Hola a tothom,
Fa forces dies que vull escriure un article per tancar el curs 2015 – 2016 des de l’Escac Entaulat. Però és curiós com n’és de difícil desconnectar; aquest estiu, la transició cap a un nou curs serà amb poca desconnexió degut al munt de coses que vull seguir fent!
Des del meu punt de vista és una cosa bona (tot i que companys/es de professió em recomanen que faci un “reset” en algun moment) perquè em noto amb moltes ganes i motivació de seguir fent coses, preparant projectes per començar ja el curs que ve.
El curs que ve a l’escola on treballo i a la ZER de la qual formo part, venen setmanes i mesos de molts canvis: nous projectes, noves metodologies, nous pensaments, noves mirades… I tot plegat implica moltes preguntes i incerteses però sobretot: treball col·laboratiu per part de tota la comunitat educativa!
Tal i com il·lustra la imatge de l’article (dibuix col·laboratiu fet amb la meva neboda Martina), per construir una nova mirada educativa calen tots els agents necessaris; una mirada que tingui en compte totes les peces del puzle.
És una gran tasca la que tenim per davant i sóc coneixedor de què un gran nombre d’escoles també es troben en la nostra situació (només cal mirar la gran demanda que hi va haver per poder entrar dins el Projecte Escola Nova 21). Per sort per les noves generacions, venen aires nous, aires de renovació i una de les feines que tenim entre tots és fer viure a tothom aquest somni, aquest canvi. No es tracta de convèncer-los a través de grans “matxacades” si no, a través de fets i d’experiències, però sobretot, a través de l’escola activa. Hem de ser capaços d’escoltar (sense por) totes les veus que integren els nostres claustres a les escoles però també totes aquelles veus de la comunitat educativa. Escoltant podem aprendre molt de l’altre i si ja ho combinem amb paciència (i perdoneu per l’expressió) és la re-ostia! (i que consti que sóc el primer que m’haig de fer molt amic de la paciència).
Deixem de banda tots aquells “rifi-rafes” que ens separen i anem a treballar pel nostre objectiu essencial i primordial: l’educació, l’aprenentatge i el creixement dels nostres alumnes!! Tenim una tasca entre mans brutal i única; podem ser partícips d’un moment clau en la història de la nostra societat.
I abans de tot això, ara sí, faig el tancament del curs 2015 – 2016. Vull donar les gràcies, primer de tot, als meus alumnes per tot el que m’han ensenyat i per la paciència d’utilitzar aquest bloc per aprendre. Gràcies també a tota la resta de persones que heu visitat el bloc de l’Escac Entaulat i que m’aneu seguint també des de la xarxa social Facebook.
Bones vacances a tothom i que torneu al setembre amb les piles ben carregades. Per part meva, així ho faré!
Enric Coll