Com cada any la nostra escola participa en el Premi Sambori Òmnium, concurs literari de narrativa escolar que té l’objectiu de promoure l’ús del català literari a les escoles i instituts del Principat.

Aquest Premi Sambori Òmnium consta de dues fases:

– Premi Sambori Òmnium Demarcació, que engloba els centres educatius de Girona- Catalunya Nord.

– Premi Sambori Òmnium Catalunya, que engloba els centres educatius de Catalunya.

Aquest curs hi ha participat l’alumnat de 2n, 4t i 6è . Després de la primera selecció que es fa a nivell de cada escola, tres textos per nivell,  s’envien a les respectives seus territorial d’Òmnium Cultural. Aquí un jurat escull com a mínim tres treballs per curs. Aquest mes de març ens ha arribat la gratificant notícia que l’Isaac P. de 2n ha quedat finalista a la demarcació de Girona, amb el conte titulat: “El conte de les Escombraries”, que podeu llegir tot seguit.

Tots els premis finalistes a la demarcació passen a la fase Sambori Òmnium Catalunya. Esperem i desitgem que aquest conte obtingui un bon reconeixement.

EL CONTE DE LES ESCOMBRARIES

Hi havia una vegada unes escombraries que vivien a la sortida d’un poble i a prop de la carretera, i darrera seu hi havia un bosc.

Les escombraries eren de dos metres d’alçada i tenien un cos piramidal. Eren de color blau, verd i groc.

Aquelles escombraries no estaven contentes perquè no els hi llançaven el que tocava. Al de plàstic li llençaven vidre, al de vidre li llançaven plàstic i al blau  menjar. No els agradava que els maltractessin ni que els hi donessin el que no tocava.

Un dia van decidir posar uns cartells. Van comprar molts folis i amb els retoladors van explicar on es tenien que llençar les coses.

“EN EL GROC, PLÀSTIC” , “EN EL BLAU, PAPER I CARTRÓ” i “EN EL VERD, VIDRE”.

Les persones que anaven a llançar les escombraries van veure els cartells i des d’aquell dia ho van fer bé.

I tot es va equilibrar, el món i les persones. Tot estava ben net i lluent. El món va deixar de contaminar-se, tot funcionava tan bé que les escombraries estaven molt contentes amb els nens i les nenes, els pares i les mares, els avis i les àvies… I es van dir:

Que bé,  ara ens respecten!