El passat 12 de març, els alumnes de Cicle Mitjà vam anar al teatre. Vam veure una obra que ens va sorprendre en molts sentits ja que la temàtica fugia de les temàtiques convencionals. L’obra parlava sobre la MORT, un tema moltes vegades difícil d’abordar amb els més petits. L’obra, combinava diàlegs i cançons per explicar-nos amb molta naturalitat un procés de mort. Aquesta obra, el Cel de la JoJó, està inspirada en el conte francès Jojo la mache, d’Olivier Douzou.
la història tractava sobre una nena que es pregunta on deu ser la seva àvia. Aleshores, la seva mare sent la necessitat de parlar sobre la mort. Per aquest motiu, i com a paral·lelisme, li explica la història de la Jojó, una vaca molt vella però també molt bella. La Jojó ha viscut una vida molt intensa i la seva llarga experiència l’ha fet sàvia. Per això, tots els altres animals de la granja on viu l’admiren i no dubten a demanar-li consell. Però un dia li succeeix el fet més extraordinari que mai li havia passat. La mare li explica a la filla com a la vaca, poc a poc, li van desapareixent les seves parts: la taca, les banyes, els pits i la cua, fins a desaparèixer completament. I ara, on és la Jojó? On és l’àvia? Aquesta doncs, és una història que ens parla de la transformació, de les petites i grans pèrdues, de veure i sentir l’extraordinari en l’ordinari, un himne a la vida. Una història plena de tendresa i alhora embolcallada de molt sentit de l’humor.
Els autors de l’espectacle ens esplique que aquest neix d’una banda de la necessitat personal d’apropar-nos a la mort per tal de poder gaudir més de la vida. Perquè per nosaltres prendre consciència de la realitat de finitud vol dir entendre que cada moment de la vida és únic. Ser conscient de la nostra temporalitat fa valorar molt més l’aquí i l’ara. D’altra banda creuen fermament de que educar per la Vida implica educar per la Mort i per contra, consideren que l’evasió davant la mort implica l’evasió enfront la vida. Actualment ens hem allunyat de les nostres arrels i un dels fets que més ha canviat és el tractament de la mort. Es diu que la mort és el tabú de la societat actual, no es parla de la mort, com si per no parlar-ne la poguéssim mantenir lluny. Se l’amaga als nens, amb un sentit de protecció que considerem equivocat. I per això els hi volen parlar de la mort. Ens agradaria que des del teatre i la música s’anés trencant el tabú. L’escenari és un gran invent!
La veritat és que les paraules dels artistes ens agraden i ens fan reflexionar. La veritat és que va ser una obra molt bonica, amb una delicadesa extrema a l’hora de tractar aquest tema a vegades complicat. Ens va encantar!
