Durant uns dies hem reflexionat sobre la crisi de les persones refugiades. Hem explicat a grans trets el conflicte que es viu a Síria i, especialment, les conseqüències que té sobre la població.
Per entendre el conflicte hem fet un joc de rol on tothom ha representat un paper: refugiat, membre de l’exèrcit, fabricant d’armes, representant d’una de les grans potències mundials, països fronterers… Un cop fet el joc, hem analitzat i reflexionat sobre les conclusions. Als rodamons no se’ls escapa res.
Una de les idees que més ha destacat és: “doncs deixem de fabricar armes” i un altra de més impactant ha estat quan un dels nens s’ha quedat sense família, atrapat a la frontera enmig del no res i ha dit “doncs em faré jihadista perquè ja m’és igual tot”.
Un altre dels jocs realitzats és el de “creuar el riu”. Hem dividit la classe en tres grups. Tots eren refugiats que ho havien perdut tot. Al pati han hagut de creuar el riu però, alerta: cada grup tenia unes condicions diferents. Això ha donat peu a noves reflexions.
“Ha sigut molt estressant. Imaginem que a la vida real és encara més i més difícil de superar”.
“No tothom parteix de les mateixes condicions. La gent pot arribar a robar objectes dels altres o a ser agressius.”
“Compartir ens ha costat molt perquè cadascú volia creuar el riu el primer.”
“Si ens hagués passat a la vida real hagués estat un desastre perquè no ens sabíem coordinar bé”.
“És injust que després d’haver fet un esforç tan gran arribis a la frontera i no et deixin passar”.
“Hem passat la frontera buscant una vida millor”.
“Ens hem sentit malament pensant en tots els refugiats del món”.
“Aquesta activitat ens ha servit per saber què senten els refugiats sirians”.
“Havíem de treballar en grup perquè si no ho fèiem podria caure algú”.
“Nosaltres podíem pensar com passar el riu i en canvi, els refugiats van a contra rellotge, perquè han d’anar molt ràpid per salvar la seva vida”.
“És molt dur ja que havíem de córrer però sense caure”.
“Han d’aprofitar els pocs recursos que tenen”.
“Si veiessis algú de la teva família que caigués seria molt dur”.
“Ha estat molt dur perquè ens quedàvem sense diaris” (feien veure que eren les fustes o pedres per poder travessar).
És una petita aportació però potser aquestes reflexions poden conduir a un món millor. Així ho esperem!!!
Llúcia Ventura i Xènia Aracil