Neoinfantesa digital o idiotesa tradicional

Alguns experts en això del 2.0 diuen que les coses que fem els adults amb les noves tecnologies són fruit de la nostra infantesa digital i que aquest estat permanent de connexió per rebre la darrera rucada sense sentit que ja havíem rebut fa anys per correu se’ns passarà amb el temps. Sembla que sentim la mama que ens renyi, no?

I de fet sí, ens cal una educació sobre com i quan fer servir les noves tecnologies ara que les tenim a l’abast de la nostra mà, gairebé en un format d’extensió biònica! Tot es mou a una gran velocitat i allò cool avui està demodé demà. Altrament, els éssers humans continuem, en la majoria dels casos, tenint un món real on viure i on creiem que hem de viure i on volem que els smartphones o les tablet siguin una ajuda en el dia a dia. Els valors de la vida analògica i de la urbanitat tradicional sembla que es posen en qüestió amb aquesta febrada de portar el món a la mà (un de cada 5 persones del món ja en té un!).

Així els atàvics costums afloren amb fermesa i amb una capacitat de multiplicar els efectes per moltíssim. Així, ens trobem que ja hi ha bars amb cartells on s’explicita que no hi ha wi-fi i es recomana parlar entre els clients o d’altres on es custodia el mòbil a l’entrada per evitar caure en la temptació i la descortesia vers els altres. Tot això a mi em recorda els adhesius que portaven alguns cotxes on s’hi llegia “Sense vàlvules” (impossibilitat mecànica) per oposició a la novetat esportiva dels cotxes amb 16 vàlvules que ho posaven ben gros.

Què passa però quan el que està en joc és la nostra privacitat? Als EUA ja van començar a regular la pornografia de la venjança. Aquelles fotos i vídeos que ens fem en el sí de la parella o de les amistats, aprofitant que tenim l’eina (digital, no malpenseu) tan a prop, i que eren per un ús privat quan sorgeixen a la xarxa pública esdevenen una bomba devastadora. Però contra qui s’ha d’anar? Contra qui ho penja? Qui ostenta la xarxa? La cosa es complica i el mal avança.

Diuen que la nostra cibercultura ens obliga a dominar la interactivitat, la hipertextualitat i la connectivitat. En el darrer WMC de Barcelona la privacitat i la seguretat han estat les paraules clau. Caldrà veure, com sempre, quin ús fem de les nostres capacitats i com ens protegim de la maldat humana, que es muda del que calgui per continuar fent-se notar en la societat moderna. Vigila el mòbil, xato/a!

Quant a JORDI SATORRA

Hola, sóc el Jordi. Professor de català (i castellà) i vull ajudar-te a descobrir "coses" de la nostra llengua! Endavant!
Aquest article ha estat publicat en TIC. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *