El dijous passat a la classe de plàstica vam treballar la pintura romànica catalana. Aquí en teniu algunes dades i els nostres treballs.
Es coneix com a pintura romànica la que es va desenvolupar a Occident entre els segles X i XIII. Se l’anomena romànica perquè vol recuperar, tot i que amb un dibuix més simple i lineal, certs aspectes de la pintura romana.
Els colors que utilitzaven eren intensos. A l’interior de les esglésies hi havia poca llum, i per tant els colors s’havien de distingir amb facilitat. Quan pintaven les figures, primer aplicaven els colors i després, amb una línia negra, perfilaven les figures.
Es pintava al fresc a la paret o damunt de fusta. Sobretot es representaven escenes de la Bíblia. Com que molta gent en aquella època no sabia llegir, coneixien els passatges de la Bíblia a través de les pintures.
Els ulls es dibuixaven ben grans, era una manera de remarcar un missatge, que Déu està a tot arreu, que sempre et vigila . Justament això era el que volia l’Església: tenir atemorida a la població i impressionar a l’espectador.
va ser molt divertit