El dijous i divendres 19 i 20 de desembre ens van visitar: el carter Reial i els seus emissaris. Vam estar molt contents de poder-los rebre un altre any. Ens van portar un contes per la biblioteca i també uns punts per posar a la porta per què ningú ens molesti quan llegim cada matí a les 9h. Moltes gràcies!
Tots els alumnes de l’escola van interpretar els poemes i cançons de Nadal.
Els alumnes de 5è van recitar el poema:
ÉS TEMPS
És temps de foscor extensa,
de nits plenes de fredor,
dies minsos de sol tímid
i adéu a les hores ocres de tardor.
És temps de regals i nadales,
d’envoltar cantant la llar de foc,
de penjar estels als arbres
i d’estrenar llibres per ser un bon lector.
De viatjar per les aventures
que ha inventat un escriptor,
de viure a la pell del protagonista
jornades llargues de lectura i emoció.
És temps de foscor extensa,
de nits plenes de fredor,
dies minsos de sol tímid
i adéu a les hores ocres de tardor.
Poema de 5è
Mireu quin poema més llarg i bonic han declamat els alumnes de 6è.
NADALA
(Miquel Martí i Pol)
Hem bastit el pessebre en un angle
del menjador, sobre una taula vella ;
el pessebre mateix de cada any
amb la mula i el bou i l’Infant
i els tres Reis i l’estrella.
Hem obert innombrables camins,
tots d’adreça a la Cova,
amb corrues de vells pelegrins
– tots nosaltres – atents a l’auster caminar de la
I en la nit del misteri, hem cantat
les antigues cançons
de la mula i el bou i l’Infant
i els tres Reis i l’estrella.
I oferíem la nit amb els ulls i les mans.
I cantàvem molt baix, amb vergonya
potser de saber-nos germans
de l’Infant i de tots en la nit de la gran meravella.
Hem bastit el pessebre en un angle
del menjador, sobre una taula vella ;
el pessebre mateix de cada any
amb la mula i el bou i l’Infant
i els tres Reis i l’estrella.
Hem obert innombrables camins,
tots d’adreça a la Cova,
amb corrues de vells pelegrins
– tots nosaltres – atents a l’auster caminar de la
I en la nit del misteri, hem cantat
les antigues cançons
de la mula i el bou i l’Infant
i els tres Reis i l’estrella.
I oferíem la nit amb els ulls i les mans.
I cantàvem molt baix, amb vergonya
potser de saber-nos germans
de l’Infant i de tots en la nit de la gran meravella.
Els alumnes de CI van interpretar:
Les joguines