Vull començar aquesta diada de Sant Jordi amb aquest poema tan maco i original que ens ha escrit en Jan de 6è.
Sant Jordi Confinat
Quan m’he aixecat al matí, Sant Jordi ja estava aquí
la única diferència és que no s’escoltava un violí ,
no hi havia paradetes al carrer ni roses per la gent ,
només hi havia la soledat del confinament.
Una llum a la finestra desperta al veïnat ,
és l’esperit de Sant Jordi muntat en el drac ,
demanant a la gent una mica de felicitat i aliança per superar l’adversitat.
La gent sorpresa es posa a pensar ,
encara que estiguem a casa, Sant Jordi no marxarà
i la família malalta al final es curarà.
Així dons, la nuvolera que hi havia al cel es va començar a anar
i l’esperit de Sant Jordi va tornar ,
la gent feia roses de paper maixé
i llegia llibres com un llibreter.
JAN RICART 6è
Hola Jan,
Et felicito pel teu poema. M´agrada molt. Potser tenim un poeta o escriptor en potència.
Vals molts Jan. Enhorabona!
Moltes gràcies Jan!! És un poema preciós!!
Preciós!! Jan, et felicito!!
Companyes, estic d’acord.
Jan, gràcies per un respir de sensibilitat.
Bona Diada de Sant Jordi.
Anna! quina raó tens, simplement increïble i meravellós.
Una abraçada molt forta,
Xènia.
N.hi ha que tenen escrit al seu ADN ser un sol lluminós i càlid. Gràcies Jan !!!