LA SÍNDRIA

Verda com una fulla
i gran com un planeta,
dura com una peülla
i com una pilota, ben rodoneta.

Crec, crec, fa quan l’obres,
crec, crec de paper esparracat.
Nyam, nyam, quan te la menges
nyam, nyam, ja te l’has empassat.

Per dins vermella com una rosa
i de pigues tens la polpa.
Sempre ets tan sucosa!
Oh, síndria! Què n’ets de bona!

A talls, sembles la lluna,
creixent i decreixent, per la taula vas passant,
Queixalada ve, queixalada va
i… lluna nova vas acabant.

Nens i nenes de 4t