En Residència, Robert Ferrer i Martorell

PRIMERA TROBADA

Després d’esperar-ho amb moltes ganes, un dijous, a la classe de plàstica va aparèixer el Robert. El primer dia vam parlar de l’abstracció, ell ens va fer veure l’art d’una forma diferent.

Els dies anteriors que vam estar sense ell,  l’Ester ens va ensenyar vàries obres en catàlegs; de seguida tothom es va revolucionar, pensant que, les obres que feia el Robert ,no tenien cap mena de sentit. Ho veiem monòton, repetitiu i simple. Tot i així alguns de nosaltres van admirar el fet que s’atrevís a llançar-se al públic amb aquesta mena d’obres.

Mica a mica, ell ens va explicar què volien dir tots aquells papers de colors flotants, els quals no trobaven sentit. Per poder-nos situar en un terreny en el que molt sovint no acceptem, com és l’abstracció,  ja que preferim entendre a la primera el que veiem representat, ens va proposar  una pràctica. Al principi ningú no ho va entendre, però ell, amb molta paciència ens va fer costat un per un. Era molt simple: agafar una imatge o una idea, i representar-la amb figures geomètriques, extraient sentit a la primera realitat.

Aquests són alguns dels comentaris que van sorgir en mirar l’obra d’en Robert, per poder comentar-li el primer dia:

No m’agraden gaire les escultures que només són “paperets” volant per l’aire. Les que més m’agraden són les que semblen caixes molt rares, en especial una obra de la sèrie nit, que semblen dos arbres o dos mans en la que hi ha una bola de cristall enmig. Què penses o fas abans: pensar el títol de l’obra o fer l’obra?

L’obra de ” l’abstracció del temps” em suggereix uns cigarros explotats.

“L’abstracció del temps” em suggereix una explosió de tubs en la que l’aigua i brutícia estan per l’aire, com un moviment a càmera lenta.

Fa temps s’hagués aturat en aquell instant, això m’agrada.