Hi havia una vegada un xiquet que es deia Dídac i tenia 8 anys. Anava de viatge amb els seus pares però se’n van adonar que estaven perduts. Llavors, van decidir parar-se a un bar per a preguntar on estaven i per a prendre alguna cosa, perquè el pare feia moltes hores que estava conduint. L’amo del bar els va donar un mapa en el que hi havia un camí senyalat. Dídac i els seus pares van seguir el camí marcat. Seguint aquest mapa, van arribar al poble que estaven buscant, però llavors no trobaven l’hotel. Es van trobar una persona pel carrer i li van preguntar on estava l’hotel però aquest home no era del poble i no ho sabia. Després, van trucar al telèfon de l’hotel i una noia que treballava allí els va anar guiant per a que poguessin arribar fins allí. Quan van arribar no trobaven l’entrada i va començar a nevar. La família, al final va aconseguir entrar a l’hotel però va dir als treballadors que ja tornarien més tard perquè volien anar a veure la neu.
Primer, van anar a passejar pel poble, estava tot nevat i hi havia molts de nens jugant amb la neu: feien boles i se les tiraven, feien ninots de neu… També hi havia moltes botigues: tendes de roba de neu, sabateries, supermercats… De tant de caminar al pare de Dídac li va agafar moltes ganes de beure i va voler entrar a un bar per a comprar-se una ampolla d’aigua. Dídac li va dir que anessin a comprar-la a un supermercat perquè les begudes són més barates que a un bar. Tot i que només havien de comprar una ampolla d’aigua, al final van acabar comprant més coses: una colònia, patates de bossa, un suc de pinya i protecció solar per als llavis. Quan van anar a pagar, se’n van adonar que s’havien deixat la cartera a l’hotel i no portaven diners. Llavors, el pare va anar corrents a l’hotel a buscar-la, mentre Dídac i la seva mare s’esperaven al supermercat. Quan va arribar el pare, van pagar i ja van poder marxar.
Una estona després, es van trobar una pista de gel molt gran, van preguntar si podien entrar a la pista per a patinar i els van dir que sí però havien de pagar 1,50€ per persona. La família va decidir entrar i patinar però Dídac va caure al terra i es va fer mal a l’esquena. Llavors, van tenir que marxar per anar al metge i li va dir que havia de descansar molt per a recuperar-se. Quan van acabar del metge, la família va tornar a l’hotel per a descansar i van sopar al buffet lliure de l’hotel. Van menjar macarrons de primer plat, pizza de segon i pinya de postres. A més, quan van acabar de sopar, també es van beure un cafè. Després, van marxar a dormir en la panxa plena.
Quan es van despertar, Dídac va dir que ja no li feia mal l’esquena i van anar a esmorzar. Després van fer les maletes perquè ja se’n havien d’anar. Van tornar a agafar el cotxe i van marxar cap a casa seva. Quan van arribar a casa Dídac va dir que no li havia agradat molt el viatge perquè s’havia fet mal i no havia pogut patinar tantes hores com ell hagués volgut. Els seus pares li van dir que no es preocupes que l’any següent tornarien a patinar.