El passat 12 de febrer, va venir la psicopedagoga Adela Gallardo. En primer lloc ens va preguntar el resultat dels consells que ella ens va donar en les visites anteriors i després ens va fer un resum de totes les conferencies.

El passat dia 6 de febrer vam tenir l’honor de fer un cafè amb el pintor colomenc Miquel Àngel Para i la seva filla i ens va parlar de la seva carrera professional. Ens ha comentat que a més de pintor, és escultor i professor de biologia.

Com que has fet ciència i belles arts?
Vaig decidir estudiar ciència perquè em podia donar a menjar, i quan tenia la cosa assegurada, als 29 anys vaig fer belles arts que era el que realment m’agradava.

On pintes?
Vaig començar en un local molt petit amb molta humitat i ara treballo en un taller a Santa Coloma al carrer Ciutadella, em reuneixo amb amics poetes i escriptors, hi fem el que volem sense donar comptes a ningú, perquè en el món de les belles arts quan es fiquen les institucions et treuen la llibertat de fer el que vulguis.

Es pot viure de la pintura?
No, està molt mal pagat, els que més guanyen són els intermediaris, encara que sense ells no tindríem accés a tants compradors.

Quin estil fas?
De tot, el que veus i el que t’imagines, tot es reflecteix en la pintura segons l’estat d’ànim. No pinto mai a partir d’emocions. Quan treballes amb la ment en blanc, acabes pintant tot allò que et preocupa. Mai quan tens les coses clares et surt un quadre bé, les sensacions no es poden pintar.

Com vas descobrir que t’agradava l’art?
Quan jo era molt petit recordo que agafava tot el que trobava pel carrer i ho pintava, he arribat a pintar l’armari per dintre. Sempre he tingut la necessitat de fer coses amb les mans.

Ens pots explicar com és la vida d’un artista?
Comencem experimentant molt i quan t’equivoques tornes a fer, això és una cosa que hem d’inculcar molt als nostres nens. La gent que ens dediquem a l’art som molt valents i resistents al fracàs. Et valores com a únic, perquè un altre no farà el mateix.

Uns amics meus una vegada em van dir unes frases que mai m’oblidaré:
-L’art és un camí de saviesa.
Antoni Llena
– La pintura és una recerca al llarg de tota la vida.
Antoni Tàpies
– Cuando pinto no se lo que hago ni a donde voy. Necesito buscar una salida.
Bram Van Velde

Ens complau recordar-vos que demà 19 de febrer a les 15:10 h. esteu convidats tots i totes a la segona part del debat “Parlem de la nostre escola”, a càrrec dels docents de l’escola.

Us esperem !!!!