Pous i mines

Tradicionalment s’han utilitzat dos mètodes per a obtenir aigua per usos agrícoles, els pous i les mines.

Pous

Són excavacions verticals, de diferent mida tant de fondària com de diàmetre.

En el passat es feien els anomenats pous “oberts”, on el forat podia tenir un metre o més de diàmetre, i on hi podien cabrer dos o tres persones a dins quan feien els treballs de construcció, i la seva fondària era variable, segons si es trobava el volum d’aigua desitjat, més aviat o més tard.

Els pous actuals es fan amb maquinària especialitzada, que fan forats d’un diàmetre molt més reduït, just per a que passi la bomba que posteriorment s’utilitzaraà per a fer pujar l’aigua, d’aquesta manera s’aconsegueixen fer pous molt més ràpidament i de més profunditat que no pas amb els pous oberts.

Curiosament, en molts pous oberts, el que es feia, en lloc d’aprofundir més el pou, quan és volia provar d’augmentar el cabdal d’aigua recollida, el que es feia era fer l’anomenat “coll de mina”, a la part inferior del pou es cavava una petita galeria que a tots els efectes era com una mina de molt poca llargada que l’aigua que recollia feia cap a aquest pou.

Mines

Són excavacions gairebé horitzontals, amb només un petit desnivell per a que l’aigua recollida baixi per efecte de la gravetat, aquestes galeries subterrànies tenen normalment una llargària considerable, i es serveixen de pous cada poques desenes de metres per a la seva construcció i manteniment.

Així veiem com pous i mines, tot i ser conceptes completament diferents es complementen mútuament.

Aquest article ha estat publicat en Medi Social. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *