Si voleu informació del nostre Blog, cliqueu l’enllaç següent:
PROMOCIO CURS 2011-2012
LLEBEIG
Clicant aquest enllaç accedireu a tota la informació del Blog del nivell:
PROMOCIO CURS 2005-2006
El llebeig o garbí és el nom del vent del sudoest. Al País Valencià s’anomena llebeig, exceptuant a Alacant que se’l coneix com garbinet , mentre que més al nord se li diu garbí. Pel seu origen, porta molta sorra i pols molt fina en suspensió procedent del desert del Sàhara.
El llebeig es produeix com a conseqüència del moviment de borrasques a la Mediterrània sud d’Oest a Est; aquest desplaçament provoca el moviment de masses d’aire tropical, càlides, seques i amb molta pols portada del Sàhara fins al sudest de la Península Ibèrica.
Normalment el llebeig és anticipat per la calima (boira càlida) que apareix a l’horitzó cap al Sud. El color característic de la calima és provocat per la gran quantitat de pols africana que duu.
L’aparició d’aquest vent anuncia l’arribada de la depressió que l’origina i que moltes vegades ve acompanyat de pluges fortes.
Vents de característiques semblants al llebeig prenen diferents noms a altres llocs de la Mediterrània com ara xaloc (nom d´origen italià, encara que bufa en direcció contraria al Llebeig (sudest), jamdino (al Marroc), qibli, Marin (a França), jugo (a Croàcia) etc.
MIGJORN
Clicant aquest enllaç accedireu a tota la informació del Blog del nivell:
PROMOCIO CURS 2005-2006
El migjorn, en la rosa dels vents, és el vent que prové del sud.
En l’àmbit dels Països Catalans, el migjorn no es considera bo ni per la pesca ni per la navegació i com que és poc freqüent, sovint se’l confon amb els seus veïns, el xaloc i el garbí.
D’acord amb la mitologia grega, Notos era la personificació del vent del sud.
El seu nom prové dels termes mig i jorn en al·lusió al pas del sol per la meitat del seu curs. Etimològicament, derivaria del llatí vulgar mĕdĭo diŭrno, ‘migdia’.
TAPS SOLIDARIS
Podeu continuar guardant els taps de plàstic, tot continuant amb la iniciativa solidària que vam iniciar el curs passat, durant tot el curs els podeu anar portant novament a l’escola. taps-solidaris
MORERA NEGRA
Clicant aquest enllaç podreu accedir al Blog del nostre nivell:
PROMOCIO CURS 2010-2011
La morera negra, altrament anomenada “morer de mores”, “morer de Sant Joan”, “morer vera” o “morer negra”; és un arbre fruiter , que dóna com a fruit la coneguda Mora negra.
Ara bé, la primera civilització de la que en tenim constància que n’utilitzava és la Persa . Allà va ser cultivada des de èpoques ancestrals, i no va ser introduïda a Europa fins que el rei Jaume I d’Anglaterra va arribar al poder. Aquestes plantes, com la majoria en aquella època, eren exportades de les conquestes que feien els imperis i les cultivaven en els monestirs, ja que eren un dels principals remeis que hi havia contra les malalties (en el cas de les extraccions del fruit per fer xarops) i a partir d’aquests cultius minoritaris, es van començar a descobrir nous usos que van propiciar la seva distribució per tota l’Europa actual, i després a tots els continents del món.
MORERA DE PAPER
Clicant aquest enllaç podreu accedir al Blog del nostre nivell:
PROMOCIO CURS 2010-2011
La Morera de paper (Broussonetia papyrifera, sinònim Morus papyrifera L.) és una espècie d’arbre caducifoli.
Originari de l’est d’Àsia.
Arriba a fer 15 m d’alt.
Les fulles són diferents en forma fins i tot en la mateixa branca, sense lòbuls, ovades cordades fins lobulades; fan de 7 a 20 cm de llarg amb marges finament serrats.
És una planta monoica, les flors mascle es fan en inflorescències oblongues, i les femelles en una inflorescència globular.
Fruits sucosos i comestibles de 3-4 cm de diàmetre.
