Avui, com ja prèviament sabíem, hem sortit de l’institut per fer una recerca de materials, exactament de canyes (similars al bambú).

Aprofitant que el nostre centre esta al peu de la muntanya de Collserola ens hem desplaçat fins un petit descampat en mig de la muntanya replet d’una massa impenetrable de canyes, un agafar i remenar infinit d’aquestes plantes que feien fins a tres metres d’altura. Per tal de poder tallar-les, prèviament ens havíem proveït de tisores de podar i una serra, encara que alguns preferien fer-ho al mode rústic, “patada” i retorçar la canya.

Desprès d’estar una bona estona tallant canyes i netejant-les, ens vam trobar de nassos amb un petit camí fet en mig de tanta vegetació, unes quantes canyes ens dificultaven el pas, però no van ser un problema, al pocs metres, per sorpresa de tots ens vam trobar amb tot de petjades de senglar.
Finalment varem tornar on estaven les canyes que ja havíem tallat, ens les vam carregar a les espatlles i cap a l’institut novament.
Al arribar al centre vam deixar les canyes en un cobert de material dels cicles de jardineria.

Laia Ribas i Paula Fandiño