històriesd’aula

la impertinència de les preguntes a l’escola
  • rss
  • Inici
  • Les terres altes
  • ESBORRANYS
  • teixim textos
  • Contact

EL CUC I L’ESTEL

pep lluis | 17 febrer 2011

estelcuc

Vola!

El meu millor mestre, l’autor de l’autoretrat del meu perfil, i qui em va donar l’oportunitat de fer les paus amb el món de l’escola, fou el Carles.

Gràcies a tu, Carles, amb el salt al buit que un bon dia em vaig atrevir a fer, no em vaig estimbar; fins i tot vaig aprendre a volar una miqueta, a perdre la por. Si el meu fer de mestre, eternament descontent, sempre neguitós, absolutament incapaç de conformar-me a cap model, augurava un final desesperat, a partir del treball junts he tingut ja sempre els ulls oberts a les coses importants. I malgrat no han desaparegut els paisatges tristes, avorrits, monòtons, que envolten la vida escolar, segueixo descobrint cada dia a l’aula el battre de les ales, l’escalfor de les abraçades, les mirades que interroguen, com les teves mans, els teus braços i els teus ulls més eloqüents que cap paraula.

Tot plegat va ser teixir una crisàlida… I ja sabeu què passa amb les crisàlides,oi?

Sovint els mestres volem ensenyar el que els nostres ulls veuen, el que hem descobert i hem vist. Però no ens plantegem que potser el que cada infant ha d’aprendre és el que per ell és encara invisible, l’objecte del seu desig, i que a mida que realitza aquest desig es va fent com persona, irrepetible. L’experiència de saber-se acompanyat en aquest viatge, de saber que un altre s’ha deixat seduir pel propi desig, ens permet en un sola acció aprendre i fer-nos, ens dóna la dimensió de l’alteritat solidària i col·lectiva, i descobrir en l’altre un valor tan únic com el propi.

gràcies, Carles, gràcies, Eulàlia!

Categories
General
Comentaris RSS
Comentaris RSS
Retroenllaç
Retroenllaç

INFORME D’AVALUACIÓ »

Una resposta a “EL CUC I L’ESTEL”

  1. anna ha dit:
    13 març 2011 a les 21:58

    Quin bloc més bonic amb aquest disseny fet dels dibuixos dels infants i quins records més dolços que porta…
    Fa dies que penso sobretot en aquest comentari i no sé si seré capaç d’explicar bé el que penso.
    Ho intentaré…
    En realitat cada un dels infants amb qui hem compartit classe és o hauria de ser un mestreinfant com en Carles, ja que com tu dius, cadascun d’ells i d’elles és únic. Passa que no sempre trobem o arribem a aquesta “simbiosi” i aquest crec que ha de ser el repte com a mestres, que podem dir amb la mateixa emoció gràcies Maria, gràcies Joel, gràcies Carles, gràcies Ainoa…
    I si a sobre també podem dir amb la mateixa emoció gràcies Eulàlia, gràcies Encarna, gràcies Pep Lluís, gràcies Josep, gràcies qui sigui… vol dir que hem aconseguit donar i rebre i per tant aprendre i créixer de tothom. Difícil però no impossible

Fer un comentari

Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.

 

sobre jo…

De històriesd'aula
amb bata blava, com de botiguer d'adrogueria o ferreteria, tacada lleument amb tèmpera groga, o vermella, butxaques sense fons, o si voleu com em veié el Carles, el meu millor mestreinfant

calendari

febrer 2011
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    maig »
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28  
rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox