Monthly Archives: setembre 2013
CONCURS DIBUIX INFANTIL PESSEBRE VIVENT
Bases del concurs de dibuix que organitza la Coordinadora de pessebres vivents.
Bases-Concurs Dibuix Pessebres Vivents 2013 by Escola Riu d'Or
Brisa
Clicant aquest enllaç podreu accedir al Blog del nostre nivell:
PROMOCIO CURS 2009-2010
La brisa és un tipus de vent local motivat pels moviments de masses d’aire a causa del heterogeni escalfament del relleu pel Sol Això fa que es produeixin moviments verticals de les masses d’aire que provoquen buits i desequilibris de pressió. Per tal de restablir aquestes inestabilitats, noves masses d’aire es desplacen per omplir aquests buits de baixa pressió
Un poema amb el mot brisa de Josep Vicenç Foix i Mas
Allunyeu-me dels vents i llurs saules frondosos,
del bleix de l’arç, tan dolç al bat dels elements,
de la son de la neu a l’ombra de la brisa,
quan cremo, sibil·lí, a la gleva dels pares
i al peu del riu escàs, els versos fraudulents;
de l’adusta contrada, planyosa, on conjuro,
davall escrits furtius, els qui alegen elisis
d’ésser uns amb l’instant i al segle romanents.
VENTOLINA
Clicant aquest enllaç podreu accedir al Blog del nostre nivell:
PROMOCIO CURS 2009-2010
La paraula ventolina vol dir “vent suau”.
En aquest petit fragment podeu veure aquesta paraula dins d’un text literari:
Era una ventolina insistent que empenyia un onatge llarg, d’amples espais plans entre les crestes d’aigua baixes i picades, xarbotant blanc. El patró va ullar el compàs, un cercle de claror lívida i l’única llum dins la cabina: navegaven bé, a barlovent, rumb a les Illes d’Alboran, que deixarien a migjorn.
A vegades, l’esclat d’una ona petava contra l’amura de babord, alçant un ruixim d’esquitxos que s’esclafaven sobre la coberta i entelaven els vidres de la cabina. En Lleonard Juvera, el patró, va abandonar el timó i agafà les dues manetes del telègraf de màquines, que marcava mitja marxa. D’un cop les col·locà a l’indicador de màxim. Repicaren els timbres d’avís per al motorista. Les mans del patró tornaren a la roda. Gairebé tot d’una un parell de sacsades feren tremolar la llanxa i un nou motor bramulà.
Baltasar Porcel, Els argonautes.
