Hola a tothom,
Com alguns ja sabreu perquè ja ho he comentat en alguns articles anteriors, aquest curs 2016 – 2017 m’està essent molt més difícil penjar material per compartir amb vosaltres.
El per què? Doncs perquè a l’escola on treballo (i a la ZER de la qual formem part), estem en canvi de metodologia i maneres de fer. Això, està comportant reestructurar tota la feina i, d’alguna manera, fa que el material a crear ja no provingui només del meu cap pensant. Tot el que anem fent, ho anem consensuant amb els alumnes. És per això que tot el material, segurament, us ho compartiré en forma de dossier d’aquí un temps (potser fins i tot cap a final de curs). Això, d’alguna manera també anirà amb un canvi d’imatge del bloc que fa temps que em volta pel cap per tal de què us sigui més agradable i fàcil d’usar.
A la nostra escola estem inmersos de ple en un projecte de sostenibilitat; el nostre objectiu és aconseguir ser una escola el màxim de sostenible possible. Per què el màxim? Doncs perquè mentre anem fent la feina, investigant, descobrint, ens n’adonem que hi haurà algunes coses que ens costaran canviar perquè no només intervenim nosaltres, si no que intervenen molts altres agents de la societat. I tot això, implica posar-se d’acord, debatre i consensuar. Una tasca que, per bàsica que sembli, no sempre s’hi està acostumat.
Tots aquests entrebancs que anem trobant pel camí, aquestes contradiccions que ens posen entre l’espassa i la paret, que ens fan replantejar tot el nostre sistema de creences, fa que el treball per projectes sigui lent però ens requereixi una gran coordinació per part de tothom: alumnes i mestres. En un projecte d’aquesta mena, tothom és molt important i imprescindible. Si un de nosaltres es desconnecta fa que l’engranatge vagi coix.
El projecte sostenibilitat el vam proposar des de l’equip de mestres. El punt inicial va ser esbrinar on havíem estat aquest estiu. I posant en comú tots plegats de la cosa que més ens havia agradat, diferents mestres van exposar que el lloc on havien estat, no tot era precisament bonic: una perquè havia com es desforestava la selva, l’altre perquè havia com es desfeien els glaciars a marxes forçades, una altra perquè havia vist llacs secs i vegetació cremada per la poca pluja, una altra perquè havia trobat una notícia que parlava sobre els continents de plàstic que s’estan generant als oceans, etc… Això ens va portar a fer-nos preguntes tipus:
I nosaltres què hi podem fer?
A partir d’aquí vam orientar amb les idees dels alumnes els quatre camins a seguir pels quatre cicles de l’escola.
Alguns pensareu que treballar per projectes no es fa a partir de les idees del mestres; que l’únic camí és a través del que els interessis els alumnes. Personalment, i vull deixar clar que és opinió meva, crec que els projectes no només s’han d’iniciar a través del que volen els alumnes. També pot ser possible a través de les inquietuds que puguin tenir els mestres. Si tu creus en allò, també faràs que es motivin i que tinguin ganes per conèixer i seguir investigant. En el fons, la vida consisteix en això: concretar un problema, una situació per resoldre i dedicar totes les teves habilitats i potencialitats a afrontar-lo i solucionar-lo. L’educació hauria d’anar per aquí; d’aquesta manera si que aconseguirem crear una societat amb persones competents.
I ja l’article parla sobre la sostenibilitat, el cap de setmana del 19 i 20 de novembre del 2016, el Diari Ara va publicar tot una sèrie d’articles amb un munt d’informació per tal de conèixer tot el que s’amaga darrera del canvi climàtic i el consum que nosaltres originem. Us ho recomano molt, ja que hi teniu molts recursos per poder treballar aquest tema amb una base d’informació sòlida. Us deixo els dos enllaços del Diari Ara, per si us els voleu comprar en format digital i no heu tingut possibilitat de conseguir-los en l’edició de paper.
Edició dissabte 19 de novembre de 2016 Edició diumenge 20 de novembre de 2016
Realment, allò que es diu a “sottovoce” de què aturar el canvi climàtic és responsabilitat de totes i tots, cada dia pren més sentit i és més necessari aplicar-ho. Com deia ja els anys 90 l’actor Pep Parés com a Capità Enciam: ELS PETITS CANVIS SÓN PODEROSOS.
I si som sincers amb nosaltres i amb el nostre entorn, aquesta frase memorable la podem aplicar a qualsevol àmbit de la nostra vida.
Enric Coll
Fa forces dies que no escric i també forces dies que no puc penjar gaire material. Per una part, em crea neguit perquè us tinc una mica abandonats però aquest curs, el material anirà penjant-se amb més lentitud de l’esperada tot i que espero que sigui per un bé en la seva qualitat.
