Aquest diumenge vam repartir els premis del II Concurs Literari, aquí teniu una fotografia dels guanyadors i més avall els seus treballs. Esperem que els gaudiu!
 |
| De |
CATEGORIA POESIA
INICIAL Judit Buenafuente Oliva “Natació sincronitzada”
MITJÀ Elena Pérez “Les estacions de l’any”
SUPERIOR Judith Solé Andreu “Entre flors”
CATEGORIA CONTES BREUS
INICIAL Lluc Roig Campi ” Les estrelles”
Berta Ferré Pinent ” El terratrèmol”
MITJÀ Clàudia Puig Aguilar “Les notes perdudes”
SUPERIOR Patrícia Fernàndez “Pep, l’esquirol”
Natació sincronitzada
Per a la natació sincronitzada,
música i coreografia preparada.
Banyadors de mil colors
i ulleres pels nedadors.
Els nens més petits,
duran uns gorros molt divertits.
A la piscina has d’anar amb xancletes,
si no vols relliscar de puntetes.
Amb una gran tovallola,
faràs molta xerinola.
Si no portes pinces al nas,
vigila, que t’ofegaràs!
LES ESTACIONS DE L’ANY
Arriba la primavera
i comença la carrera,
la carrera de les flors de colors
que fan moltes olors.
Nosaltres nedem a l’estiu,
i passa un ocell cantant piu-piu.
Als camps escalfa el sol
i neix un gira-sol.
A la tardor,
necessitem escalfor.
Les fulles cauen
quan les veus que ballen.
A l’hivern fa fred
i tot es queda quiet.
Em poso la meva jaqueta,
per anar ben abrigadeta.
ENTRE FLORS
Pel bosc i el prat
trobaràs flors un grapat:
violetes, narcisos, botons d’or i vianques
veuràs entre les tanques.
A prop dels rius hi ha molta vegetació,
lliris, nenúfars, canyes, quina il.lusió!
Al mar moltes plantes trobaràs,
Algues, coralls si et submergeixes veuràs.
Pel petit però alegre jardí,
del meu simpàtic veí,
roses, geranis, margarides i pensaments podré passar-hi bons moments.
Si un dia pel camp vas a passejar
roselles, camamilla, blauets i farigola podràs admirar.
És fenomenal viure la naturalesa,
i la seva grandesa.
LES ESTRELLES
Heu de saber que un dia en Carles anava cap al parc a jugar amb la seva mare que es diu Tere. Tot caminant per allí, es va trobar a terra una estrella molt brillant. L’estrella li va explicar que havia perdut les seves amigues. En Carles va dir que intentaria ajudar-la i va construir una catapulta amb unes branques. Com que l’estrella no va arribar prou lluny va provar de construir un coet amb ampolles, paper i coses que va trobar pel parc. En Carles llançava el coet moltes vegades però l’estrella sempre queia a terra i mai aconseguia enfilar-se dalt del cel.
Es començava a fer fosc i en Carles no aconseguia construir cap artefacte que permetés que l’estrella tornés al cel. De sobte, en Carles va veure unes llumetes que baixaven del cel. Eren les amigues de l’estrella que venien a buscar-la.
Estaven molt contentes perquè veien coses noves i quan tornessin al cel els ho podrien explicar a la resta d’estrelles.
L’estrella va agrair a en Carles tot el seu ajut i a canvi li va prometre que sempre brillaria a l’espai per ell.
I conte contat ja està acabat, si no és mentida, serà veritat.
EL TERRATRÈMOL
Fa molt de temps, tots els animals vivien en cases fetes de branques, palla, herbes, fang, pedres…Si l’animal era un conill es construïa una casa petita però si era una guineu la casa era una mica més gran. Tot funcionava molt bé fins que un dia un petit terratrèmol va fer esquerdes a les cases. La primera vegada tots els animals es van afanyar a arreglar les esquerdes, però al cap d’uns dies el terratrèmol es va repetir i llavors les casetes es van desmuntar. Sabeu que les casetes queien a trossos? Doncs perquè el terratrèmol augmentava d’intensitat.
Els animals estaven molt tristos, però van reaccionar. Tothom va començar a buscar un lloc natural per viure. Els esquirols van aprofitar els forats que fan els picots als arbres. Els conills van excavar caus sota terra. Les guineus es van amagar en petites coves que hi ha entre les roques… A partir d’aleshores, els animals van deixar de construir-se cases i van aprofitar els llocs que els dóna la natura per protegir-se.
I tot això és tan veritat com la rondalla s’ha acabat.
Les notes perdudes
Hi havia una vegada a Figuerola del Camp un músic que sempre estava tocant la guitarra. Un dia va escriure una partitura per tocar-la i va anar a agafar la guitarra, però quan va tornar, les notes havien desaparegut. Ell no entenia que les notes haguessin desaparegut.
-No pot ser que estiguin vives- va pensar.
Però el que ell no sabia és que té tanta experiència i tan bon cor que les partitures van cobrar vida.
De sobte, va sentir el Do de la seva partitura i el va buscar pel menjador, per la cuina, pel jardí i quan va anar al bany el va veure allà. El músic es va cansar tant buscant el Do que es va quedar adormit. La nota va intentar despertar-lo amb la seva melodia, però res, no ho va aconseguir. Després, el Do va anar a buscar el Re i van intentar despertar-lo una altra vegada, però tampoc hi va haver manera. Aleshores van anar a buscar una altra nota i van tocar tots junts, però res de res. I així fins que el músic es va despertar. Les va agafar a totes i les va tornar a col.locar al pentagrama.
Des d’aquell dia, les notes el van ajudar a escriure moltes cançons diferents i es va convertir en un compositor molt famós.
I conte contat, aquest conte s’ha acabat!
PEP, L’ESQUIROL
Hola, em dic Pep sóc un esquirol que em van talar la casa. Ara us explicaré el que em va passar. Un bon dia, em va despertar un soroll estrepitós, vaig mirar per la finestra i vaig veure com els arbres del voltant queien d’un en un. Estava molt espantat, no sabia què passava.
Al cap d’una estona el meu arbre tremolava com una fulla en plena tardor i “plas”, va caure fent tremolar tot el terreny, com si fos un gegant que ensopegués. No em vaig fer molt de mal però la meva casa estava destruïda, no sabia com reaccionar! Vaig començar a córrer com un boig, el paisatge era horrorós, no quedava cap arbre dret, quina llàstima!
Per allà passava un home que va veure la meva tristesa als ulls, em va agafar molt cuidadosament i em va portar a un lloc on hi deia: “Reserva natural”. Allà hi havia molts més esquirols que ja coneixia. Vaig trobar un arbre que em semblava perfecte per viure-hi, era preciós amb unes branques llargues, amb unes fulles súper verdes i unes flors que feien una olor extraordinària.
Després de passar la nit en aquell magnífic paratge, en un hotel de cinc estrelles animal, uns homes em van raptar junt amb els altres esquirols i em van portar a un lloc anomenat “zoo”. No sabia on i què era però encara que m’intentaven cuidar molt, no tenia la llibertat que tant estimava.
Un dia, uns nens d’una escola van venir a passejar pel zoo i jo veient una motxilla oberta, m’hi vaig amagar.
Vaig passar un dia del tot adolorit rodolant per la motxilla però un cop vaig notar que el sotrec havia acabat i al veure la llum, vaig sortir ràpidament.
Estava en una casa del poble de Figuerola del Camp. Vaig sortir com un llampec per una finestra que estava ben oberta, vaig caminar uns metres i vaig trobar el bosc més preciós que havia vist mai. Ple de pins, alzines, roures… Vaig trobar-ne un que feia molta patxoca i m’hi vaig construir una casa.
Vaig ser l’esquirol més feliç d’aquelles contrades, fins hi tot molts nens em venien a veure després de l’escola i em portaven fruits secs.
Cal cuidar la natura! És el nostre tresor!
Figuerola del Camp, 21 d’abril de 2013.
oliiii que feu AMIGOS? APROBADME PARA PASSAAA A ALA ESU! RESHU!!