Els nens i les nenes de tercer, hem descobert que la Gus, una nena de la nostra edat del llibre que llegim a filosofia, potser no hi veu. Serà cega?
Aquests dies hem experimentat com deu ser això de fer una activitat plàstica sense veure-hi. Així que ens hem posat un antifaç als ulls i amb el sentit del tacte hem anat modelant una cara de plastilina. Quan ens hem tret els antifaços, ens hem quedat sorpresos/es del resultat obtingut. Segur que a la Gus li surt molt millor.
Hem pogut experimentar com se sent algú que no hi veu, les dificultats de fer les activitats del dia a dia, com se sent dins seu i traspassar a l’exterior el que vol expressar i sobretot, hem après a valorar el sentit de la vista. Gràcies ulls per deixar-nos observar el món que ens envolta. És meravellós!
