Category Archives: Cicle Superior

EL CLARINET (6èB)

XÈNIA CLARINET

Aquesta setmana la Xènia de 6è ens ha portat el seu clarinet. Es tracta d’un instrument de la família de vent fusta amb una embocadura de canya senzilla. És molt interessant veure d’aprop les diferents parts d’aquest instrument i com es munten, ja que l’instrument sempre es transporta desmuntat en un petit estoig.

Aquestes són les seves parts:

Embocadura de canya senzilla, barrilet, cos superior, cos inferior i campana/pavelló.

Moltes gràcies Xènia per portar-lo i  compartir-lo amb nosaltres.

ANEM A L’AUDITORI “TOCATS PER L’OBC” I AL MUSEU DE LA MÚSICA

Aquí teniu un resum dels millors moments de la sortida que vam fer el Cicle Superior el passat dijous 25 de febrer de 2016. Al matí vam gaudir de l’espectacle Tocats per l’OBC, un nou muntatge de l’orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya amb un repertori molt variat. Vam sentir obres de compositors molt diversos; desde J.S. Bach fins a Leroy Anderson passant per Mozart, Stravinsky o Manuel de Falla. A la tarda vam fer una visita guiada al Museu de la Música i vam fer l’activitat Sons de l’aire o vam treballar les diferents produccions del so dels intruments de vent a través de les seves embocadures.
Un dia molt musical!

ANEM A L’AUDITORI: “TOCATS PER L’OBC”

SORTIDA CICLE SUPERIOR A L’AUDITORI
ESPECTACLE: “TOCATS PER L’OBC”
DIJOUS 25 DE FEBRER DE 2016

L’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya continua apostant per apropar-se als més joves, després de l’èxit de propostes com la Guia d’orquestra, Orquestra’t o Ciència Ficció. Seguint amb la col•laboració del Servei Educatiu, el nou concert Tocats per l’OBC ens mostrarà un repertori especialment seleccionat, amb una posada en escena atractiva a càrrec d’en Jordi Cortés i, el més important, amb uns intèrprets de primer nivell que puguin executar les millors interpretacions, per tal que la música arribi amb la màxima intensitat a un públic exigent.

 

REPERTORI DEL CONCERT “TOCATS PER L’OBC”

Fanfàrria per a un home corrent A. Copland
Una fanfàrria solemne i triomfal on el vent-metall estableix un diàleg amb la percussió en un diàleg clar i farcit de silencis que emfatitzen la importància del discurs musical.

El amor brujo. Danza ritual del fuego M. de Falla
L’orquestra es fusiona en un coixí sonor de foc i moviment oscil·lant en intensitat i alçada, amb passió i força que acabarà amb un accelerando i final intens. Sobre aquesta base, la melodia de l’oboè ens interpreta la dansa del foc, com una zíngara ballant al voltant de la foguera…

Els comediants, Op. 26 Pròleg D. Kabalevski
Una peça infantil que ens condueix a través d’un moviment àgil i provocador que passa breument per les diferents famílies de l’orquestra i evoluciona a un tema més melòdic que donaria peu al famós Galop de la mateixa obra.

Les noces de Fígaro, K492. Obertura W.A.Mozart
L’obertura a una de les grans òperes de Mozart ens permetrà gaudir de l’harmonia clàssica i les melodies senzilles del compositor a través d’un joc de dinàmiques i intensitats sorprenent i juganer. Explosió virtuosística de tota la orquestra.

Suite núm. 3 en Re Major, BWV 1068. Ària J.S. Bach
La peça més antiga del repertori del concert ens torna a la tranquil·litat després de la vivesa i àgils cops d’arc de l’obertura anterior. Una mirada a l’interior provocada per les expressives notes llargues de la melodia. Interpretada per clave i corda, ens permetrà copsar molt millor el moviment de cada pla sonor.

Suite núm. 2 per a petita orquestra. Polka I.Stravinsky
Juganera i provocadora, amb un motiu melòdic repetitiu i una gran riquesa de plans sonors, aquesta peça breu i de reducció d’orquestra, ens transportarà a la petita infància.

Música per als reials focs d’artifici. La réjouissance G.F. Händel
Una explosió d’alegria i vivacitat, on els protagonistes són els aeròfons: vent-metall en diàleg amb vent-fusta, amb un tema que retorna i ens queda enregistrat a la memòria

La màquina d’escriure. L.Anderson
Curiosa i sorprenent, una de les més conegudes peces de Leroy Anderson ens recorda que la música és present a tot arreu i que els objectes quotidians en poden ser una font inesgotable. Amb una estructura ternària molt clara (ABA’). Gaudirem de “l’espectacle” a ritme frenètic de tecles d’aquest objecte ja en desús al tema A.


Danzón núm.2 A.Márquez
Clarinet i claus ens introdueixen al ritme sincopat i ballable d’aquesta fantàstica peça del mexicà Márquez. Els segueixen
oboè i güiro i després entra la corda. Després del protagonisme del piano canvia el caràcter de la peça i ballarem tots als nostres seients. Per acabar, tornem al tema inicial i el culminem amb un final apoteòsic.

Mascarada. Suite. Vals A. Khatxaturian
Vals apassionat i inquietant que ens embolcalla i obliga a tancar els ulls i ballar.

Cavalleria rusticana Intermezzo P.Mascagni
Convidant a sospirar d’amor, de dolça melangia o de serenitat i pau interior, aquesta bella melodia amb predomini de la corda ens farà somiar.

Estancia. Suite del ballet. Malambo A.Ginastera
Moment esbojarrat de la festa, amb una melodia intensa i incessant que dóna protagonisme a tots els músics de la orquestra i un ritme obstinat que va creixent en intensitat i tempo.

CONCERT DE SANTA CECÍLIA 2015 – HOMENATGE A L’OVIDI MONTLLOR

El divendres 20 de novembre vam celebrar Santa Cecília a l’escola. Els protagonistes van ser els alumnes del Cicle Superior que van interpretar cançons del poeta, cantant i actor Ovidi Montllor com homenatge en el 20è aniversari de la seva mort. El repertori va ser: Cançó de les Balances, El Desesperat, La Fera Ferotge i Als Companys.

D’altra banda, també vam poder gaudir de diverses interpretacions musicals que ens van oferir alguns alumnes de l’escola amb el piano, la bateria i la guitarra acústica.
Moltes gràcies a tots i totes que ho vau fer possible. Visca la Música i Visca L’Ovidi Montllor!




A 6è APRENDREM LA FERA FEROTGE D’OVIDI MONTLLOR

 

LA FERA FEROTGE
Per ordre de l’Alcalde
es fa saber a tothom
que una fera ferotge
del parc s’escaparà.
Es prega a les senyores
compren força aliments
i no surten de casa
fins que torne el “bon temps”.

Tot el que tinga cotxe
que fota el camp corrent,
i se’n vaja a la platja,
a la torre o als hotels.

L’Alcalde s’encarrega,
fent ús dels seus poders,
de la fera ferotge
deixar-la sense dents.
El que això no acompleixca
que no es queixe després
si per culpa la fera
ell rep algun turment.

Jo que no tinc ni casa,
ni cotxe, ni un carret
em vaig trobar aquell dia
la fera en el carrer.

Tremolant i mig mort:
-Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure’m tan fotut
em va dir molt planera:

-Xicot, per què tremoles?
Jo no te’n menjaré.

-I doncs, per què t’escapes
del lloc que tens marcat?

-Vull parlar amb l’Alcalde
i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita,
jo necessite espai.

Els guàrdies que la veuen
la volen atacar,
la fera es defensa,
no la deixen parlar.

Com són molts i ella és sola,
no pot i me l’estoven.
I emprenyats per la feina,
a la gàbia me la tornen.

Per ordre de l’Alcalde
es fa saber tothom
que la fera ferotge
ja no ens traurà la son.
I gràcies a la força
no ha passat res de nou,
tot és normal i “maco”
i el poble resta en pau.

La fera ferotge és el nom amb el qual es coneix el primer disc del cantautor alcoià Ovidi Montllor. Va ser publicat el 1968, en format EP per la discogràfica Discophon. Hi conté quatre peces, de les quals La fera ferotge és la més reconeguda i la qual va esdevenir un clàssic del seu repetori, raó per la qual ha acabat designant el conjunt de l’àlbum.
Es tracta d’una crítica al franquisme, especialment al sentit d’ordre del règim, i a la passivitat de les classes mitjanes. La fera és la representació metafòrica de la ciutadania de l’època franquista, la qual maldava per recuperar els drets fonamentals d’expressió i manifestació però que era represaliada per fer les forces de l’ordre. Malgrat aquesta crítica clara al règim, la cançó va burlar la censura de l’època. Les altres tres cançons incloses són Lliçó de sumes i verbs, Cançó de les balances i Cançó de llaurador.
La cançó La fera ferotge s’inicia amb el so del mirlitó (kazoo) que anuncia un primer anunci de l’acalde. En aquest s’anuncia que la fera s’escaparà del «lloc que té marcat» i on està reclosa. L’alcalde intenta escampar la por entre els vilatans pel pas de la fera. A mesura que transcorre la cançó la bestiola intenta explicar que les seves intencions no són violentes, sinó que estan relacionades amb voler gaudir de llibertat. La fera vol explicar-li a l’alcalde que té fam i la gàbia és petita. La bestiola per fi és reduïda pels guàrdies i és reclosa de nou a la cel·la. I finalment, la vila ha tornat a la normalitat «gràcies a la força» i «el poble resta en pau»