TORNAR A FER LA MOTXILLA!
Roba bruta.
La tovallola.
Sac rebregat
I…un mitjó
desaparellat?
Pijama.
El necesser.
I, aquesta samarreta?
No és pas meva!
És massa estreta!
Dos jerseis.
Un cangur.
I les carpetes!
Són d’algú
aquest parell
de xancletes?
Em sembla
que ja ho tinc tot.
I ara,
tranquil·lament,
faré la motxilla
en un moment!
Però…
Quin farcell
tan espantós!
La roba
que portava de casa,
(quin enigma
misteriós)
de cop…
s’ha multiplicat
per dos!
A MITJA NIT
Baixar
o no baixar?
(da la llitera)
Aquesta és la qüestió!
Sabré orientar-me
(a les palpentes)
entremig
de la foscor?
Caminar
o no caminar?
(pel passadís)
Una altra precupació!
Sabré desplaçar-me
sense ensopegar
a cada racó?
Baixo.
Camino
De pressa!
Arribo…
I faig el pipí!
Sóc un valent!
Torno al llit.
Em sento
l’heroi
de la mitja nit!
NIT DE FESTA
La música sona.
És l’última nit.
Cal tenir empenta
i ser atrevit.
Trauré a ballar,
L’Anna,
ràpid i aviat.
(Tinc la gola seca
i el front…
tot suat!)
Ara ella em mira
tota decidida
i ve cap aquí…
(Noto dins l’estómac
un buit sense fi.)
Joan, no siguis tímid.
Què et sembla?
Vols ballar amb mi?
Poemes de la Lola Casas
Alumnes de C.S.
