Llegir per ser millors
A la lectura s’hi arriba pel plaer, és cert. Comencem a llegir per gust, i de fet seria desitjable que aquest plaer no ens abandonés mai. Però arriba un moment que el plaer en ell mateix sembla insuficient i cal plantejar-se la lectura com una font de coneixement, que alhora és una nova font de plaer. Llegir per gaudir, llegir per conèixer, llegir per comprendre, llegir per créixer com a ésser humà. Això és dolorosament necessari en un país on la lectura sembla encara un luxe prescindible. Un país que no llegeix és un país immadur, un país on la gent no sap dialogar perquè no sap comprendre, un país on la gent es tira els plats pel cap per menys de res. És a dir, un país a mig civilitzar, per més ordinadors per càpita que tingui.
Jo us invito a somiar un país on la lectura ens meni a la comprensió i al coneixement. És a dir, a la veritable llibertat. Un país on l’individu conegui i respecti profundament l’altre: el que no té el seu mateix color de pell, el que no pensa com ell, el que no parla com ell.
Desgraciadament aquest somni encara queda lluny, però mai no hem de defallir ni renunciar a aquest objectiu. La trista realitat és que en aquest país interessa moltíssim més el futbol que la lectura, moltíssim més un serial de la televisió que tot allò que passa en els diferents parlaments; moltíssim més les declaracions d’una supermodel que allò que pugui dir un escriptor o un pensador. (…)
Si us plau, llegiu i somieu. Perquè el coneixement ens faci veritablement lliures i civilitzats.
El dia que les biblioteques estiguin més sol·licitades que els camps de futbol, que els telediaris dediquin tant d’espai als llibres com als gols, que els nostres representants públics s’asseguin a parlar i a escoltar civilitzadament sense insultar-se ni menysprear-se mútuament, que la joventut s’estimi més anar al teatre que no pas sortir a emborratxar-se, que la mentida i la corrupció siguin perseguides a tot arreu, sigui qui sigui que les cometi, que els conflictes no es resolguin a cops de bomba ni amb abusos de poder, aquell dia sí que es podrà dir amb raó que anem bé.
Miquel Desclot