Joan Serra i Vilamitjana
Rubí, 1947 – Sant Esteve de Palautordera, 4 de juliol de 2013. Va ser mestre de professió. Des de ben petit viu la dansa tradicional a l’entorn familiar.
Coreògraf, mestre de dansa i coodirector de la companyia de dansa “Factoria Mascaró”.
Professor associat, al Departament d’Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, com a professor d’Expressió Corporal i Dansa.
Expert en Llenguatge del moviment i de la dansa.
Membre i fundador de “El sac de danses”. Treball d’investigació, difusió i ensenyament.
Direcció artística i pedagògica del FestCat de Dansa Tradicional de la Generalitat de Catalunya.
Membre del Consell de Cultura Popular del Departament de Cultura.
Mestre de Mestres.
Impulsor de la implantació de la dansa a les escoles, a través de programacions específiques i integrades al curriculum educatiu. Matèries com “Llenguatge del cos” o “Llenguatge de la dansa”, sorgides de la seva proposta educativa, formen part, avui, del conjunt de coneixements bàsics a moltes escoles del país.
Impulsor i director de propostes i activitats educatives en el camp de la dansa catalana, cal destacar la seva aportació en projectes com ara Fem Dansa que s’està duent a terme a les escoles del Baix Montseny i que el curs passat vam celebrar el 10è aniversari.
Com a coreògraf, Joan Serra ha recuperat i divulgat una gran part del patrimoni de la dansa catalana, reivindicant així un llenguatge propi i una gestualitat definidora, interessant-se sempre pel rigor en l’experiència viva de la dansa tradicional, dignificant-la i completant-la sempre en tots els àmbits de l’espectacle.
Per al Joan la dansa és un art que comença en el gest més senzill i que es troba en la quotidianitat de cada persona; al carrer, a l’ escola, a la feina, a la cuina… El seu instrument és el cos, amb el seu gest i el seu moviment, les seves qualitats i el seu caràcter.
Avui dia 8 de maig de 2014, l’escola Matagalls li ha volgut dedicar un petit homenatge .
Deia en Joan Serra:
“Ballem a la panxa de la mare, als braços del pare, caminant amb un amic, a la festa del poble. I ballant expliquem els nostres pensaments i sobretot les nostres emocions. I ho fem a partir del nostre cor, del nostre cervell, del nostre estómac, de la nostra mirada i de la nostra terra”.