Category Archives: General

Discurs de benvinguda del Rei Carnestoltes a l’escola

Leave a reply

PREGÓ DE CARNESTOLTES

Hola amics i amigues, companys i companyes.

Carnaval ja ha arribat i la gresca ha començat.

Ve de molt lluny per portar

Als nens de l’escola Sant Just

xerinola i gresca sense parar.

Ens agradaria fer a classe tonteries

i que les mestres deixin

menjar moltes “xuixaries”.

Nens i nenes, gent de tota mena

enguany serà un Carnaval ben esbojarrat.

Si a l’escola veniu

molta disbauxa trobareu

molta xerinola i caliu.

Res de deures ni estudiar

que el carnaval és per gaudir.

Tenir una hora de pati, sense patir

per a poder-nos divertir.

Bromes als amics farem

i amb elles tots junts ens riurem.

L’escola no serà avorrida

sinó que serà divertida.

Tots una disfressa lluirem

i de ballar i cantar no pararem.

Seguireu les meves instruccions

com a bons amfitrions.

Viureu uns dies molt divertits,

si amb perruques, robes i maquillatge aneu guarnits.

Durant el meu regnat haureu d’obeir

les meves ordres, si no us voleu avorrir.

Carnestoltes, el rei dels poca-soltes ha arribat

I per això la festa ha començat:

Per dimarts

estiguem preparats

perquè la cara ens haurem de pintar.

Però per fer-ho més complicat

els nois aniran maquillats i

les noies amb un bigoti pintat.

Sinó t’agrada pintat,

de paper i enganxat el pots portar.

També un mitjó de diferent color lluirem

i sobre els pantalons els hi veurem.

Per dimecres

Per damunt de tota la roba hi posarem

un bolquer i així com un nadó semblarem.

I perquè el cap no sens quedi gelat

ens col·locarem un barret ben lligat.

I si un nadó vols semblar

la seva roba preferida no pot faltar,

un pitet haurem de portar.

I per acabar-ho d’organitzar

només ens falta un detall,

el xumet penjat col·locat a davant.

Per dijous

Quan arribi dijous llarder, també anomenat gras

els nens amb faldilla a l’escola vindran

i les noies una corbata lluiran.

Per divendres

I quan la setmana estigui a punt d’acabar

al matí amb varicel·la vindrem

i així tots malalts semblarem.

També un collaret fashion lluirem

i unes arracades grans també.

Però a la tarda ens guarnirem

i una disfressa ben maca

a l’escola portarem.

Desfilarem, ballarem i cantarem

i amb els amics gaudirem.

Gresca tots junts farem

incloent mestres també.

Aquestes normes heu de complir

sinó voleu que els meus missatgers

us castiguin per desobeir,

feu-me cas avui

si demà no voleu patir.

Quan acabi el meu regnat

llegiran el testament que tinc preparat.

Comença el compte enrere

3, 2, 1 que comenci la festa!!!

Què comenci la xerinola

Què per Carnaval tot s’hi val!!

MIQUEL ÀNGEL PARA

Leave a reply

El passat dia 6 de febrer vam tenir l’honor de fer un cafè amb el pintor colomenc Miquel Àngel Para i la seva filla i ens va parlar de la seva carrera professional. Ens ha comentat que a més de pintor, és escultor i professor de biologia.

Com que has fet ciència i belles arts?
Vaig decidir estudiar ciència perquè em podia donar a menjar, i quan tenia la cosa assegurada, als 29 anys vaig fer belles arts que era el que realment m’agradava.

On pintes?
Vaig començar en un local molt petit amb molta humitat i ara treballo en un taller a Santa Coloma al carrer Ciutadella, em reuneixo amb amics poetes i escriptors, hi fem el que volem sense donar comptes a ningú, perquè en el món de les belles arts quan es fiquen les institucions et treuen la llibertat de fer el que vulguis.

Es pot viure de la pintura?
No, està molt mal pagat, els que més guanyen són els intermediaris, encara que sense ells no tindríem accés a tants compradors.

Quin estil fas?
De tot, el que veus i el que t’imagines, tot es reflecteix en la pintura segons l’estat d’ànim. No pinto mai a partir d’emocions. Quan treballes amb la ment en blanc, acabes pintant tot allò que et preocupa. Mai quan tens les coses clares et surt un quadre bé, les sensacions no es poden pintar.

Com vas descobrir que t’agradava l’art?
Quan jo era molt petit recordo que agafava tot el que trobava pel carrer i ho pintava, he arribat a pintar l’armari per dintre. Sempre he tingut la necessitat de fer coses amb les mans.

Ens pots explicar com és la vida d’un artista?
Comencem experimentant molt i quan t’equivoques tornes a fer, això és una cosa que hem d’inculcar molt als nostres nens. La gent que ens dediquem a l’art som molt valents i resistents al fracàs. Et valores com a únic, perquè un altre no farà el mateix.

Uns amics meus una vegada em van dir unes frases que mai m’oblidaré:
-L’art és un camí de saviesa.
Antoni Llena
– La pintura és una recerca al llarg de tota la vida.
Antoni Tàpies
– Cuando pinto no se lo que hago ni a donde voy. Necesito buscar una salida.
Bram Van Velde