EL SENGLAR MORT

He fet una noticia,per apendrem mes hi ho puc utilitzar en una altra noticia.I la propera vegada ho intentare fer millor.images cenglare

Un matí un caçador anava a caçar senglars.Llavors el cap d´una estona en va veure un al mig d´un camí,però quan el va disparar no el va saber veure on l`havia disparat.I finalment es va quedar mort en mig d`un camí,un senyor que passava per allà. I resulta que aquell senglar que van caçar estava en perill d’extinció.

LES DONES AL MON

Aquest curs el alumnes de cicle superior de Vimbodí ens em presentat a un concurs literari.

Aquest treball l’hem fet de la següent manera: primer hem pensat de quina persona podria anar l’historia, segon fer-ho en un full en brut, tercer passar-ho en net i per últim passar el text a l’ordinador.

LA MEVA PADRINA
CATALUNYA
La meva padrina Mercè va néixer a Vimbodí i Poblet a l’any 1951, al carrer de la Font, no va tenir germans, però ella si que en volia. Però els seus pares deien que si en volia tenir més germans valdria molts diners , la padrina posava els diners que li donaven en una guardiola de color vermell i molt gran i de tant en tant en deixava al balcó perquè li portessin un germanet, però sempre trobava un paer que li deia que no ni havia prou que faltaven més diners i així que es va fer gran sola.
Ella es va posar un repte que si mai es casava tindria varis fills. De petita era bastant sabuda, no li agradava estudiar tot i que no ho feia malament li agradava més el carrer i jugar amb altres nens i sobretot jugar panelletes.
Anava a missa, hi ha la tarda al cine i si es podia es colava per no pagar, amb aquests nens que jugava i havia un que la perseguia molt, li estirava les trenes i la molestava bastant, aquest nen es deia Ramon. I qui ho havia de dir que aquell fora el seu marit i ara és el meu avi Ramon.
Va aconseguir la meva padrina el títol de Comerç, però el seu cap va pensar que no era per estudiar i als 14 anys va entrar en una fàbrica de jerseis que hi havia al poble i feia de remalladora, estava contenta perquè guanyava uns calerons. Hi ha part de donar diners als seus pares, amb la resta és comprova roba, sabates, labors, tot per presumir. Es va donar compte que en aquella fàbrica va troba la segona família ja que hi havia molt bon companyerisme, treballava molt i feia moltes hores extres, però sempre molt contenta. Sortia a les onze de la nit de treballar i l’esperava el meu avi per acompanyar – la a casa, deu minuts per parla, un petó de mig amagat i cadascú cap a casa seva. Hi així fins el dia que és van casar i va poder complir el seu desig. La primera de néixer va ser la meva mare l’Anna, després els meus tiets el Ramon i el Marc. Ara la meva avia té 4 néts i així va forma una família de que sent sola ara som onze a la família.