Quin goig d’hort!

Des que a principi de curs vam netejar i endreçar el nostre hortet, els nostres ulls han anat gaudint en veure com a través dels dies, aquelles fràgils plantetes que plantàvem amb més carinyo que traça ,s’han anat convertint en bonics exemplars que res tenen a envejar a les del més expert hortalà.
Això ens fa adonar de la generositat infinita de la natura, que en el més insòlit dels paratges és capaç d’oferir fruits a canvi d’una mica d’esforç i dedicació.
Ben mirat, la feina del pagès i la de l’hortalà, són com una mena de pacte( no escrit enlloc ), entre home i natura en el qual l’home ha de posar-hi esforç i la natura a canvi, li dóna els fruits necessaris per la supervivència.
Els nens i nenes han gaudit d’aquesta experiència singular que representa tenir cura d’un hort i cadascú, d’acord amb les seves possibilitats, s’hi ha anat atansant per fer-hi la seva aportació.
El pas de les estacions converteix un hort escolar en una finestra a través de la qual, els nens i nenes poden contemplar l’estat del regne vegetal aprenent amb l’experiència que donen els anys, a llegir el llenguatge de la natura.