|
La luna, lunita La luna, lunita, salió muy bonita con su moño franco con su velo blanco.
Y me he preguntado: ¿ Porque se ha marchado antes de la hora esta gran señora ?
Tuve que partir – me dijo al salir – pues si yo me quedo ya dormir no puedo.
Tengo que dormir, dormir y dormir, pues si no , pequeño , me muero de sueño .
|
Sota la lluna Gira el cap el gat amunt i se sent protagonista d’una història ja molt vista entre la lluna i un gat.
Però… ell no ho sap! Cada nit una lluna enamora a mil gats. I cada gat pensa tenir més sort que els altres gats.
Gira el cap el gat amunt i se sent protagonista d’una història ja molt vista entre la lluna i un gat. Però…ell no ho sap!
|
| Plou i fa lluna Plou i fa lluna. Quina nit més bella! Un estel fredolic tremola i brilla, entre núvols amables, cotonosos, com una testa d’infantó rosseja en son bressol, entre bolquims d’armini. Davalla l’aigua clara de les teules com devessalls d’argent. Plou i fa lluna. Antoni Moll i Camps |
Poema de la lluna
Protagonista de moltes nits, navegant del cel sens motor ni rem. Vela groga, vela blanca, “o” taronja, tall convex, llum, reflex, objecte d’art. S’estira, s’arronsa, desapareix. La lluna torna. |