El dijous dia 22 a la tarda, després de representar la llegenda de Sant Jordi, vam gaudir d’un itinerari pel poble.
Va venir l’Elisabeth Baldor, (la mare del Magí) i vam anar a fer una ruta pel poble. Els orígens de Figuerola són mil.leraris ja que fa més de 4000 anys ja vivia gent al poble, s’han trobar restes a la Cova del Gat on habitaven aquests homes que són els nostres avantpassats.
La primera parada va ser l’antic castell i ens va explicar que estava situat a la part més alta del poble per vigilar que no vinguessin els enemics, no era un castell dels que surten als contes de fades i princeses, sinó que era una casa molt gran i molt important.
L’amo del castell quan va morir va deixar la fortalesa als monjos de Poblet. El castell de Figuerola, el castell de Cabra, el castell de Prenafeta, el castell de Miramar i Montblanc estaven comunicats i alertaven als veïns de l’arribada dels enemics.
La segona parada va ser a l’església, l’Elisabeth ens va explicar que abans aquella església era molt més petita que ara, que la van reconstruir durant la guerra civil perquè va patir un incendi. El rossetó és romànic, una de les parts antigues que es conserven. Ens va comentar que al costat de l’església hi havia l’antic cementiri i que ara si s’hi excavés molt molt molt ,es podria trobar alguna resta humana.
La tercera parada va ser a la plaça de Sant Jaume, on la mare del Magí ens va dir que abans l’ajuntament havia estat l’escorxador i que al costat hi havia la carnisseria. També que a la casa on viu ara la mare del Jaume Canela havia estat abans l’escola dels nens i l’escola de les nenes estava entre les cases de l’àvia de l’Itziar i de la Martina.
A la mateixa plaça, pujant les escales, hi trobem una casa que es diu Cal Maleter d’estil modernista i on és ara l’única botiga del poble, abans havia estat una taverna.
Vam aturar-nos a les escales i ens va explicar que la costa que hi ha davant la casa de l’Aleix abans hi havia una casa i només hi quedava un carreró molt estret de dos pams d’amplada. L’Elisabeth va explicar una anècdota de quan la seva mare anava a l’escola de El Pla de Santa Maria: un dia van anar a fer una excursió a Figuerola amb una mestra que no coneixia gaire el poble i era bastant grasseta. Els alumnes per fer-li una broma li van dir que aquell carrer tan estret era l’únic pas per arribar al carrer major. Els nens van tenir una feinada per treure-la d’allà perquè va quedar encallada entre les parets del carrer.
La cinquena parada va ser al carrer major on hi ha la casa dels monjos de Poblet perquè fa molts anys Figuerola pertanyia a Poblet. La mare del Magí ens va aclarir que quan es moria l’abat i n’entrava un de nou, anava per tots els pobles del seu domini perquè la gent el conegués. Li donaven totes les claus dels portals, agafava terra i la llençava a l’aire perquè sapigués tothom que aquella terra era seva.
Els que cometien algun delicte, els penjaven a la punta de la muntanya perquè tothom els veiés i posaven tres forques al voltant del delinqüent. D’aquí ve l’expressió “està a la quinta forca” que significa molt lluny . Ficaven una forca a dalt de tot de la muntanya per mostrar que qui no obeïa li passaria el mateix. Ho posaven a dalt de tot perquè tot el poble ho pogués veure i que sapiguessin que si no obeïen els hi cauria el mateix càstig.
A l’edat mitjana el comte protegia el poble i a canvi la gent li havien de donar una part de la collita. El conte deixava les terres al pagès perquè les treballés.
A la casa de Poblet vam poder observar l’arc de mig punt. La porta està formada per dovelles i a la clau hi podem llegir P.O. (les inicials de Poblet).
La sisena parada va ser una mica més avall del carrer Major a una casa on sota la teulada hi havia restes de pintura de color blau, vam aprendre que abans la majoria de cases estaven pintades d’aquest color.
A la part de dalt de les cases a les finestres només hi havia una reixa perquè els fruits secs s’assequessin més aviat. En canvi la bodega era un lloc més humit on s’hi guardava el vi o l’oli. Al costat de la finestra hi havia una corriola on pujaven els fruits que recollien fins a les golfes. L’estable estava un pis damunt de la bodega on hi havia els animals de càrrega i que servien d’aliment. Moltes cases a la part de baix tenien l’estable i les portes eren tant amples com els carros, perquè hi poguessin entrar.
La setena parada va ser a la font del Portal on ens va explicar curiositats sobre les diferents fonts del poble que són la Font del Portal, la font del Viudet, la font de la Vila, la font de Sant Antoni, la font del Carrer de Dalt . Ens va comentar que la font del Viudet abans hi havia un abeurador i que antigament com que no hi havia rentadores totes les dones anaven al rentador a rentar la roba.
La font del Portal es diu així perquè antigament hi havia un dels portals per entrar al poble. L’altre es trobava a l’inici del carrer de les Portelles. Els portals estaven tancats i s’obrien quan volia entrar o sortir algú del poble però que venia en senyal de pau. El nostre poble no tenia muralla com a Montblanc per a protegir-se però sí que les cases estaven molt enganxades i feien com de muralla.
Ens va agradar molt conèixer secrets del nostre poble i un dia ho podrem explicar als nostres fills.
Moltes gràcies Elisabeth
