Aquí trobaràs Enunciats d’exàmens i pautes de correcció de les PAU
http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/acces/vies/pau/examens/index.html
Universitat. Proves d’Accés.
Leave a reply
BIENVENIDOS AL NORTE. (Tit Original: Bienvenue chez les Ch’tis) Trailer , Sinopsis i Fitxa tècnica.
Trailer: http://www.youtube.com/watch?v=IHjbkEemOYw
Per riure, passar-ho bé i entendre l’ absurd dels estereotips, en aquest cas d’una part de la població de França. ¡No te la perdis!
SINOPSIS
Philippe Abrams es el encargado de una oficina de correos en la preciosa ciudad de Salon-de-Provence, al sur de Francia. Julie, su mujer, padece episodios depresivos que convierten la vida de Philippe en un verdadero infierno. Así que en un intento de animarla, Philippe hace trampas para que le trasladen a la Riviera francesa. Pero le cogen y le envían a una pequeña ciudad en el norte de Francia llamada Bergues. Los Abrams son el arquetipo de la gente del sur que siente horror por el norte del país, un lugar inhóspito donde siempre hace frío y con un dialecto enrevesado e incomprensible llamado “cheutimi”. Así que Philippe irá solo a su destino. Pero para su sorpresa, el lugar es absolutamente encantador y la gente con la que trabaja es cariñosa, amable y acogedora. Se hace amigo de Antoine, el cartero del pueblo.
Ficha Técnica:
Título original: Bienvenue chez les Ch’tis.
Dirección: Dani Bon
País: Francia.
Año: 2008.
Duración: 106 min.
Género: Comedia.
Didstribuidora: Wanda Vision
Estreno en España: 9 enero 2009
Ficha Artística:
Interpretación: Kad Merad (Philippe Abrams), Dany Boon (Antoine Bailleul), Zoé Félix (Julie Abrams), Anne Marivin (Annabelle Deconninck), Philippe Duquesne (Fabrice Canoli), Guy Lecluyse (Yann Vandernoout), Zinedine Soualem (Momo), Jérôme Commandeur (inspector Lebic).
la-clase-1-la-vanguardiapdf.pdf i la-clase-2-la-vanguardia-4_02_09.pdf
John H. Elliott: La España Imperial (1469-1716)
EXPOSICIÓ: FRANCIS BACON (1909-1992) Museo del Prado, Madrid (3 de febrer – 19 d’abril 2009).
Francis Bacon: 3 estudis per un autoretrat, 1979-1980;
Estudi segons el Papa Inocencio X de Velázquez, 1952
Els suports d’en Franco a la Guerra Civil, 1936-1939
Tracy Chevalier. La Noia de la Perla. (Clica damunt les imatges)
J.VERMEER VAN DELFT ( 1632-1675) L’art de la Pintura, 1667 (imatge de l’esquerra) i La Noia de la perla, 1665 (imatge de la dreta)
Tracy Chevalier en la seva novel·la La jove de la perla, ens fa testimonis de la gestació d’una obra pictòrica i el desenvolupament d’una subtil història d’amor. L’autora, ens duu a l’Holanda del segle XVII, i així coneixem el poble de Delft amb la seva plaça, barris, mercat i personatges, mostrant-nos la vida quotidiana i íntima d’una família d’artesans: la de Griet, la protagonista, i la llar del pintor Johannes Vermeer.
La jove de setze anys, Griet, ha d’anar a treballar com a minyona a la casa del pintor Johannes Vermeer i és encarregada de la neteja de l’estudi, on no ha de canviar absolutament res del seu lloc. El pintor, descobreix l’exquisida intuïció de la jove per a percebre l’art i la seva intel·ligència i habilitat per a preparar les pintures. Posteriorment serà la model de la pintura que aquí es reprodueix
LA OLA (Tit. Original: Die Welle) Trailer, Sinopsis i Fitxa tècnica
Trailer: http://www.youtube.com/watch?v=QoFk9aJsHsE
SINOPSIS:
Alemania hoy. Durante la semana de proyectos en un instituto, al profesor Rainer Wenger (Jürgen Vogel) se le ocurre la idea de un experimento que explique a sus alumnos cuál es el funcionamiento de los gobiernos totalitarios. Comienza así un experimento que acabará con resultados trágicos. En apenas unos días, lo que comienza con una serie de ideas inocuas como la disciplina y el sentimiento de comunidad, se va convirtiendo en un movimiento real: La Ola. Al tercer día, los alumnos comienza a aislarse y amenazarse entre sí. Cuando el conflicto finalmente rompe en violencia durante un partido de waterpolo, el profesor decide no seguir con el experimento, pero para entonces es demasiado tarde.
Ficha Técnica:
Dirección:Dennis Gansel
País:Alemania
Año:2008
Duración:101 min.
Género:Drama
Guión:Dennis Gansel y Peter Thorwart
Producción:Christian Becker, Nina Maag y David Groenewold
Música:Heiko Maile
Fotografía:Torsten Breuer
Montaje:Ueli Christen
Vestuario:Ivana Milos
Fecha Estreno:13-03-2008
Estreno en España:28-11-2008
Ficha Artística:
Reparto:Jürgen Vogel (Rainer Wenger), Frederick Lau (Tim), Max Riemelt (Marco), Jennifer Ulrich (Karo), Christiane Paul (Anke Wenger), Elyas M’Barek (Sinan), Cristina Do Rego (Lisa), Jacob Matschenz (Dennis), Maximilian Mauff (Kevin), Ferdinand Schmidt-Modrow
LA CLASE. (Tit. Original: Entre les murs)Trailer, Sinopsi, Fitxa Tècnica, article La Vanguardia
la-clase-1-la-vanguardiapdf.pdf; la-clase-l-vanguardia-2.pdf
Trailer: http://www.youtube.com/watch?v=A_DIx70DxgM
Sinopsis
François es un joven profesor de lengua francesa en un instituto difícil; sus alumnos tienen entre 14 y 15 años.No duda en enfrentarse a Esmeralda, a Souleymane, a Khoumba y a los demás en estimulantes batallas verbales, como si la lengua estuviera en juego. Pero el aprendizaje de la democracia puede implicar auténticos riesgos.
Ficha Técnica
Director: LAURENT CANTET Laurent Cantet
Guión: LAURENT CANTET, FRANÇOIS BÉGAUDEAU y ROBIN CAMPILLO
Basada en la novela: ENTRE LES MURS, de FRANÇOIS BÉGAUDEAU
Fotografía: PIERRE MILON, CATHERINE PUJOL y GEORGI LAZAREVSKI
Montaje: ROBIN CAMPILLO
Sonido: OLIVIER MAUVEZIN, AGNÈS RAVEZ y JEAN-PIERRE LAFORCE
Productores: CAROLE SCOTTA y CAROLINE BENJO
Ficha Artística
François Marin: FRANÇOIS BÉGAUDEAU
NASSIN AMRABT
LAURA BAQUELA
CHERIF BOUNAÏDJA RACHE
COMENTARI I ENTREVISTES A LA VANGUARDIA, veure PDF.
PERÒ…
El País
Alemanya 1940. Gaza, 2009
Obama aprova llei per evitar la discriminació salarial contra les dones als USA.
La primera llei que signa el president Obama prohibeix la discriminació salarial. Lilly Ledbetter, és el nom que ha rebut la nova llei en reconeixement a la senadora demòcrata que va denunciar la discriminació que ella mateixa va patir durant 19 anys quan treballava a la companyia de neumàtics Goodyear a Gasden (Alabama).
El País, 30 de gener 2009
Carme Chacón. Primera Dona Ministra de Defensa d’Espanya (19 abril, 2008)
El SUFRAGI FEMENÍ. Ciutat i Drets de Ciutadania.
La ciutat i la seva organització, és un resultat històric que ha anat variant al llarg dels segles en funció de les necessitats i aspiracions que es volien assolir. Per a la ciutat d’Atenes de l’època clàssica, per exemple, la ciutat no era només el lloc, l’espai de residència on s’agrupava la població sinó un concepte polític que es definia a més de pels interessos econòmics i socials per un vincle psicològic, el sentiment de pertinença que tenien els membres de la comunitat de formar part d’una unitat que compartia tradicions i cultes a la vegada mítics i històrics. Atenes mai va ser pels seus habitants una noció simplement geogràfica. La ciutat de l’època clàssica, la “polis” era el conjunt del poble actuant de comú acord reunit en assemblea per discutir i trobar solucions als problemes comuns.
Els conceptes “poble” i “assemblea” i fins a cert punt el de ciutat, no significaven exactament el que entenem avui. El concepte de polis (d’on deriva la paraula “política”) anava unit al de “ciutadà”, condició que només tenia una minoria. Ni les dones, ni els esclaus (homes i dones) ni els metecs (aquells que no havien nascut a la ciutat d’Atenes) van obtenir mai aquest dret, i, per tant, les decisions només les prenia una minoria. El concepte de ciutadania no era, evidentment, el que correspon a un sistema democràtic, com tampoc ho va ser el de la Revolució Francesa, malgrat va plantejar per primera vegada a les societats occidentals aquesta possibilitat.
La Revolució Francesa de 1789, va definir la nació com a font de tota sobirania, i als ciutadans com a individus amb els drets i les obligacions que definia la Constitució que l’Assemblea va aprovar l’any 1791. La França revolucionaria, va donar a les dones els drets civils, reconeixent-les com a essers lliures i racionals però els hi va negar el dret al sufragi, de manera que les dones no tenien la possibilitat d’exercir els drets i les funcions públiques i en conseqüència no eren reconegudes com a ciutadanes. Tantes expectatives posades en la revolució, dirà Olympe de Gougues, perquè el resultat sigui un desplaçament de la tirania i no de la seva desaparició.
Va ser a partir de segle XX quan les dones van començar a aconseguir els drets polítics i amb aquests el dret a la ciutadania. A Espanya, Clara Campoamor, una de las dues parlamentaries que tenien les Corts republicanes de 1931, va aconseguir aquest dret per a totes les dones. Després d’un debat difícil i dur, Clara Campoamor va guanyar la votació i l’article 36 que reconeixia el dret al sufragi femení, va ser incorporat a la Constitució Republicana del 1931.
Enriqueta Díaz