Després de llegir una lectura del nostre llibre de català on hi apareixia una descripció d’un país petit i bonic, ens va venir la bona idea de dibuixar-lo. Voleu llegir la descripció i veure alguns dels nostres dibuixos? Aquí ho teniu!
El país era extraordinàriament petit i es componia en la seva major part d’una muntanya de dos cims, un de més alt i un altre d’una mica més baix. Al voltant de la muntanya serpentejaven una colla de camins, amb pontets i passos. Hi havia també una via fèrria plena de revolts. Passava per cinc túnels que travessaven la muntanya en tots els sentits, de cim a cim. De cases , naturalment, també n’hi havia, una del tot corrent i una altra amb una botigueta. Després venia una estació molt petita al peu de la muntanya. I a dalt de tot de la muntanya, entre els dos cims s’alçava un palau. A i molt important, s’havia de prendre moltes precaucions per no traspassar les fronteres del país, perquè aleshores et mullaves els peus. És que el país era una illa, que es trobava al mig de l’ample, de l’infinit oceà, i les onades grosses i xiques remorejaven de dia i de nit als límits del país. És cert que de vegades la mar era quieta i llisa, tant, que s’hi emmirallaven el sol de dia i la lluna de nit.
(Fragment adaptat del llibre de llengua de 4t de l’editorial Edebé)

Aquests dies, el Tió és el personatge central de la nostra festa i per ambientar els passadissos de l’escola cada curs ha fet uns tions molt bonics.
A cicle mitjà l’hem fet aprofitant materials de rebuig (rull de paper) i ceres. Han quedat molt bonics! Aquí ens teniu ben enfeinats construint els nostres tions.

Els alumnes de 2n de C.M. són uns artistes i aprofitant uns dibuixos formats per figures geomètriques han pintat uns estels molt bonics.
Mireu el resultat: