1.- No em cridis.
Et respecto menys quan ho fas i m’ensenyes a cridar a mi també i jo no vull fer-lo.2.- Tracta’m amb amabilitat i cordialitat, igual que als teus amics.
Que siguem família, no significa que no puguem ser amics.
3.- Si faig una malifeta, no em preguntis per que la he feta.
De vegades, ni jo mateix ho sé.
4.- No diguis mentides davant meu, ni em demanis que les digui per tu (encara que sigui per a treure’t d’una situació compromesa).
Fas que perdi la fe en el que dius i que em senti malament.
5.- Quan t’equivoquis en alguna cosa, admet-ho.
Millorarà la meva opinió de tu i m’ensenyaràs a admetre també els meus errors.
6.- No em comparis amb ningú, especialment amb els meus germans.
Si em fas semblar millor que els altres, algú va a sofrir (i si em fas semblar pitjor, seré jo qui sofreixi).
7.- Deixa’m valdre’m per mi mateix.
Si tu ho fas tot per mi, jo no podré aprendre.
8.- No em donis sempre ordres.
Si en comptes d’ordenar-me fer alguna cosa, m’ho demanessis, ho faria més ràpid i més a gust.
9.-No canviïs d’opinió tan sovint sobre el que he de fer.
Decideix i mantingues aquesta posició.
10.- Compleix les promeses, bones o dolentes.
Si em promets un premi, dóna-me’l, però també fes-ho si és un càstig.
11.- Tracta de comprendre’m i ajudar-me.
Quan et conti un problema no em diguis: “això no té importància…” perquè per a mi sí la té.
12.- No em diguis que faci una cosa que tu no fas.
Jo aprendré i faré sempre el que tu facis, encara que no m’ho diguis. Però mai faré el que tu diguis i no fas.
13.- No em donis tot el que et demano.
De vegades, només demano per a veure quant puc rebre.
14.- Estima’m i digues-m’ho.
A mi m’agrada escoltar-t’ho dir, encara que tu no ho creguis necessari digues-m’ho.
