El mot <<Déu>> ha perdut el significat al llarg de milers d’anys de mal ús. De vegades el faig servir, però ho faig escassament. Per mal ús vull dir que les persones que mai no han albirat el reialme del sagrat, la infinita enormitat que s’amaga darrera aquesta paraula, utilitzen el terme amb gran convicció, com si sabessin de què parlen. O hi argumenten en contra, com si sabessin què estan negant. Aquest mal ús dóna lloc a creences absurdes, afirmacions i enganys de l’ego, com ara <<El meu –o el nostre– Déu és l’únic Déu veritable, i el vostre Déu és fals>>.

El terme <<Déu>> ha esdevingut un concepte tancat. En l’instant en què es pronuncia la paraula, es crea una imatge mental; potser ja no la d’un home d’edat i amb barba blanca, però tot i això la representació mental d’algú o d’alguna cosa fora de tu, i, sí, gairebé inevitablement, una persona o cosa masculina.

Ni <<Déu>> ni <<Ésser>> ni cap altra paraula poden definir ni explicar la realitat que hi ha darrera el terme, de manera que l’única pregunta important és si la paraula és un ajut o un destorb que et permet experimentar aquella cosa cap a la qual assenyala. ¿Assenyala més enllà de si mateixa cap a aquella realitat trascendent, o es presta massa fàcilment a esdevenir tan sols una idea en el teu cap en la qual creus, un ídol mental.

La paraula <<Ésser>> no explica res, però tampoc no explica res <<Déu>>. <<Ésser>>, però, té l’avantatge que és un concepte obert. No redueix l’invisible infinit a una entitat finita. És impossible formar-ne una imatge mental. Ningú no pot reclamar una possessió exclusiva de l’Ésser. És la teva essència mateixa, i és immediatament accessible com a percepció de la teva presència, la consciència que jo sóc és previ a <<jo sóc això>> <<jo sóc allò>>. Per tant, només hi ha una petita passa de la paraula <<Ésser>> a l’experiència d’Ésser.

Ésser és la Vida Única, eterna i omnipresent, per damunt de la miríada de formes que estan sotmeses al naixement i a la mort. Tanmateix, l’Ésser no està tan sols per damunt, sinó també a l’interior de cada forma com la seva essència més profunda i indestructible. Això significa que és accessible per a tu com el teu jo més profund, la teva veritable naturalesa. Però no cerquis de copsar-lo amb la ment. No intentis comprendre’l. Només pots conèixer-lo quan la ment està en repòs. Quan ets present, quan la teva atenció està plenament i intensa en l’Ara, es pot sentir l’Ésser, però mai no se’l pot comprendre mentalment. Recuperar la consciència de l’Ésser i romandre en aquest estat de consecució-sensació és la il·luminació.

Eckart Toll, El poder de l’ara, pp. 33-34.