Hola a tothom!

Com ja sabreu, l’hort ha sofert una transformació espectacular. Cogombres que volen pujar al pis de dalt… tomàquets que no paren de brotar i florir, bajoques a punt de voler granar, pebrots guanyant tamany dia a dia…

Molts són els que s’han preguntat que en serà de l’hort, ara que hem acabat el curs. Alguns diuen que es secarà i tornarà a ser una capsa de metal ben pudenta, d’altres pensen que es traslladarà tal i com està a la nova escola… inclús entre sospirs, en algun racó del patí, s’ha pogut sentir, que els mestres el deixaran al camp, on romandrà en el seu hàbitat, per fi, en pau.

En aquests últims moments d’incertesa, l’hortet pensa ben diferent. Ell ha vist néixer els seus membres, i els ha sentit créixer, en un entorn tant hostil, que només ha pogut donar fruïts d’agraïment. Agraïment a tots aquells que s’han interessat per ell, a qui s’ha parat una estona en el frenètic temps de pati a observar-lo; i sobretot als encarregats, que amb tanta estima han tingut cura d’ell.
També sap, que l’energia que fa falta per aconseguir tot això, ha sortit de tots i cadascun de nosaltres. I que ens tornarà, de la mateixa manera que el riu torna a la mar, l’aigua que la terra l’hi ha pres, per poder viure.

Així que, no patiu per l’hortet! Tots portarem una mica d’ell a dins nostre, i amb una mica de sort, germinarà i creixerà la il·lusió que ens ha trasmés, formar part del seu cicle vital.

Si algun dia… em trobeu a faltar… sembreu una llavor… i us vindre a visitar!!