Psicomotricitat fina i coordinació ull-mà

A l’escola treballem la coordinació ull-mà, també anomenada coordinació oculomanual, o visuomotriu, que es pot definir com l’habilitat que ens permet realitzar activitats en què utilitzem simultàniament els ulls i les mans.

En aquest cas, a partir del joc amb el paper de W.C  integrem simultàniament la informació que ens faciliten els nostres ulls (percepció visual de l’espai) per guiar el moviment de les nostres mans.

  • Utilitzem els ulls per dirigir l’atenció i ajudar a saber al nostre cervell on se situa el nostre cos en l’espai (propiocepció).
  • Fem servir les mans per executar una tasca determinada de manera simultània i coordinada, d’acord amb la informació visual.

Tot aquest aprenentatge des del joc, la descoberta i l’emoció que suposa trobar un espai ple de diferents opcions motrius: coordinar mans per treure tot el paper del cartró, fer rodolar els rotllos de paper per terra, ballar lliurement amb paper fent diferents formes i moviments, amagar-nos i gaudir de l’element sorpresa en aparèixer a sota d’una muntanya blanca i suau, esquinçar el paper amb els nostres dits potenciant el to muscular de les mans, fer boles o muntanyes per tirar-les cap amunt en un entorn de seguretat i tranquil·litat, tenyir el paper amb pipetes i pinzells utilitzant els dits polze i índex preparant la mà per l’escriptura ( necessitat de fer la pinça correctament amb els dits polze, cor i índex), etc.

Un munt de possibilitats diferents on a través de l’experimentació directa es treballa l’autonomia, la seguretat,  la relació amb els altres i la coordinació motora general i específica.

Aprenem sense adonar-nos, gaudint i descobrint el nostre entorn i les diferents possibilitats d’acció.

Carnestoltes

La setmana de Carnestoltes ha estat plena de diversió i disbauxa.

El Rei Carnestoltes ens ha donat unes consignes i cada dia ha estat ple de sorpreses!

Hem experimentat amb pintura fluorescent i llum ultraviolada per fer unes panderetes ben divertides, hem ballat a ritme de batucada, ens hem disfressat amb diferents elements i hem participat a la rua pel poble disfressats de girafes, omplint els carrers de música, llum i colors.

Anem al Pol Nord

Abrigueu-vos bé i gaudiu de tots els elements!

El silenci, la calma i l’emoció que s’han creat durant la nostra visita al Pol Nord és el millor regal per les mestres que preparem els espais amb molta cura i dedicació.

Gràcies per tant!

El Nadal ha arribat a l’escola!

Avui hem rebut una carta molt especial, on el Tió ens explicava que ja estava de camí a l’escola.

Hem sortit emocionats al jardí i hem trobat moltes pistes fins a arribar al nostre Tió, que estava ben amagat!

Els infants ens han regalat rialles, ulls plens d’emoció, saltirons plens de màgia i frases com: “Ha crescut molt”,  “És molt més gran que l’any passat”, ” Li hem de donar molt menjar perquè cagui regalets”, ” Tapeu-lo que té fred”, etc.

De seguida l’hem posat a sota de l’arbre i li hem donat mandarines i pa. En un tres i no res s’ho ha menjat tot, tenia molta gana!!

El calendari d’advent ens explica  allò que farem a l’escola. Les criatures estan desitjant que arribi el moment de descobrir allò que amaga el calendari cada dia.

 

Familiarització a l’escola

La familiarització a l’escola és el procés inicial de vinculació de les famílies i els infants amb les noves persones i el nou espai que l’acull. És el punt de partida de la creació dels lligams afectius positius que garantiran que l’infant i la seva família se sentin segurs i còmodes en el nou ambient de l’escola.

Per les criatures, l’escola bressol és una nova possibilitat d’enriquiment i ampliació de les seves experiències, una altra manera de créixer i desenvolupar-se en relació els altres infants, altres adults i nous espais.

Els infants necessiten un temps per conèixer l’escola, descobrir-hi coses interessants, adequar-la a les seves necessitats i preferències i d’aquesta manera poder-ne gaudir. D’aquest temps en diem PERÍODE D’INICIACIÓ O PERÍODE DE FAMILIARITZACIÓ, aquest procés és el camí que viu l’infant en el pla dels sentiments (afectius, socials, intel·lectuals), valorant el que suposa la separació de la família i el que la seva entrada a l’escola li pot oferir.

Les reaccions dels infants poden ser molt diverses: alegria desbordant, agitació, activitat desenfrenada davant una situació nova… però també pot aparèixer un plor intens i actituds de rebuig o aferrament a les seves coses (manta, nino, jersei…). Podem trobar infants que passats uns dies d’aparent tranquil·litat reaccioni amb plor i rebutgi l’escola quan pren consciència de la nova situació.

Des de l’escola intentem que el procés d’adaptació sigui viscut de forma positiva tant per part de les famílies com dels infants. Nosaltres proposem un model que des de la nostra experiència creiem és el més adequat per acompanyar a l’infant en aquest pas.

Els primers dies els infants accediran a l’escola amb la presencia d’un adult de confiança.

Si el nen o nena es sent segur, l’adult pot anar a un altre espai de l’escola per tal de ser present  si la criatura el necessita.

Els dies posteriors, quan mestres i famílies ho trobin oportú, l’infant romandrà a l’escola sense el referent de confiança durant una o dues hores. Una vegada els infants estan a l’escola sense l’adult haurien d’anar augmentant l’estona de permanència  a la llar progressivament. D’aquesta manera, es facilita als nens i nenes una millor familiarització, ja que el clima és molt més tranquil.

 

Cal dir que el període de familiarització no és obligatori però des de l’experiència podem dir que és necessari i recomanable per tal de crear lligams positius que donin seguretat als infants.