Projecte Sostenibilitat 2016

Hola a tothom,

Com alguns ja sabreu perquè ja ho he comentat en alguns articles anteriors, aquest curs 2016 – 2017 m’està essent molt més difícil penjar material per compartir amb vosaltres.

El per què? Doncs perquè a l’escola on treballo (i a la ZER de la qual formem part), estem en canvi de metodologia i maneres de fer. Això, està comportant reestructurar tota la feina i, d’alguna manera, fa que el material a crear ja no provingui només del meu cap pensant. Tot el que anem fent, ho anem consensuant amb els alumnes. És per això que tot el material, segurament, us ho compartiré en forma de dossier d’aquí un temps (potser fins i tot cap a final de curs). Això, d’alguna manera també anirà amb un canvi d’imatge del bloc que fa temps que em volta pel cap per tal de què us sigui més agradable i fàcil d’usar.

A la nostra escola estem inmersos de ple en un projecte de sostenibilitat; el nostre objectiu és aconseguir ser una escola el màxim de sostenible possible. Per què el màxim? Doncs perquè mentre anem fent la feina, investigant, descobrint, ens n’adonem que hi haurà algunes coses que ens costaran canviar perquè no només intervenim nosaltres, si no que intervenen molts altres agents de la societat. I tot això, implica posar-se d’acord, debatre i consensuar. Una tasca que, per bàsica que sembli, no sempre s’hi està acostumat.

Tots aquests entrebancs que anem trobant pel camí, aquestes contradiccions que ens posen entre l’espassa i la paret, que ens fan replantejar tot el nostre sistema de creences, fa que el treball per projectes sigui lent però ens requereixi una gran coordinació per part de tothom: alumnes i mestres. En un projecte d’aquesta mena, tothom és molt important i imprescindible. Si un de nosaltres es desconnecta fa que l’engranatge vagi coix.

El projecte sostenibilitat el vam proposar des de l’equip de mestres. El punt inicial va ser esbrinar on havíem estat aquest estiu. I posant en comú tots plegats de la cosa que més ens havia agradat, diferents mestres van exposar que el lloc on havien estat, no tot era precisament bonic: una perquè havia com es desforestava la selva, l’altre perquè havia com es desfeien els glaciars a marxes forçades, una altra perquè havia vist llacs secs i vegetació cremada per la poca pluja, una altra perquè havia trobat una notícia que parlava sobre els continents de plàstic que s’estan generant als oceans, etc… Això ens va portar a fer-nos preguntes tipus:

I nosaltres què hi podem fer?

A partir d’aquí vam orientar amb les idees dels alumnes els quatre camins a seguir pels quatre cicles de l’escola.

Alguns pensareu que treballar per projectes no es fa a partir de les idees del mestres; que l’únic camí és a través del que els interessis els alumnes. Personalment, i vull deixar clar que és opinió meva, crec que els projectes no només s’han d’iniciar a través del que volen els alumnes. També pot ser possible a través de les inquietuds que puguin tenir els mestres. Si tu creus en allò, també faràs que es motivin i que tinguin ganes per conèixer i seguir investigant. En el fons, la vida consisteix en això: concretar un problema, una situació per resoldre i dedicar totes les teves habilitats i potencialitats a afrontar-lo i solucionar-lo. L’educació hauria d’anar per aquí; d’aquesta manera si que aconseguirem crear una societat amb persones competents.

I ja l’article parla sobre la sostenibilitat, el cap de setmana del 19 i 20 de novembre del 2016, el Diari Ara va publicar tot una sèrie d’articles amb un munt d’informació per tal de conèixer tot el que s’amaga darrera del canvi climàtic i el consum que nosaltres originem. Us ho recomano molt, ja que hi teniu molts recursos per poder treballar aquest tema amb una base d’informació sòlida. Us deixo els dos enllaços del Diari Ara, per si us els voleu comprar en format digital i no heu tingut possibilitat de conseguir-los en l’edició de paper.

Edició dissabte 19 de novembre de 2016            Edició diumenge 20 de novembre de 2016

        

Realment, allò que es diu a “sottovoce” de què aturar el canvi climàtic és responsabilitat de totes i tots, cada dia pren més sentit i és més necessari aplicar-ho. Com deia ja els anys 90 l’actor Pep Parés com a Capità Enciam: ELS PETITS CANVIS SÓN PODEROSOS.

I si som sincers amb nosaltres i amb el nostre entorn, aquesta frase memorable la podem aplicar a qualsevol àmbit de la nostra vida.

Enric Coll

“El monstruo viene a verme…”

Fa forces dies que no escric i també forces dies que no puc penjar gaire material. Per una part, em crea neguit perquè us tinc una mica abandonats però aquest curs, el material anirà penjant-se amb més lentitud de l’esperada tot i que espero que sigui per un bé en la seva qualitat.

Avui, m’agradaria parlar-vos de la pel·lícula “Un monstruo viene a verme”, estrenada recentment a les sales de cinema, dirigida J.A. Bayona amb guions de Patrick Ness (autor de la novela).

El primer que us en puc dir és que vaig sortir de la sala del cinema tocat. Però també amb la idea de què és una pel·lícula que ha de ser visualitzada a l’escola pels alumnes de cicle superior ja que pot ser una bona ajuda pels docents de les nostres escoles per treballar l’educació emocional.

Al film s’hi tracten temes com l’assetjament escolar, les malalties i la seva gestió emocional dins la família, així com la gestió pròpia de les emocions.

I tot sota la visió d’un noi anomenat Connor que, amb només dotze anys, ha de fer front a una sèrie de conflictes emocionals que el porten a construir un personatge nou a la seva vida: el monstre.

No us vull desvetllar gaires més detalls sobre la pel·lícula perquè us recomano, de totes totes, anar-la a veure i parlar-ne a les aules. Potser no trobareu adequat veure la pel·lícula però potser us animeu a buscar-ne el llibre i fer llegir certs passatges als vostres alumnes.

Estic segur que, si us endinseu en aquesta història, la portareu a l’escola d’una manera o una altra.

L’educació emocional, per sort, cada cop agafa més importància dins de l’escola perquè no ens podem oblidar que estem formant persones i, l’aspecte emocional, la intel·ligència emocional és un dels més importants perquè tota la resta vagin a l’hora de manera equilibrada.

Si l’acabeu veient, recordeu que estaré encantant de llegir les vostres opinions i intercanviar-ne de noves. Les emocions ens enriqueixen!

Enric Coll

Transicions entre cursos…

Hola a tothom,

Fa forces dies que vull escriure un article per tancar el curs 2015 – 2016 des de l’Escac Entaulat. Però és curiós com n’és de difícil desconnectar; aquest estiu, la transició cap a un nou curs serà amb poca desconnexió degut al munt de coses que vull seguir fent!

Des del meu punt de vista és una cosa bona (tot i que companys/es de professió em recomanen que faci un “reset” en algun moment) perquè em noto amb moltes ganes i motivació de seguir fent coses, preparant projectes per començar ja el curs que ve.

El curs que ve a l’escola on treballo i a la ZER de la qual formo part, venen setmanes i mesos de molts canvis: nous projectes, noves metodologies, nous pensaments, noves mirades…  I tot plegat implica moltes preguntes i incerteses però sobretot: treball col·laboratiu per part de tota la comunitat educativa!

Tal i com il·lustra la imatge de l’article (dibuix col·laboratiu fet amb la meva neboda Martina), per construir una nova mirada educativa calen tots els agents necessaris; una mirada que tingui en compte totes les peces del puzle.

És una gran tasca la que tenim per davant i sóc coneixedor de què un gran nombre d’escoles també es troben en la nostra situació (només cal mirar la gran demanda que hi va haver per poder entrar dins el Projecte Escola Nova 21). Per sort per les noves generacions, venen aires nous, aires de renovació i una de les feines que tenim entre tots és fer viure a tothom aquest somni, aquest canvi. No es tracta de convèncer-los a través de grans “matxacades” si no, a través de fets i d’experiències, però sobretot, a través de l’escola activa. Hem de ser capaços d’escoltar (sense por) totes les veus que integren els nostres claustres a les escoles però també totes aquelles veus de la comunitat educativa. Escoltant podem aprendre molt de l’altre i si ja ho combinem amb paciència (i perdoneu per l’expressió) és la re-ostia! (i que consti que sóc el primer que m’haig de fer molt amic de la paciència).

Deixem de banda tots aquells “rifi-rafes” que ens separen i anem a treballar pel nostre objectiu essencial i primordial: l’educació, l’aprenentatge i el creixement dels nostres alumnes!! Tenim una tasca entre mans brutal i única; podem ser partícips d’un moment clau en la història de la nostra societat.

I abans de tot això, ara sí, faig el tancament del curs 2015 – 2016. Vull donar les gràcies, primer de tot, als meus alumnes per tot el que m’han ensenyat i per la paciència d’utilitzar aquest bloc per aprendre. Gràcies també a tota la resta de persones que heu visitat el bloc de l’Escac Entaulat i que m’aneu seguint també des de la xarxa social Facebook.

Bones vacances a tothom i que torneu al setembre amb les piles ben carregades. Per part meva, així ho faré!

Enric Coll

Celebrem 2 anys de l’Escac entaulat!

Hola a tothom,

El passat 1 d’abril de 2016, va fer dos anys exactes que vaig posar en marxa el blog ESCAC ENTAULAT. Que ràpid que passa el temps!

Miro enrere, i la feina duta a terme fins ara, i estic content d’haver engegat aquest projecte personal i professional. Després de dos anys, seguim aquí amb les mateixes ganes de treballar i seguir compartint material propi, donant-vos a conèixer propostes d’altres mestres (que n’hi ha molts i de molta qualitat) i, d’alguna manera, seguir enriquint-me com a professional a través del treball de mestre! I sobretot, seguir aprenent dels més petits!!

Sabeu que podeu seguir l’activitat del blog també a través de la pàgina de facebook que, recentment, hem arribat als 200 seguidors/es!! I per això també us vull donar les gràcies per la vostra confiança.

Com he dit, seguirem treballant per fer créixer, més i més, l’Escac Entaulat i que pugui ser un lloc de recerca i trobada de material. L’objectiu continua inamovible: ser útil i oferir recursos pensats per mares i pares, per mestres, però sobretot, per als més importants: els infants!

Us espero seguir veient tots/es a l’espai de l’ESCAC ENTAULAT!

Seguim aquí!

Hola a tothom,

Fa molts dies que no puc penjar res i la llista d’article amb esborrany cada cop és més i més gran.

Us escric per dir-vos que segueixo aquí, amb moltes idees i a punt per penjar molt material. Ara porto un temps concentrat en construir un bon SITES. Cada dia hi afegeixo coses noves pels meus alumnes de cicle mitjà i això ja em treu molt de temps.

Espero ben aviat penjar-vos més articles d’opinió, fitxes imprimibles, i enllaçar-vos un munt de recursos que van arribant a les meves mans.

Seguim aquí!!

El SITES de cicle mitjà!

Hola a tothom,

Us presento un nou recurs que he muntat, encarat als meus alumnes de cicle mitjà, per tal d’ampliar i aprofundir amb els continguts que treballem a l’aula. I també, ens ajuda a treballar tots els recursos TAC (importants en el desenvolupaments de la competències bàsiques de l’alumne).

Tot i així, encara que està encarat als alumnes de cicle mitjà de l’escola on treballo, crec interessant tenir-lo enllaçat al bloc perquè segur que alguns dels recursos que hi trobareu us poden servir per treballar a les vostres aules.

Per accedir-hi, teniu dues vies: la primera és entrant a la pestanya que hi ha la barra superior de la pàgina principal, on diu El SITES de mitjà (i a dins trobareu l’enllaç que us portarà al SITES); la segona és clicant l’enllaç que teniu a continuació:

https://sites.google.com/a/xtec.cat/l-aula-de-cicle-mitja-de-ger/

Desitjo que realment que aquest recurs us pugui fer servei.

Espigoladors.cat

Hola a tothom,

Aquest migdia, escoltant el programa Tot és possible de RAC1, he pogut escoltar que existeix un projecte empresarial i solidari anomenat, ESPIGOLADORS.

El projecte té com a objectius lluitar contra el malbaratament dels aliments, ajudar a les persones en situació de vulnerabilitat a tenir accés a una alimentació saludable i natural, i poder donar oportunitats a tot aquest sector de la societat (cada vegada més creixent).  Per tot això, fan un treball de conscienciació dels hàbits alimentaris de les persones, promouen un nou enfocament en la nostra manera d’aprofitament dels aliments, i estan impulsant una línia de productes Im-Perfect creada amb part d’aquella fruita que productors descarten pel consum normal.

Al sentir un projecte com aquest, he cregut des del primer moment que n’havia de fer difusió ja que, crec fermament, que el malbaratament del menjar i l’actitud que tenim envers d’aquest, és un dels gran problemes de la nostra societat.

Fa temps, recordo que vaig sentir una dada que em va deixar glaçat: al món, actualment, es produeix aliments per 12.000.000.000 de persones quan la població mundial es troba al voltant dels 7.000.000.000 de persones.  De seguida vaig tenir una pregunta al cap: i com pot ser que hi hagi fam al món?

Doncs un cop més, l’egoisme de tots plegat fa que podent acabar amb la fam al món, es continuï perpetuant una situació que no ens porta enlloc.

A part del fet més clar que produïm menjar per 5.000.000.000 de persones més de les que hi ha, són les causes que provoquen també una sobreproducció d’aliments en el nostra medi ambient. Estem portant les coses a un límit del qual no som conscients.

A vegades, parlant amb gent propera, em diuen que ells no hi poden fer res i que el problema prové exclusivament de les empreses. Com sempre, l’ésser humà traient-se els problemes de sobre com si fossin puces.

Realment creieu que nosaltres no hi podem fer res?

Nosaltres som els consumidors i, els nostres actes i les nostres decisions tenen un efecte clar en el nostre entorn. Per tant, nosaltres també som responsable de perpetuar aquest problema.

Per això, i també perquè treballo en el món educatiu, em sento responsable del problema i crec que hem d’anar canviant les coses des de la base: els infants.

Eduquem amb els valors adequats! Ensenyem als més petits a no malbaratar els aliments; ensenyem-los a consumir de manera responsable; apropem-los als productes propers.

Us convido a tots/es a entrar a la seva web i segur que trobeu la manera més adequada per col·laborar amb ells, i si no, simplement ajudeu a difondre la seva tasca que és molt important en els temps que corren.

www.espigoladors.cat

Animeu-vos a actuar i, tant si sou mestres com pares, eduqueu els vostres fills per tal de què el malbaratament del menjar no sigui mai més un problema i, podem tots, accedir a una alimentació saludable!

Enric Coll

Empatia

Imatge enllaçada de Psicosalud Tenerife

Us heu preguntat mai què és l’empatia?

Heu reflexionat algun cop si la porteu a la pràctica?

————-

Segons el Diccionari de la llengua catalana, l’empatia és la facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb què hom es relaciona.

La teoria és ben clara però, i la pràctica?

Aquests dies, on sembla que la majoria de persones deixen aflorar certs sentiments i valors, continuo pensant que, l’empatia, segueix perduda i confusa en un mar de bones paraules…

L’egocentrisme, de molts de nosaltres, ens cega el cor i ens allunya de la història de cadascú. El primer que compte és “el que jo vull“; per tant, si ho vull, actuo i, si cal, després ja pensaré la conseqüència dels meus actes.

Si som honests, i pensem una mica, ens n’adonarem que tots tenim alguna situació a la nostra vida on hem actuat com s’ha dit anteriorment.

Tots, i crec que no hi ha excepció, tenim una història (que forma part d’aquella motxilla imaginària que carreguem fins al final de la nostra vida) que ens defineix i que, a vegades, ens fa actuar de certa manera. Una història que ens fa prendre decisions; errònies o no, però que marquen la nostra vida.

On rau el problema?

Doncs quan, com a éssers humans, fem ús del judici. Qui som per jutjar algú sense conèixer tota la història que hi ha darrera? Quin dret tenim a actuar envers aquest judici fictici que hem creat?

El judici mata l’empatia i enterra qualsevol possibilitat

de vèncer l’egocentrisme. 

A l’escola, tots els mestres hem fet l’error d’emetre un judici d’un infant sense saber què porta a la motxilla. I quan, en reunions d’avaluació, o en moments a l’hora del pati, o en paraules de passadís, t’expliquen la realitat de cada un, et sents malament per certes paraules utilitzades o comportament envers aquell infant.

L’empatia ha de ser el valor més preuat que hauríem de tenir en el nostre calaix de sastre; un recurs, un amic, una eina, una vareta màgica que enriqueix l’educació.

Com sempre, la feina també s’ha de compartir amb la família.

Som i serem (mares i pares, i mestres) exemple per als més petits.

El pròxim cop que ens queixem de com va la societat, de en quin món vivim, en què ens estem convertint i tot aquest reguitzell de frases buides, fem un pas dins nostra, revertim la situació i preguntem-nos:

Què faig jo per canviar la tendència?

Quina responsabilitat tinc davant aquesta situació?

Sóc conscient de la història que hi ha darrera aquesta persona?

Reflexionem-hi: per tu, per ell, per nosaltres.

#empatiapercanviarelmón

Enric Coll Vilella

#totssompersones

Potser no és el lloc ni el moment…

No és el lloc perquè això és un bloc educatiu pensat, sobretot, pels més petits…; no és el moment perquè tot és massa recent…

Però necessito dir-ho…

Cert que avui #totssomParís… cert! Però també és cert que avui, 14 de novembre de 2015, #totssomSíria, #totssomPalestina, #totssomIsrael, #totssomTíbet, #totssomÀfrica …. en resum: #totssomPERSONES

Quan passa un atac d’aquesta mena en el nostre món occidental, em costa molt acceptar l’egocentrisme que patim tots els europeus; i no puc perquè després això ho transmetem als nostres petits tresors: la generació que ha de construir un nou futur.

Que cada dia no hi ha milers d’atemptats arreu del món?

Quantes etiquetes de Twitter es creen cada dia pensant amb la resta de persones innocents (que no són occidentals) i que moren per la barbaria de uns quants fanàtics???

En quina mesura som conscients que els líders que hem votat són els primers de finançar aquestes matances??

Em podria passar el dia fent preguntes que, segurament, no em portaran enlloc… Però en tinc una per tots aquells que tinguin ganes de reflexionar:

Quin paper ha de jugar l’escola i els mestres

a l’hora d’explicar fets com aquests?

 Creieu que ens n’hem de desmarcar? Quina visió hem de donar?

Sincerament, crec fermament que no ens podem quedar amb els braços plegats. I no em serveix la resposta d’alguns que diran que s’han de protegir els més petits… Esteu completament segurs que des de casa se’ls protegeix? Podeu assegurar que molts de vostres alumnes no hauran vist les imatges de la barbaria?

Tots, i repeteixo TOTS, tenim el maleït defecte de tenir una memòria selectiva… i això, crec que farà acabar amb la societat que coneixem.

Hauríem de començar a prendre partit en tot això i educar realment a les generacions futures perquè tinguin un esperit crític i siguin capaços de canviar les coses democràticament i amb llibertat. Hem de començar a fer-nos responsables de les coses que passen en aquest món perquè, per més dur que soni, tots tenim la nostra responsabilitat en aquesta barbaria…

Qui ha votat els líders que venen les armes als grups terroristes perquè després matin els seus propis ciutadans?? Qui?

Potser aquest article no serveix de res… segurament! Però crec que tots plegats hauríem de reflexionar i, com he dit abans, a prendre partit en aquesta vida que fa que, cada dia, morin milers de persones innocents…

Agraeixo a tots/es aquells que heu dedicat una part del vostre temps a reflexionar-hi!

Enric Coll

Creem consciència entre els més petits!

Hola a tothom!

Demà ja comencem un curs nou on tots plegats tenim un gran repte per endavant: l’educació i el creixement d’aquests éssers tant petits però especials que, el dia de demà, s’han de fer seu el món on viuen!

Un món que per desgràcia no té una bona dinàmica i que necessita que hom valori les coses més petites i insignificants per poder canviar coses de gran magnitud!

Fa uns dies, a Twitter, em vaig trobar amb una imatge sorprenent i colpidora. Es tracta d’un díptic fet per una associació anomenada S.O.S Pedriza on expliquen de manera molt clara l’impacte que produeixen en el medi els residus que hi llancem.

Crec que els nostres alumnes ho poden entendre perfectament i que, nosaltres els adults, ens toca difondre aquesta informació per tal de què el nostre entorn més proper -però també el llunyà- estigui lliure de residus.

Cal que entre tots, mares i pares, i tot l’entorn educatiu, donem exemple als més petits de què cal fer quan som fora a la natura. Una actitud de respecte per tot allò que ens envolta i que, potser sense ser-ne gaire conscients, ens dóna tant i tant!

Així que, US ANIMO A FER PEDAGOGIA DEL RESPECTE! Si sembrem aquestes llavors en els nostres infants, aconseguirem gaudir d’uns fruits molt especials!

Bon inici de curs 2015-2016 a tothom!

Enric Coll