Monthly Archives: setembre 2013

CIRERER DE GUINEU

Clicant aquest enllaç accedireu a tota la informació del Blog del nivell:

PROMOCIO CURS 2006-2007

El cirerer de guineu o cirerer de Santa Llúcia (Prunus mahaleb) és una planta amb flor del gènere Prunus.

És un arbre d’una espècie pròxima al cirerer comú (Prunus avium) i que es fa servir usualment com a portaempelt per a terres calcàries.

Tant les fulles com les flors són molt oloroses.

Els fruits primers vermells i després negres són més menuts i més àcids que les cireres. Tot i que no són tòxics rarament es consumeixen a Europa.

És un arbre o arbust que creix silvestre des d’Àsia menor al centre d’Europa. El nom de l’espècie mahaleb deriva de l’àrab.

cirerer-guineu

CIRERER D’ARBOÇ

Clicant aquest enllaç accedireu a tota la informació del Blog del nivell:

PROMOCIÓ CURS 2006-2007

Cirerer d’arboç- L’arboç (Arbutus unedo), és un arbust o arbre petit autòcton dels boscos de les zones mediterrànies. Els arboços són els fruits de l’arbre. Aquesta espècie es considera susceptible a incendis i piròfila. L’arbre assoleix entre 5 i 15 metres d’alçada.
Les seves fulles són de marge dentat d’una dotzena de centímetres de llarg són persistents i ovalades, de color verd fosc brillant per sobre, de color verd més pàl·lid al revers. Són riques en tanins.
Les flors són de color blanc i en forma de campanes que pengen en raïms i apareixen al setembre-octubre.
El fruit és de color vermell-ataronjat quan és madur, és una baia carnosa, esfèrica, de pell aspra i cobert amb petits pics cònics. És un fruit comestible, de no gaire sabor i que és madur a l’hivern. És ric en vitamina C. La polpa és suau, tot i que una mica de farinosa, i conté moltes llavors petites. Els fruits triguen un any a madurar. No és estrany de veure flors i fruits madurs de l’any anterior al mateix ramell.

cirerer-arboc

LA MUNTANYA DEL FAR

Clicant aquest enllaç podreu accedir al Blog del nostre nivell:

PROMOCIO CURS 2007-2008

farEl Far, nom curiós per a una muntanya que es troba ben terra endins. El Far s’alça majestuós fins als 1123 m a l’extrem sudoriental del massís del Collsacabra, entre les comarques d’Osona, la Garrotxa i la Selva. És una muntanya certament atípica, ja que forma un extens altiplà lleugerament basculat a ponent, de forma molt allargada, amb uns 700 m d’amplada màxima i uns 1500 m de longitud. Tot l’altiplà està recobert de bosc mediterrani de mitja muntanya, dominat per l’alzinar i la roureda, amb clapes de fageda i boixeda en els sectors més ombrívols. El punt més elevat es situa justament a la punta, on hi ha el santuari dedicat a la Mare de Déu del Far. Allà també hi ha un restaurant i miradors amb unes vistes esplèndides.

LLEBEIG

Clicant aquest enllaç accedireu a tota la informació del Blog del nivell:

PROMOCIO CURS 2005-2006

El llebeig o garbí és el nom del vent del sudoest. Al País Valencià s’anomena llebeig, exceptuant a Alacant que se’l coneix com garbinet , mentre que més al nord se li diu garbí. Pel seu origen, porta molta sorra i pols molt fina en suspensió procedent del desert del Sàhara.

El llebeig es produeix com a conseqüència del moviment de borrasques a la Mediterrània sud d’Oest a Est; aquest desplaçament provoca el moviment de masses d’aire tropical, càlides, seques i amb molta pols portada del Sàhara fins al sudest de la Península Ibèrica.

Normalment el llebeig és anticipat per la calima (boira càlida) que apareix a l’horitzó cap al Sud. El color característic de la calima és provocat per la gran quantitat de pols africana que duu.

L’aparició d’aquest vent anuncia l’arribada de la depressió que l’origina i que moltes vegades ve acompanyat de pluges fortes.

Vents de característiques semblants al llebeig prenen diferents noms a altres llocs de la Mediterrània com ara xaloc (nom d´origen italià, encara que bufa en direcció contraria al Llebeig (sudest), jamdino (al Marroc), qibli, Marin (a França), jugo (a Croàcia) etc.

rosa-dels-vents1

MIGJORN

Clicant aquest enllaç accedireu a tota la informació del Blog del nivell:

PROMOCIO CURS 2005-2006

El migjorn, en la rosa dels vents, és el vent que prové del sud.

En l’àmbit dels Països Catalans, el migjorn no es considera bo ni per la pesca ni per la navegació i com que és poc freqüent, sovint se’l confon amb els seus veïns, el xaloc i el garbí.

D’acord amb la mitologia grega, Notos era la personificació del vent del sud.

El seu nom prové dels termes mig i jorn en al·lusió al pas del sol per la meitat del seu curs. Etimològicament, derivaria del llatí vulgar mĕdĭo diŭrno, ‘migdia’.

rosa-dels-vents

MORERA NEGRA

Clicant aquest enllaç podreu accedir al Blog del nostre nivell:

PROMOCIO CURS 2010-2011

La morera negra, altrament anomenada “morer de mores”, “morer de Sant Joan”, “morer vera” o “morer negra”; és un arbre fruiter , que dóna com a fruit la coneguda Mora negra.

Ara bé, la primera civilització de la que en tenim constància que n’utilitzava és la Persa . Allà va ser cultivada des de èpoques ancestrals, i no va ser introduïda a Europa fins que el rei Jaume I d’Anglaterra  va arribar al poder. Aquestes plantes, com la majoria en aquella època, eren exportades de les conquestes que feien els imperis i les cultivaven en els monestirs, ja que eren un dels principals remeis que hi havia contra les malalties (en el cas de les extraccions del fruit per fer xarops) i a partir d’aquests cultius minoritaris, es van començar a descobrir nous usos que van propiciar la seva distribució per tota l’Europa actual, i després a tots els continents del món.

morera-negra

MORERA DE PAPER

Clicant aquest enllaç podreu accedir al Blog del nostre nivell:

PROMOCIO CURS 2010-2011

La Morera de paper (Broussonetia papyrifera, sinònim Morus papyrifera L.) és una espècie d’arbre caducifoli.

Originari de l’est d’Àsia.

Arriba a fer 15 m d’alt.

Les fulles són diferents en forma fins i tot en la mateixa branca, sense lòbuls, ovades cordades fins lobulades; fan de 7 a 20 cm de llarg amb marges finament serrats.

És una planta monoica, les flors mascle es fan en inflorescències oblongues, i les femelles en una inflorescència globular.

Fruits sucosos i comestibles de 3-4 cm de diàmetre.

morera-de-paper