Divendres 16 de gener vàrem tenir el privilegi a l’escola d’acollir l’estrena a Catalunya de la pel·lícula «Camino a la escuela». Estàvem engrescats! Ho havíem treballat a classe i estàvem preparats per aquest gran esdeveniment.
El film ens va agradar molt i poder compartir-ho amb un dels protagonistes ens va entusiasmar! La vivència viscuda va ser intensa i emocionant. Quin plaer poder escoltar al Carlos que, amb la seva timidesa, ens explicava el seu dia a dia i com havia estat l’experiència de poder rodar un film.
La seva presència i la posterior tertúlia que vam poder compartir, ens va ajudar a comprendre que en realitat el camí a l’escola és el camí de la vida. Més enllà del fil argumentatiu, el que realment ens va emocionar va ser la seva actitud i el seu desig d’aprendre. Malgrat les llargues distàncies que ha de recórrer cada dia i les dificultats que es troba en el camí, res el fa desistir. Ans al contrari, els obstacles el fan fort.
Els quatre protagonistes de la pel.lícula emprenen cada dia una aventura on la superació dels propis límits i la responsabilitat de fer-ho bé, els empeny a aconseguir els seus propòsits. Jackson ha d’atravessar la perillosa sabana keniata durant 15 km; Carlos ha de creuar 18 km a dalt del seu cavall per les planes de la Patagonia Argentina; Zahira ha de recórrer les muntanyes escarpades marroquís; i Samuel empren el seu viatge cap a l’escola, a l’Índia, en una cadira de rodes.
El seu trajecte està ple d’obstacles, però la superació d’aquests els fa únics i els proporciona fortalesa, harmonia, consciència del què fan, la possibilitat de cuidar dels altres i una relació amb l’entorn que els ajuda a fer-se grans. El film és un aprenentatge significatiu del trajecte que tots hem emprès i que ens ha de guiar per aconseguir els nostres somnis. Amb l’experiència viscuda podem construir el nostre present i aprendre a estar al món. Els nostres herois saben que l’escola serà l’únic camí a seguir per poder tenir un futur millor. Cada escena té un valor humà inqüestionable.
El film ens relata amb excel·lència, l’eloqüència de la senzillesa i posa l’accent en l’esforç d’uns nens que faran el que faci falta per arribar a l’escola cada dia. Altres temes que apareixen paral.lelament són el dolor de la malaltia, l’alegria de guanyar, la presa de decisions, els perills que cal evitar, o com viuen i expressen els seus desitjos. Tot els ajuda a créixer. Res els atura i un dia a l’escola és una vivència imprescindible.
L’escola és el punt de retrobada amb els iguals, viscuda com una cerimònia, com a ritual. On el respecte és omnipresent i l’escolta pren el seu lloc. Les belles imatges ens acompanyen al llarg d’hora i mitja i la seva poesia ens guia per la màgia del paisatge, de l’intern i del que ens envolta; del temps que passa viscut amb serenor.
I ara només una petita suggerència: deixem-nos portar per l’energia positiva d’uns espais naturals immensos, on sota l’amenaça cal estar alerta, on la il·lusió per aprendre no s’acaba mai, on el respecte pel mestre esdevé quelcom natural; els desitjos estan impregnats a la pell dels infants i la sort del poder «estar» es viu amb més intensitat que la de poder «ser». 
Si ho aconseguim, potser podrem fer canvis en la nostra societat, que sense cap mena de dubte s’ha de preparar per afrontar les dificultats amb normalitat, amb alegria, sense angoixa, amb responsabilitat i saviesa. Junts podem reaprendre un nou camí a l’escola, un nou camí a la vida!
Els nens han dit:
L’escola no és un lloc per anar obligatòriament, sinó un lloc per aprendre i així poder tenir un futur millor. (Corinna)
Anar a l’escola és important i tenim sort de poder anar-hi i ho hem d’agrair sense queixar-nos. (Pablo)
Hi ha nens que ho donen tot per anar a l’escola i aquí no es així. He observat el respecte que tenen als professors i com s’ajuden entre ells. Al film no he vist baralles ni tan sols amb els germans. El valor més important és que s’ajuden i que es respecten! (Aroa)
Tenim molta sort d’anar a l’escola sense perills. Veiem com ajuden al Samuel que és un nen diferent i nosaltres tractem malament a les persones que tenen un problema i no els tenim respecte. (Sarah)
Aquí, en ocasions hi ha nens que no volen aprendre a l’escola, i allà malgrat les dificultats sempre volen anar.(Alba i Pauli)
Avui he he vist pel carrer nens que no van a l’escola. El meu pare m’ha dit que és molt important anar-hi; doncs ens eduquen i ens ensenyen a comportar-nos. (Jana)
Allà quan juguen, ho fan quan està permès, però quan arriba el mestre el respecte és molt gran.(Erik)
M’agrada com es comporta el Carlitos, doncs per a ell el més important es anar a l’escola, molt més que rodar una pel·lícula. La seva única condició per rodar el film va ser que no volia deixar d’anar-hi cap dia a l’escola. (Ulisses)
Màgrada molt que es facin aquestes activitats que a mes a més incentiven als nens a valorar el fet d’anar a l’escola amb facil.litats i de tenir l’oportunitat de aprendre amb bones condicions vials.
Hola sóc l’ Izan. M’ha agradat molt la pel.lícula de camino a la escuela perquè és un dels documentals que m’ha agradat més de tots els que vist. M’ha agradat el companyerisme, l’amistat i tot el que es veu al documental.
Gràcies Inés per les reflexions que aportes. Va ser molt emotiu veure al protagonista de la pel.lícula a l’escola, amb la seva mare i la seva germana petita. Què important és conéixer altres realitats per poder viure d’una forma més autèntica la pròpia!