Els alumnes de cinquè i sisè us convidem a visitar la Via Ànnia. És una via secundària de la Via Augusta ,construïda pels romans ara fa més o menys 2000 anys per poder traslladar minerals, sal, ramats, fer passar les tropes, des de Cadis fins a Roma.
El dia 17 de novembre de 2008, amb la motxilla a l’esquena varem pujar a l’autobús que ens va deixar a prop de Sant Pau de Seguries i de baixada varem seguir a peu tota la via Romana fins a Sant Salvador de Bianya.
El dia va ser fantàstic, molt bo per a caminar. El paisatge pintat de marró, ocre i vermell era immillorable.
La veritat, el camí era força pendent i més d’un va anar de culs a terra però no quedava més remei que aixecar-se i continuar.
Els monitors que ens van acompanyar aturaven la marxa per tal d’observar les pedreres d’ on s’extreien els blocs de pedra per construir la Via. També varem poder observar les roderes, senyals que deixaven els carros a mesura d’anar-hi passant, els carreus i els pilons guarda-rodes.
Ens va sorprendre molt veure uns murs de contenció tan alts i les pedres aguantades unes amb les altres i sense ciment.
A la calçada s’hi distingien l’empedrat, els graons, els pilons guarda-rodes…
Aquells romans eren molt espavilats i feien servir 4 sistemes diferents per desguàs de les aigües de pluja: les cunetes, els graons, les clavegueres i els empedrats.
La veritat és que varem aprendre molt i ens van quedar ganes de tornar-hi amb els nostres pares.
Si viviu a Olot o a les seves rodalies us aconsellem que feu aquest itinerari. Gaudireu d’allò més i ben segur que caminant per aquest lloc us posareu a la pell dels nostres avantpassats i qui sap si topeu amb algun fantasma despistat.
Monthly Archives: febrer 2009
RISOTERÀPIA (TERÀPIA DE RIURE)
Enguany els alumnes de Cicle Superior hem participat en una activitat molt divertida i aconsellable.
Els dies 19 i 20 de novembre d’aquest curs una monitora ens va preparar un seguit d’activitats i jocs per tal d’aconseguir fer-nos perdre la vergonya, divertir-nos, aparcar el sentit del ridícul, fer-nos brollar la rialla i el bon humor.
Al principi tots ens miràvem de reüll però ben aviat les rialles es contagiaven i fins i tot n’hi havia que ploraven de tant riure.
Vàrem aconseguir perdre la vergonya i la timidesa, ens sentírem més relaxats, tranquils i feliços. Per un moment oblidàrem els nostres mal rotllos.
Hem après que la rialla facilita la comunicació i l’amistat.
La rialla és vida, ens dóna energia i diuen que és bona per estar més sans.
Hem proposat a les nostres tutores poder repetir aquesta activitat que sens dubte us aconsellem.
Si voleu saber com es va desenvolupar us proposem fer una ullada a les fotografies que vàrem tirar.