Hi havia una vegada una noia que es deia Mariona i tenia 16 anys. Ella vivia amb els seus pares a les Terres de l’Ebre, a un poble que es diu Sant Carles de la Ràpita. Un dia, va anar a la platja en les seves amigues i va veure un noi que li va agradar molt, però no sabia res d’ell. Llavors, les noies van entrar a l’aigua a jugar a pilota però la Mariona no parava de mirar a aquell noi. Ell estava a fora de l’aigua prenent el sol. Era un noi molt guapo, tenia els cabells rossos, era alt, se li marcava la tableta d’abdominals, tenia molts de músculs i estava molt bronzejat.
Les noies van sortir de l’aigua i van recollir totes les coses que tenien per a marxar. Mariona, quan va arribar a casa i va desfer la motxilla va adonar-se’n que no portava el seu mòbil. Es va posar molt trista i li va demanar el mòbil a la seva mare per a poder trucar al seu número. Quan va trucar, li va respondre una veu de noi:
Mariona: – Hola, sóc Mariona i he perdut el mòbil, qui ets?
Carlos: – Hola, em dic Carlos i he trobat aquest mòbil a la platja “Les Delícies” de la Ràpita.
Mariona: – El mòbil és meu. Quan t’aniria bé quedar per tornar-me el mòbil?
Carlos: Et va bé aquesta nit?
Mariona: Sí! Quedem a les 22:00 h a la gelateria que hi ha a la plaça de l’Ajuntament.
Carlos: Perfecte! Fins la nit.
Es van fer les 22:00 h i els dos van fer cap a la gelateria. Ell va arribar en moto i portava dos cascs. Mariona es va sorprendre molt perquè va veure que Carlos era el noi que li havia agradat a la platja. Llavors, es van asseure a la gelateria i van menjar un gelat de fresa i nata. A l’estona d’estar allí, van decidir marxar per anar a fe un passeig.
Van aparcar la moto a la vora de la platja i van començar a passejar per la sorra agafats de la mà. Mentre caminaven van començar a explicar-se coses de la seva vida. Carles li va donar el mòbil a la Mariona perquè se’l guardés. La Mariona molt contenta, li va començar a explicar moltes coses. Li va contar que quan ella era petita i anava a l’escola els seus companys i companyes de la classe, la feien patir molt. Quan sortien al pati, alguns companys aprofitaven que els mestres no estaven per a donar-li cops, tirar-li pedres i pegar-li. Però mentre li estaven fent això, sempre venia una xiqueta que la defensava. La Mariona li va explicar que es sentia molt trista i que li hauria agradat tornar-se invisible per poder desaparèixer del mapa. Per culpa d’això, no tenia ganes d’anar a l’escola. Llavors va ser quan la seva mare va veure que a la Mariona li passava alguna cosa. Els seus pares van decidir ajudar-la i van anar a parlar en la seva mestra i en la directora del centre. Aquestes es van portar molt bé i els van recomanar que canviessin a la Mariona d’escola. Carles quan va acabar de sentir la història de la Mariona li va dir que a partir d’ara es quedés al seu costat, que ningú més li faria mal.
AUTORS: Àlex Manzanares, Aleix Baron, Josep Cruz, Estela Roque, David Picot, Natàlia Hernàndez, Mateo Martínez, Pau Martínez