Category Archives: General

A prop del mar

De nou arriben les vacances. Una nova oportunitat per reconciliar-nos amb l’espai i el temps, buscant entorns amables que ens abracin i deixant passar el temps sense mirar el rellotge. Els mestres ens hem acomiadat dels infants fins al proper curs entre onades i sorra. Estem tant a prop del mar que no hem pogut evitar la temptació d’anar a gaudir de la natura com a cloenda del curs. No ha estat l’única sortida a la platja que hem fet enguany. En d’altres ocasions hem anat a analitzar l’aigua i la sorra des d’una vesant més científica, a observar els canvis de llum, color i temperatura en les diferents estacions, a dibuixar les diferents tonalitats del blau del mar i el cel, a jugar. I és que la platja és un espai d’aprenentatge únic i ple de riquesa.

marDeu ser per aquest motiu que l’any 1922 es va crear a Barcelona l’Escola del mar. Una escola totalment innovadora en la ubicació, en el mètode i en el plantejament. A principis del segle XX la situació escolar a Catalunya era lamentable: hi havia molts pocs recursos, l’analfabetisme era un problema greu, i la malaltia era molt present entre els infants. Davant d’aquesta realitat sorgeixen els moviments pedagògics republicans, com l’Escola Moderna, que es comencen a plantejar un nou model d’escola pública que té present un bon acompanyament sanitari i treballa amb l’objectiu de formar bons ciutadans, anteposant l’educació a l’ensenyament. Mentre que a Europa s’escampen les propostes de Decrolly i Montessori, a sobre la platja de la Barceloneta neix una petita escola pensada originàriament per atendre infants malalts, però que acaba acollint molts nens del barri. Inspirada en l’Escola del bosc, que es va crear a Montjuïc l’any 1914, Pere Vergés imagina per l’Escola del mar un projecte que uneixi el mar, el nen i el barri. Posa en pràctica pedagogies actives, organitza els infants per grups cooperatius i fomenta l’autogestió. El màxim objectiu és l’aprendre a aprendre, conquerir la lluita per la vida. El joc, la música, la literatura, la responsabilitat i el gaudi són els pilars de l’escola. I per sobre de tot, la igualtat d’oportunitats.

L’escola del mar va ser destruïda l’any 1938 per un bombardeig durant la guerra civil espanyola. Amb el franquisme s’abandonen les idees de l’escola Nova, i el model pedagògic republicà queda aparcat.

bambesCent anys després, l’Escola Fluvià torna a posar els infants en contacte amb la sorra i el mar. Ara, com abans, ensenyem a pensar, a sentir i a estimar incorporant l’entorn i la natura. És molt interessant mirar enrere i descobrir les nostres arrels. D’aquesta manera podem entendre qui som, i dibuixar així amb més força el camí cap al futur. Els canvis pedagògics han arribat ara de nou per quedar-s’hi. Estic convençuda. No hi bombes prou potents que aturin aquesta revolució. 

Bones vacances d’estiu!

Text escrit per Carme Hoyas Fernández, mestra de l’escola Fluvià

El Fluvià aposta per la transformació del model educatiu

Necessitats de canvi

_MG_7814L’educació del segle 21 està inscrita en un paradigma de fenòmens globals. Els canvis tecnològics han revolucionat el món de la informació. L’educació perd la principal missió, la de transmetre continguts. Fins ara, el model educatiu privilegiava els currículums i les notes perquè responia a un model de societat on es prioritzava el món del treball. Ara el món laboral ha canviat. No té sentit mantenir una model educatiu que no és sostenible perquè les demandes de futur canvien. Per això, cal una transformació educativa donant nous paràmetres de renovació i millora on la formació giri a l’entorn de la formació del caràcter de la persona. La prioritat és educar persones autònomes que pensin per si mateixes coneixent i actuant en els seus punts forts i febles i que comuniquin a través de diferents llenguatges.

La transformació s’ha de moure a cavall de diferents elements.

Primer. La mirada sistèmica que dóna significat a l’acompanyament que atén a les persones, infants, famílies i mestres. Per poder oferir aquest acompanyament és bàsic crear a l’escola i des de l’escola un context on la confiança, l’acolliment, el reconeixement, el respecte a la diferència i l’agraïment entre tots els membres de la comunitat, hi sigui present. Un clima d’aquestes característiques fa que tant els adults com els infants es sentin preparats per donar el millor de si mateixos. Això vol dir cuidar i cuidar-nos, mimar l’acollida i que ens acullin, tenir cura dels canals de comunicació, ser delicats en el to i en la mirada. La presència de les famílies a l’escola ha de ser un fet perquè la seva participació en la vida del centre normalitza la comunicació entre la comunitat educativa i el treball que l’equip docent porta a terme.

Segon. La nostra societat cada vegada és més desigual. La institució escolar ha de provocar pràctiques de col·laboració i d’aprenentatge entre iguals per treballar l’equitat. La renovació educativa s’ha orientar vers la convivència i la cohesió social. Hem de dotar els futurs ciutadans d’eines per saber gestionar els valors d’una societat democràtica a través de dinàmiques positives on les situacions de conflicte es resolguin amb flexibilitat i creativitat.

_MG_7857Tercer. El canvi de tendència de les famílies en la implicació de l’educació dels seus fills i filles té més força. Cada vegada des dels centres educatius notem més presència de famílies que verbalitzen la seva curiositat i també les seves pors davant de projectes educatius que valoren els processos d’aprenentatge globalitzats per davant d’aprenentatges exclusivament acadèmics i enfocats  als resultats.

El valor afegit de l’escola Fluvià

El posicionament pedagògic del projecte educatiu del Fluvià es sustenta en prioritzar elements potents que donen valor al procés d’aprendre com l’autonomia, la personalització dels aprenentatges i el treball cooperatiu entre els infants. Ja fa temps que hem necessitat endreçar l’estructura organitzativa de l’escola per tenir en compte aquests tres eixos bàsics. La nostra organització ens permet flexibilitat a diferents nivells: aula, equip, horaris, agrupacions, currículum… perquè entenem que l’estructura organitzativa ha d’estar al servei del projecte pedagògic. Si l’educació té a veure amb immobilisme i rigidesa perd eficàcia.

La nostra voluntat de canvi té força sobretot per com ens situem davant el procés d’aprendre. Quan podem considerar que és realment significatiu aquest procés?

Quan la diferència és present per tothom perquè aprendre té la seva complexitat i s’aprèn més i millor amb i dels altres. D’aquí la necessitat d’aprendre junts persones diferents. I quan el mestre dóna fe que no tots els infants aprenen de la mateixa manera és quan té valor la diferència.

anna 1Quan el paper del mestre és de referent perquè guia els aprenentatges i acompanya el teixit de protecció emocional que necessita el grup. I perquè, és el responsable d’establir indicadors per valorar els aprenentatges assolits i de prendre decisions que regulin l’avaluació de cadascun dels infants facilitant pensament crític i reflexió.

Quan el currículum es situa davant del què cal aprendre i no del què cal ensenyar. El coneixement el teixim a través de la conversa per aprendre a conversar amb l’entorn, amb un mateix i amb els experts.

Quan les emocions en són part integral de l’aprenentatge perquè es dóna una experiència emocional compartida que permet crear una xarxa de protecció emocional on cada membre del grup hi té lloc. Si un infant no està bé no aprèn.

Quan l’escola ofereix rigor en la creació del pensament. A l’escola s’hi aprèn a pensar bé. Les habilitats del pensament (recerca, conceptualització i anàlisi, raonament i comunicació) són transversals davant del fet d’aprendre. I els continguts i les activitats n’esdevenen les eines.

Quan el treball en diferents llenguatges (artístic, musical, motriu, científic, matemàtic, lingüístic) reforça la idea de facilitar eines d’interpretació del món posant l’accent en el treball estètic.

Quan l’avaluació hi és present com a procés de millora i no com a final d’itinerari. El concepte d’avaluació s’ha de llegir com a eina reguladora al servei de qui aprèn fugint de rànquings estandaritzats.

Quan la institució és generosa perquè dóna temps per equivocar-se, per tornar a començar, per estar…. L’escola necessita temps perquè l’educació és lenta; perquè dóna espais per dotar a l’aprenent del sentit de pertinença al grup. L’escola és un espai públic que té present a cadascuna de les persones, les acull i les cuida; perquè dóna materials per crear realitats artificials que tenen a veure amb el món, amb el coneixement.

Des de l’escola Fluvià tenim clar que tots aquests elements són clau i per això posem l’accent en la creació d’entorns d’aprenentatge eficaços.

Nou paradigma

_MG_7196Els centres educatius que hem volgut sortir de la zona de confort i hem iniciat un procés de transformació és perquè posem l’èmfasi en l’aprenentatge, volem que l’accés al coneixement sigui universal i comú. L’estratègia és la de treballar amb rigor i junts sota el paraigua d’un projecte clar que es nodreix de la formació permanent de l’equip amb l’ajuda de la mirada reconeguda d’experts, de xarxes educatives que ajuden a fer contactes amb d’altres realitats, i de la potenciació de debat pedagògic dins de la comunitat. I per últim, sense perdre de vista l’objectiu final i el més important, que és el de treballar pels nens i les nenes per tal de promoure més i millors aprenentatges per a tothom.

Anna Trabal, mestra i directora de l’escola Fluvià

Projecte Tree Nation

Tree-Nation és una plataforma que permet apadrinar arbres i plantar-los arreu del món. Els creadors d’aquest projecte són uns pares de P4, l’Amparo i el Max. La proposta és que l’espai natural del Fluvià sigui un d’aquests racons del planeta. Amb aquest projecte de micromecenatge pretenem fer créixer l’espai exterior de l’escola, convertint-lo en una zona verda oberta al barri. Tree-Nation ens permet donar a conèixer el projecte de la nostra escola més enllà de la nostra comunitat educativa, implicant les associacions de veïns i les empreses de l’entorn. Feu un cop d’ull!  https://tree-nation.com/projects/escolafluvia-barcelona/updates

Tree-Nation-Fluvia-Cartell reduit

Aprendre amb emoció

La neurociència entén l’aprenentatge com el procés mental més ampli que hi ha. Aquest no es concentra en una regió concreta del cervell, sinó que es basa en la connexió entre diferents departaments donant lloc a noves connexions o reforçant les existents.

dibuixosA nivell funcional sí que podem trobar mecanismes cerebrals localitzats en una part concreta del cervell, com per exemple les funcions executives (concentració, control d’impuls i memòria) que es troben a la part frontal. Aquestes capacitats s’activen gràcies a l’energia que reben del sistema emocional que es troba en una altra zona cerebral anomenada amígdala. Per aquest motiu, quan hi ha alguna cosa que als infants els agrada i tenen la necessitat de descobrir, s’activa l’amígdala i en conseqüència augmenta la motivació i la seva capacitat de concentració i de control d’impulsos.

Cada edat té un període sensible per assolir uns aprenentatges. Avançar objectius  o homogeneïtzar l’educació (pretendre que tots els infants aprenguin a llegir i a escriure a la mateixa edat, per exemple), pot ocasionar lesions en l’amígdala que es tradueixen en moments d’estrès que repercuteixen en l’autoestima. Els infants que pateixen aquestes situacions, acaben associant l’aprenentatge amb aspectes emocionals negatius que a la llarga es manifesten en inestabilitat emocional, incapacitat d’autogestió i problemes de memòria.

grup-ninos-fustaA l’Escola Fluvià apostem per crear escenaris d’aprenentatge que integrin una base curricular comuna que també atenguin les necessitats i característiques personals de tot l’alumnat. Entenem la diferència com una forma d’aprendre. Tenir present la diversitat i respectar els processos naturals que es donen en el creixement dels infants garanteix l’èxit i el benestar, alhora que afavoreix l’autonomia i la construcció de la identitat individual i grupal. Per nosaltres és molt important educar en el respecte, l’empatia, la sensibilitat, l’escolta i l’esforç. Aquests elements afavoriran la confiança necessària per l’autorealització.

Els mestres tenim el compromís d’estar atents al que passa dins dels grups per tal d’accedir a les diferents dimensions de les persones que el formen. Hem d’escoltar i posar la mirada en allò que és essencial. Cada membre del grup (infant o adult) arriba amb la seva motxilla cultural i familiar, i l’hem d’entendre com un element enriquidor pel grup i la comunitat.

escripturaEls grups-classe es fonamenten en els vincles, la pertinença i en la generació de climes de convivència positius basats en la confiança, el respecte, el reconeixement i l’agraïment. S’ha de poder entendre la riquesa i la complexitat dels mateixos, per poder cobrir les necessitats de tots els individus. Que tots aquests elements estiguin en sintonia permet que els infants aprenguin cooperativament, fet que requereix la participació directa i activa de tots els membres del grup. Aquesta contribució es basa en l’ajuda mútua que possibilita que cada membre pugui assolir els seus reptes personals.

 Article escrit per la Cristina Cegarra, mestra de l’escola Fluvià

Volem acollir

El proper dilluns 30 de gener celebrarem a l’escola el dia de la Pau. Fins ara, no havíem fet res especial aquesta data. El cert és que al Fluvià defugim una mica de les festivitats imposades amb finalitats polítiques i consumistes: el dia de la mare, el dia de la dona, el dia del mestre… Construir els valors de la democràcia va molt més enllà d’accions puntuals descontextualitzades. Enguany però, hem trobat en la celebració del dia de la Pau una excusa perfecte per tornar a fer pública la crisi humanitària que estem vivint amb el conflicte de la guerra a Síria. Més de 5.000 persones han mort intentant creuar el Mediterrani durant el 2016. Les escoles ens hem de posicionar davant d’aquest fet oferint espais de reflexió, compartint experiències i impulsant iniciatives transformadores.

Ahir vam celebrar a l’escola un Consell de Petits extraordinari per parlar del tema. La Montse i

img_0394la Júlia, dues veïnes del barri i membres del moviment Poblenou Refugi, ens van venir a explicar les iniciatives que s’estan portant a terme a nivell veïnal. Ja fa dies que ens van portar a l’escola un Manifest per recolzar l’acollida de les persones refugiades i ens van explicar que volíen movilitzar les escoles del barri per fer un acte conjunt el dia de la Pau. De seguida vam veure clar que actuar en xarxa tenia molta força i que els nostres infants havien d’estar implicats.

Vam iniciar el Consell de Petits amb la cançó de Joan Manel Serrat “Mediterraneo“, que s’ha convertit en la bandera per defensar els drets humans de la plataforma Casa nostra, casa vostra. Després de sentir la Júlia i la Montse, i de fer preguntes i comentaris, els infants representants es van comprometre a explicar als seus companys de grup que el dilluns 30 de gener seria un dia especial. Sentiríem la cançó del Serrat a l’escola i llegiríem el manifest. Teníem clar que volíem implicar a les famílies, i per aquest motiu vam acordar d’obrir les portes a les 16.15h i compartir de nou, tots junts, la cançó.

img-20161010-wa0007En el Consell de Petits recordem també que el curs passat, el Pep Callau, en representació de Pallassos sense Fronteres, ens va acompanyar en tot el procés de creació del MercArt. A principi d’aquest curs ens va comunicar que amb els diners recaptats van poder subvencionar part de l’expedició que uns quants pallassos van fer a un camp de refugiats al Líban. A
profitarem l’avinentesa del dia de la Pau per exposar les fotografies de l’experiència.

I el que és segur és que continuarem obrint finestres al  món per veure i sentir la realitat. Diuen que la pau arribarà no quan s’acabin els dolents, sinó quan no hi hagi ningú que els segueixi. Eduquem doncs ciutadans lliures i crítics, amb forts valors ètics, capaços d’aconseguir la Pau.

Escrit per Carme Hoyas, mestra de l’escola Fluvià

V Jornades al Fluvià: Viure l’espai exterior

Els dies 21 i 22  de novembre de 2016 van tenir lloc a l’escola Fluvià les V Jornades Pedagògiques sota el títol “Viure l’espai exterior”.  Pares, mares, mestres i educadors de l’escola i d’altres centres vam compartir les experiències de ponents i talleristes que ens van oferir la possibilitat de repensar el dins i el fora.

Conferència de la Carme Cols i el Pitu Fernández

Vam obrir les jornades amb les aportacions de la Carme Cols i el Pitu Fernández, dos mestres jubilats que porten ja uns quants anys assessorant escoles en la transformació dels seus espais exteriors. Després de visitar més de 200 centres, són capaços d’oferir una visió àmplia i crítica sobre els espais interiors i exteriors de les escoles, que tal com proposen han de servir-nos com aliats per a un canvi educatiu. Inicien el seu discurs amb idees potents que ens fan qüestionar-nos el propòsit de l’escola i de l’educació:

“Fa molts anys l’escola era el món, però va arribar un moment que es va decidir que tots els infants tenien dret a anar a l’escola, i l’escola es va pensar com un espai tancat, com un món tancat dins de quatre parets. I si tot el món és dins de l’escola, cal que ens preguntem si pot ser un lloc d’educació, i si l’educació pot anar més enllà d’aquest món”. Monica Gerra.

Retrocedim en la història i ens parem analitzar l’escola del bosc, que va començar el seu funcionament l’any 1914. En els seus principis ja es recull que l’infant, centre de l’aprenentatge, ha de viure una vida en plena natura per poder gaudir d’un desenvolupament integral. Des d’aquells dies fins a l’actualitat, la natura ha anat perdent terreny a les escoles. L’interior té molt més pes que l’exterior. Està molt més pensat i rendibilitzat. Per poder equilibrar el dins i el fora, hem de començar a mirar i viure la realitat d’una manera diferent. Això demana aturar-nos, observar i emprendre un procés, un camí que serà més fàcil i exitós si el fem acompanyats. És interessant fixar la mirada en quatre blocs conceptuals de continuïtat entre el dins i el fora: els espais, els materials, el temps i les persones.

  • Els espais: Volem  crear espais en que els materials, mobiliari i documentació, afavoreixin ambients: amables, relacionals, acollidors, comunicatius, polisensorials, empàtics, que donin possibilitats d’escollir, que tinguin memòria, que donin veu als infants, que reflecteixin uns valors ètics i estètics. Hem de diferenciar entre espais d’intimitat, de moviment, de relax, de conversa, de jocs i  d’experiències, on el temps dels infants és respectat. Diferents ambients que ens podem trobar són: hort, jardí, bosquet, cabanes, racons i zones de joc.
  • Els materials: Hem de pensar en la capacitat que tenen els materials de transitar entre el fora i el dins, i en la seva capacitat per fabricar aprenentatges. La natura ha d’estar present. Les plantes i els arbres poden ajudar a crear espais diferenciats. Els quatre elements de la natura haurien d’estar presents: l’aigua, la llum, la terra i l’aire.  He de pensar en una ambientació natural. Pensar en el conjunt i en els seus entorns, preveient . Senzillesa i confort.Conèixer el que no volem: cautxú, tanques, colors infantilitzats, plàstic, etc.
  • El temps: Pensem en la freqüència amb què poden utilitzar els espais exteriors els infants, i en l’estacionalitat del seu ús, sobretot en aquells territoris on la meteorologia és més adversa. Ens preguntem si el fora es pot i s’ha d’utilitzar sempre o només quan fa bon temps.
  • Les persones: Hem de replantejar quin és el paper dels adults en els espais exteriors. Com acompanyen els descobriments dels infants i com els documenten. Com permetem els infants viure el risc en el joc, tenint en compte sempre les normatives de seguretat.

Una transformació demana temps i formació. Els moments més difícils són a l’inici per respondre a tants interrogants i anar trencant estereotips. Moltes escoles han transformat l’espai interior introduint més materials naturals. Però, per què tenim tant de plàstic al pati? Per què els tancats? Per què separem amb tanques els infants? Quins sorrals? Quina ombra? Quina vegetació hi ha? Podran caminar descalços? Què farem si arrenquen flors? Podem pensar amb materials diferents? Com trobar materials homologats? Podem plantejar la vida quotidiana a fora igual que dins? Els espais tenen continuïtat, parlen de les coses que s’hi viuen? Què documentem? Quin concepte d’infant, d’escola, de comunitat volem transmetre?

Infants, famílies i mestres necessitem unir coneixement i valors per fer possible una nova concepció d’utilització dels espais que la gran majoria d’escoles disposem. Comptar amb el suport de diferents experts (jardiners, arquitectes, paisatgistes, etc.) pot resultar molt enriquidor.

Tallers amb especialistes

El dimarts següent tenen lloc a l’escola quatre tallers simultanis: construccions amb canyes a càrrec d’Investigació Canyera, jocs reciclats a càrrec de Guixot de 8, recursos per a treballar la bassa a càrrec de Galanthus, i hort i jardí a càrrec de Josep Farriol de Palo Alto.  Els participants del taller amb canyes van construir diverses estructures en grup que van quedar molt vistoses. Era emocionant veure’ls netejar les canyes i posar-se d’acord amb l’equip per tal de posar les brides en el lloc corresponent.

El taller d’hort i jardí va començar amb una plantada a l’espai natural. El Pepi, el jardiner, ens va estar explicant anècdotes i secrets del món de la jardineria. Va compartir amb els assistents un document que va elaborar sobre com crear un “espai viu” dins l’escola i va explicar com es va dissenyar i executar el projecte de l’espai natural de l’escola Fluvià.

El taller de la bassa va iniciar-se a l’exterior. El Guillem Pascual va introduir noves espècies dins l’aigua (entre elles els capgrossos de tòtils, tan esperats pels infants de l’escola). Al laboratori es van fer petits experiments i observacions. El Guillem va compartir els seus  coneixements sobre la fauna de les basses del nostre entorn i va deixar els assistents bocabadats amb tanta informació.

Per últim, el taller de creació de jocs amb materials reciclats va ser molt enriquidor. El Joan Rovira ens va apropar al món de la imaginació i la creativitat compartint amb nosaltres algunes de les seves creacions fetes amb ferralla.

Continuïtat del treball al centre

A partir de les jornades, l’equip de mestres de l’escola Fluvià es posa en marxa i comparteix les experiències viscudes. Ara ens toca observar el que tenim i fer propostes de millora per oferir als nostres infants un ens espais harmònics i rics de vida.

Moltes gràcies a totes les persones que van participar a les jornades d’enguany. És una gran satisfació veure com el món de l’educació va evolucionant cap un model més autèntic i essencial.

Moltes gràcies a tots els experts que ens han acompanyat en aquestes jornades, tant per la seva saviesa com per la generositat de compartir-la.

Hem arribat al cim

A principis d’octubre els infants més grans de l’escola, d’entre 10 i 12 anys, acompanyats dels adults del cicle, vam anar d’excursió. No va ser una sortida qualsevol, sinó una sortida molt especial, pel repte que ens suposava a tots, petits i grans: fer el cim del Matagalls. Una excursió proposada a l’inici de curs, que ens ajuda a coneixer-nos millor i que ens permet gaudir de la natura que ens ofereix la nostra terra.

Són les 8:45h i ens trobem a l’escola per sortir ben puntuals. Repartim els dinars, els infants miren si tots els companys/es del grup han arribat puntuals, tothom ja és a punt, amb les seves motxilles i impermeables.

No sabem si els temps ens acompanyarà, hi ha previsions de pluja cap al migdia. Malgrat això, ens disposem a aventurar-nos i confiar en que podrem realitzar la nostra fita.

Arribem a Collformic en una hora i quart, i comencem la forta pujada abans d’esmorzar. Els infants, engrescats, comencen a caminar. El grup es va dispersant. Els infants acostumats a caminar pugen ràpidament. N’hi ha d’altres que comencen a fatigar-se. Alguns no creuen que seran capaços d’arribar al cim. Però poc a poc, com petites formiguetes, aconseguim arribar tots a la primera parada del camí. Esmorzem i recuperem forces per continuar la nostra aventura.

El paisatge és impressionant. Petits i grans gaudim de les boniques vistes, del meravellós paisatge que ens regala aquesta experiència, de la sensació de llibertat d’estar a la muntanya, sense els sorolls i les presses de la ciutat.

A la una del migdia, després de dues hores llargues caminant, els primers infants i adults arribem al cim, toquem la creu, i celebrem ben contents haver-ho aconseguit. Observem la boira que s’acosta i ens abriguem perquè notem el fred a la nostra pell. Cansats i contents, esperem que tothom arribi per fer-nos una foto plegats, i deixar en la nostra memòria l’alegria d’haver aconseguit fer junts, el cim. Observem les boniques vistes, del poble de Viladrau i de Collsacabra.

A vegades, la vida, ens posa grans muntanyes per escalar. Muntanyes rocoses, molt altes, que costen de pujar. Hi ha moments, en que ens sembla molt dificil continuar el camí, i creiem que no serem capaços de superar-nos i aconseguir allò que ens proposem o que els altres esperen de nosaltres. Però poc a poc, pas a pas, acompanyats de les persones que estimem, el camí es va fent més planer. Agafats de la mà, ens sentim més forts, més segurs per seguir endavant i arribar al cim.

I un dia, sense adonar-nos, quan ja som a dalt, la boira va marxant i veiem com torna a sortir el sol. Respirem profundament i celebrem que sí, que sí que podem. Que la vida continua, i nosaltres, els que ja no som tant nens, podem baixar contents, cantant i saltant com si de nou, tornessim a ser infants.

Article escrit per la Gisel.la Felipe, mestra de l’escola Fluvià

Una nova imatge

Ja tenim un nou logo! L’Ester Rovira, mare de l’escola i dissenyadora gràfica, és la creadora del projecte. Així explica el seu procés de creació:

 

“A vegades les propostes no venen d’un encàrrec, senzillament són ides que néixen de la voluntat aïllada de canviar o de provar… i amb els canvis que s’han de fer vaig pensar que aquesta era obligada!

Ja fa temps que mirava i pensava que s’havia de trobar alguna manera gràfica per concordar amb el discurs tan interessant que com escola s’estava fent… no perquè el que hi ha ara no estigués bé, no, però l’actual parlava d’un moment molt concret d’escola que semblava recordar el passat i no de futur, del que s’havia fet i no del que es podia fer.
Sabia que el logotip era molt important per poder fer entendre moltes altres coses i que des d’ell es podien retallar altres idees. L’estètica, la imatge i la comunicació són, per a mi, fonamentals en aquest viatge i vaig pensar que per a una escola com el Fluvià eren inevitables!
Volia que en la nova proposta el text i la imatge es parlessin, es vinculessin i que fessin força! El logotip havia de ser un reclam més que una explicació i sobretot una història bonica.
La idea primera va ser trobar una tipografia molt correcta, universal i de pal sec que ajudés a parlar amb les idees clares. Vaig trobar tres alternatives però, al final, em vaig decantar per la més ordenada. Vaig triar una Graphik que és,una tipografia que sembla sumar l’helvetica i la futura i és un paradigma tipogràfic. El nom de l’escola en negre perquè és la part important, la comunitat, on s’encabia alumnes, pares i professorat i en minúscules perquè el feia molt més humà. L’escola en gris i majúscules -més rígid- per denotar la seva idea organitzativa i sota el nom per donar suport i solvència.

Després, quan vaig arribar a l’icona vaig defugir de les lletres enmarcades que em semblaven del tot estrangeres i de realitats encobertes… estava segura que aquest logotip havia de ser més dolç que gràfic! I vaig començar a pensar amb el mestre Munari, en Paul Rand i amb el delicat Komagata. Hi havia alguna cosa en ells que despertava la sensibilitat més profunda: parlaven als nens sense necessitat de rebaixar els conceptes i els seus treballs eren petites meravelles que il.luminaven els sentits; hi havia en tots ells alguna cosa molt subtil que donava altres codis i vaig començar a destriar. Vaig tenir molt clar que el logotip havia de ser com un conte perquè en ell hi cabien grans i petits i vaig pensar que la il.lustració era una manera meravellosa de parlar d’una escola: estava tan aprop!!

I vaig començar a escriure sobre una peixera plena de coneixement, protegida del món exterior però amb molt d’aire al capdemunt on hi cabien tots els peixos – fossin com fossin i vinguessin d’on vinguessin -, de tots colors, on s’inventaven noves maneres d’aprendre i d’ensenyar i va ser aleshores que desde lluny vaig sentir cridar:

– “Benvinguts al Fluvià! -“

Des de la comissió de comunicación, formada per pares i Mestres, vam optar per buscar un il.lustrador proper que plasmès aquestes idees al nostre logo. En Javier Mariscal, veí de ciutat i de carrer, va ser l’opció que l’Ester va veure clara des del principi.  Va parlar amb ell, i el va motivar de tal manera que l’artista va decidir col.laborar de manera altruista.

El passat dimecres 21 de setembre, el Mariscal i l’Ester van venir a l’escola a presentar el nou logo en Consell de petits.  Els infants van quedar ben sorpresos del canvi. Va ser una gran experiència conèixer l’equip de creadors de la nostra nova imatge.

Moltes gràcies Ester Rovira  i javier Mariscal per fer-ho possible!

Teixint il·lusions

Iniciem de nou l’aventura de crèixer junts. Ens trobem tots el primer dia d’escola a l’espai exterior. Som prop de cinc-centes persones, entre infants i adults, que ens mirem i ens reconeixem. Farem un camí plegats. Repartim un cordill a cada persona i demanem concentració. Imaginem un desig, una nova esperança que donarà sentit a l’aprenentatge. I aquesta il·lusió, impregnada ara al nostre cordill, el lliguem a la reixa que ens separa de l’espai natural de l’escola. Teixim així un tapís de colors, ben ancorat però capaç de ballar amb el vent. És un acte simbòlic, un ritual de benvinguda per tal de preparar-nos per gaudir d’aquest nou curs escolar.

Entre tanta emoció, trobem les mirades dels infants més petits de l’escola. Amb dos i tres anyets es disposen a descobrir el món, amb els ulls ben oberts i sentint la força de les seves famílies, que els acompanyen a l’escola fent un acte de confiança absoluta.

Notem també que hi ha un buit, que ens falten els infants més grans del centre. Aquells que fa nou anys van començar el primer P3 amb moltes de les mestres que encara hi som, i que ara han iniciat amb la mateixa emoció l’escola secundària. A la festa de comiat que va tenir lloc al juny, la Begonya, mare del Joel, els va dedicar aquestes paraules:

“A la nostra memoria segur que tenim el dia en que els vam deixar a la porta de la escola per primera vegada, plens d’emocions, curiositats, nervis, alegría i alguna llàgrima també; encara no sabien com de bé s’ho pasarien aquí i que jugant aprendrien moltes coses.

Cadascú ha complert el seu objectiu d’estar avui aquí i per això és un bon moment per donar les gràcies a les persones que els hi han acompanyat i guiat en aquest camí: tutors, mestres, monitors i personal administratiu.

Poder dir GRÀCIES és, potser, un dels actes més nobles i macos de la vida; avui ho faig en nom de tots els pares i mares dels alumnes d’aquesta primera promoció de la escola Fluvià.

La gratitud la guardem al cor i des del cor us donem les gràcies; gràcies perqué, més enllà d’ensenyar, reganyar i ser dures quan les coses no es feien bé, els heu sapigut cuidar i aconsellar, els heu motivat per tirar endavant i els heu ensenyat no només a pensar en gran, sinó a ser grans.

A vosaltres fills, gràcies pelvostre exemple d’esforç, d’inocència, d’alegria i d’amistat, valors que tant de bo, conserveu sempre. Gaudiu d’aquest moment i demostreu que tot el que s’ha sembrat fins ara ha caigut en terra fèrtil.

M’agradaria que ara us miressiu els uns als altres i us adonessiu que, de qualsevol dels vostres companys i companyes teniu algún moment al cap, algún moment en el que heu somrigut per culpa seva o gràcies a ell; recorda’l així, amb un somriure a la boca, recorda’l així sempre. Pensa que les persones que ara están al teu costat han caminat amb tú i formaran sempre part de la teva història. “

Va ser un acte realment emotiu. Aquesta emoció és el motor que ens mou cada dia. I això no ha fet més que començar!

Escrit er Carme Hoyas, mestra de l’escola Fluvià

Cua llarga i cua curta

cua curta 4“Cua llarga fa dies que no menja, no s’apropa ràpid al menjar com cua curta” em diuen el Martí i el Bassim preocupats perquè durant aquest mes, són ells els encarregats de regar les plantes i donar de menjar als peixos que tenim a l’aula.

Sí, tenim dos peixos i estan a punt de complir dos anys i mig. La colla blau ultramar, actualment a 3r, quan feien 1r, li van demanar als Reis uns peixos. L’Aina, la seva mestra en aquell curs, m’explica: “Me’ls van demanar i vaig pensar que era una bona manera d’ajudar-los a responsabilitzar-se d’alguna cosa que els motivés com a grup”. Això ho recorda també la Marina: “L’Aina volia que tinguéssim alguna responsabilitat”.

De seguida es van posar d’acord per posar-los un bon nom perquè físicament són molt diferents: un té la cua molt llarga i l’altre, la té curta.

cua curta 3

  Cua llarga i cua curta viuen a l’aula on li toqui passar curs a la seva colla. De moment, han viscut a l’aula groga, a la negra i ara, a la blau ultramar. Però no s’acaba aquí: són peixos amb molta sort perquè fan vacances! Cada vegada que arriba un pont llarg o el període de Nadal o Setmana Santa, algun infant se’ls emporta a casa seva per poder alimentar-los i rentar-los. Viatgen còmodament en la seva peixera i en una bossa especial feta per la mare del Bruno.

Els infants recorden, quan l’any passat a segon, ens tocava anar de colònies. No sabíem a qui deixar els nostres peixos durant aquells tres dies. Vam decidir que els cuidessin la colla salmó que eren els nens de la classe del costat. “Ens feia por que no els cuidessin bé”, recorda la Mar.

Formen part de la nostra colla i tenen el seu lloc inclús en el calendari anual que protagonitzen els aniversaris de cada mes. Cua llarga i cua curta són els protagonistes de Gener.

Durant aquesta setmana també ens ha tocat ser els encarregats de cuidar la bassa de l’espai natural: traiem les fulles i donem menjar a l’únic ésser viu que de moment hi ha. Allà també hi ha un peix, quina pena que no puguin viure tots tres junts!

cua curta 2

Article escrit per la Mònica pardo, mestra de l’Escola Fluvià