Bases del concurs de dibuix que organitza la Coordinadora de pessebres vivents.
Bases-Concurs Dibuix Pessebres Vivents 2013 by Escola Riu d'Or
Brisa
Clicant aquest enllaç podreu accedir al Blog del nostre nivell:
PROMOCIO CURS 2009-2010
La brisa és un tipus de vent local motivat pels moviments de masses d’aire a causa del heterogeni escalfament del relleu pel Sol Això fa que es produeixin moviments verticals de les masses d’aire que provoquen buits i desequilibris de pressió. Per tal de restablir aquestes inestabilitats, noves masses d’aire es desplacen per omplir aquests buits de baixa pressió
Un poema amb el mot brisa de Josep Vicenç Foix i Mas
Allunyeu-me dels vents i llurs saules frondosos,
del bleix de l’arç, tan dolç al bat dels elements,
de la son de la neu a l’ombra de la brisa,
quan cremo, sibil·lí, a la gleva dels pares
i al peu del riu escàs, els versos fraudulents;
de l’adusta contrada, planyosa, on conjuro,
davall escrits furtius, els qui alegen elisis
d’ésser uns amb l’instant i al segle romanents.
VENTOLINA
Clicant aquest enllaç podreu accedir al Blog del nostre nivell:
PROMOCIO CURS 2009-2010
La paraula ventolina vol dir “vent suau”.
En aquest petit fragment podeu veure aquesta paraula dins d’un text literari:
Era una ventolina insistent que empenyia un onatge llarg, d’amples espais plans entre les crestes d’aigua baixes i picades, xarbotant blanc. El patró va ullar el compàs, un cercle de claror lívida i l’única llum dins la cabina: navegaven bé, a barlovent, rumb a les Illes d’Alboran, que deixarien a migjorn.
A vegades, l’esclat d’una ona petava contra l’amura de babord, alçant un ruixim d’esquitxos que s’esclafaven sobre la coberta i entelaven els vidres de la cabina. En Lleonard Juvera, el patró, va abandonar el timó i agafà les dues manetes del telègraf de màquines, que marcava mitja marxa. D’un cop les col·locà a l’indicador de màxim. Repicaren els timbres d’avís per al motorista. Les mans del patró tornaren a la roda. Gairebé tot d’una un parell de sacsades feren tremolar la llanxa i un nou motor bramulà.
Baltasar Porcel, Els argonautes.
PLA LECTOR DEL NOSTRE CENTRE
21 de juny- Dia internacional de l’educació no sexista
Realment van ser feliços i van menjar anissos?
UNA VISITA INESPERADA
Avui a la nostra escola hem tingut una sorpresa fenomenal ha vingut a visitar-nos
la il·lustradora Roser Capdevila creadora de les tres bessones,
de la qual vam estar elaborant tot d’activitats dins del Monogràfic.
Ha estat motivador, tendre i fenomenal poder compartir tots plegats uns bonics moments
que restaran en els nostres cors. Gràcies.
Primer va anar a Parvulari on va explicar un conte, després vam aprofitar per fer-li una entrevista a la ràdio i tots plegats al pati de l’escola la vam poder escoltar parlant de les seves creacions , dels seus sentiments i del seu treball envers la llengua catalana.
Tots junts la vam acomiadar…
BERENAR-SOPAR COMIAT ALUMNES DE SISÈ
Divendres 14 de junt, tots plegats en un sopar ple d’il·lusió potser incertesa,
però amb la il·lusió de començar un nou camí.
Un berenar o sopar magnífic per un grup d’alumnes que s’acomiadem amb un gran somriure .
Un dels principals objectius de l’educació ha de ser ampliar les finestres per les quals veiem el món.
– Arnold H. Glasgow
FESTA ESCOLA- SOPAR
[…]
I quan fou hora de marxar:
-Tinc ganes de plorar! … -digué la guineu.
-Tu en tens la culpa -digué el petit príncep-; jo no et volia pas cap mal …
-És clar que sí -digué la guineu.
-Però et tocarà de plorar! -digué el petit príncep.
-I força -digué la guineu.
-Així no hi has guanyat res!
-Sí que hi he guanyat -digué la guineu, per allò del color del blat.
[…]
Fragment del diàleg entre el Petit Princep i la Guineu
El Petit Príncep
Autor: Antoine de Saint-Exupéry
En agraïment a totes les mares i pares de l’AMPA que amb el seu esforç i constància han fet possible que s’hagi portat a terme la festa de l’escola i un sopar de germanor que ens ha fet sentir una mica més propers i a diferència d’aquest fragment, una mica trist, acabarem el curs amb un sentiment molt satisfactori sentint-nos part de la nostra escola.
Els records dels que se’n aniran i els brots tendres dels que es queden van forman la història de la nostra escola amb el pas del temps.
