Avui farem un experiment. Primer de res ens posarem de peu i escoltarem una música:
Què us sembla? Què heu fet només escoltar la música?
Bé, ara mirarem la mateixa música però amb les imatges:
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=1kHoYfDpUuA[/youtube]
Què li passa al cacatua? Per què fa aquests moviments? Li ha succeït el mateix que a nosaltres?
Comença el debat!!
Vos presente el Vanbasco Karaoke Player. Es tracta de un software lliure de reproducció de karaoke amb format MIDI (.mid) o .kar (la diferencia entre tots dos és que el primer només conté l’arxiu instrumental, mentre que el segon sincronitza el MIDI amb la lletra corresponent)
Com altres karaokes, amb aquest programa podem modificar diversos aspectes com pujar o baixar el to de la cançó, modificar la velocitat o el volum de la pista. A més a més, es poden silenciar o baixar el volum als diferents instruments que intervenen al MIDI. També, mentre es reprodueix la cançó es va acolorint el subtítol de la lletraper indicar el moment de cantar. El text es pot ampliar i posar a pantalla completa.
Un dels altres grans avantatges quens ofereix el VanBasco a la pàgina oficial del programa és el cercador de cançons en format .mid i .kar. Aquest cerca en bases de dades d’Internet, pàgines webs, comunitats i grups d’usuaris.
A més, si volem fer els nostres arranjaments, els documents amb format KAR es poden obrir amb la majoria de programes d’edició de partitures, de manera que podem aprofitar per fer interpretacions a classe.
Segurament si us nomene a Beethoven em direu que no sé de qui us parle, o sols us sonarà d’un gos que surt a alguna película. Però si escolteu la següent melodia segur que la reconeixeu.
Sí, és l’Himne de l’alegria de Beethoven. Aquí tenim el seu retrat. A que sembla empipat? Encara que fos un rondinaire, era capaç de compondre música tan bonica. Aquesta serà la peça que anem a aprendre.
Abans de res, haurem de llegir la música per saber quines notes hem de tocar.
(arrenjament Himne de l’alegria)
Provem la melodía als instruments.
Amb la cançó d’avuí aprendrem a dir alguns colors amb anglès.
Tots plegats cantarem juntament amb aquesta animació i imitarem els gestos que fan els colors.
Avuí aprendrem una nova cançó Ain quin tro. La cantarem i l’interpretarem amb els tubs sonors de classe.
El text diu:
Buuum!
Ai, quin tro!
Quina por!
Tot és negre
i es fa fosc.
Xec!
Un llampec
ha sortit,
tots els núvols
ha partit!
Sols utilitzarem tres tubs: el SOL, el LA i el SI. És fàcil, però hem de seguir el ritme que ens marquen a la pissarra.
Observem com aquests nens i nenes interpreten la cançó:
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=6J2dX4ild0g[/youtube]
Podrem acompanyar als tubs amb els instruments de plaques i altres instruments de percussió?
Sabem que tots tenim un cançoner a classe, on desem totes aquelles cançons que aprenem tots plegats, però, saps que disposem d’un cançoner virtual a la xarxa? Doncs sí, vos presente el CIBERCANÇONER!!
Aquí podeu gaudir de moltes cançons que ja coneixem i de noves que aprendrem. Apa!! Donem un colp d’ull i a veure què trobem.
(Camprodón, Espanya, 1860-Cambo-els-Bains, França, 1909) Compositor i pianista català.
Albéniz va néixer en una època en què la interpretació cobrava una sorprenent importància, una època en què l’intèrpret que posseïa la barreja perfecta de personalitat i tècnica podia triomfar més que els cantants d’òpera del segle XVIII o les estreles del pop del segle XX.Des del principi, la seva manera de tocar el piano i el seu temperament es van combinar per aconseguir l’èxit.
Nen prodigi, va debutar com a pianista als quatre anys, amb gran èxit, en un recital a Barcelona. Després d’estudiar piano en aquesta ciutat va intentar ingressar en el Conservatori de París, però no va poder accedir-hi per haver trencat un cristall d’una finsetra jugant amb la pilota. Va prosseguir els seus estudis a Madrid, on la seva família s’havia traslladat en 1869.
D’esperit inquiet, als deu anys es va anar de casa, i va recórrer diverses ciutats i pobles de Castella organitzant els seus propis concerts. Una segona fugida, en 1872, li va portar a Buenos Aires. Protegit pel secretari particular d’Alfonso XII, el comte de Morphy, Albéniz, conscient de les seves manques tècniques, va poder prosseguir els seus estudis en el Conservatori de Brussel·les. Al quart volum del Diccionario biográfico de músicos españoles de Baltasar Saldoni datat al 1882 ens conta:
“A últimos de junio de 1879 obtuvo en el Conservatorio de Bruselas el primer premio de piano, habiendo sido pensionado por S. M. el Rey para seguir los estudios en aquella capital.”
El 1882 va ser un any força important per al compositor: va contreure matrimoni i va conèixer al compositor Felip Pedrell, qui va dirigir la seva atenció cap a la música popular espanyola, inculcant-li la idea, essencial per al desenvolupament del seu estil de maduresa, de la necessitat de crear una música d’inspiració nacional. Albéniz juntament amb Enrique Granados , van ser els dos màxims beneficiaris del treball de recerca del patrimoni musical autòcton, de Felip Pedrell. Al 1883 començà les classes de composició amb Pedrell.
Va conèixer a Francis Burdett Money-Coutts a Londres, un milionari excèntric que li va pagar una suma de diners perquè escrivís un cicle d’òpera que pogués estar a l’altura de l’Anell del Nibelung de Wagner. La primera òpera d’una proposada trilogia titulada King Arthur (Lancelot va quedar incompleta en 1903, i quant a Genevre, no es va arribar a intentar). Albéniz va abandonar el projecte a la meitat, en veure que el seu talent s’ajustava a composicions d’estil menys grandiós. La seva vida profecional va continuar entre Londres i París. A França estableix relació amb la comunitat musical francesa. Va donar classes de piano a la Schola Cantorum, però per problemes de salut va tornar al 1900 a Espanya.
Va començar un ardu treball al costat d’Enrique Morera amb la promoció de treballs lírics catalans. Els seus esforços no van aconseguir que es produïssin els seus propis treballs teatrals, va tornar a París, on la seva música era acceptada, elogiada i interpretada. La residència de Albéniz a París va començar a ser un refugi per a artistes espanyols
El seu estil més característic va començar a perfilar-se amb les primeres obres importants de caràcter nacionalista escrites a partir de 1885, especialment amb laSuite espanyola de 1886. El seu ideal de crear una «música nacional d’accent universal» va aconseguir en la suite per a piano Iberia, la seva obra mestra, la seva més acabada expressió. Admirada per músics com Debussy, la influència d’aquesta partitura sobre altres compositors nacionalistes espanyols, entre ells Falla i Granados, va ser decisiva. Ella sola és prou per atorgar a Albéniz un lloc de privilegi en la música espanyola i internacional.
A causa d’una nefritis, Albéniz va morir en Cambo-els-Bains als Pirineus Francesos el 18 de maig de 1909.
OBRES
A part de la seva vasta producció per a piano, Albéniz va escriure cinc òperes, tres operetes, unes quantes peces orquestrals (entre elles una rapsòdia, Catalonia, i un Concert per a piano) i una dotzena de cançons.
Catàleg d’obres: http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Obras_de_Isaac_Alb%C3%A9niz
Audició: Granada. Serenata Op. 47 n. 1. Ricard Vinyes interpreta a Albéniz.
Bibliograia:
ROMERO, Justo. Albéniz. Discografía recomendada. Obra completa comentada. Península, 2002
VV.AA. La discoteca ideal de música clásica. Editorial Planeta, 1997
SALDONI, Baltasar. Diccionario de efemérides de músicos españoles, 4 vol. 1880
http://es.wikipedia.org/wiki/Isaac_Alb%C3%A9niz
http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Obras_de_Isaac_Alb%C3%A9niz
