Hola Francesca,
Hem visitat la teva pàgina i et volem fer les preguntes següents:
- Què va fer que et dediquessis a l’art?
- Des de quan et dediques a aquesta professió?
- En què t’inspires per fer els teus quadres?
- Has exposat les teves obres a molts llocs del món?
- En què et vas inspirar per fer l’obra Amor-atada?
- Què vols transmetre amb l’obra Malaltes d’amor?
- Què representa la nina inflable dins d’una caixa?
- Ens podries explicar les imatges de l’aigua en moviment de les fotografies?
- Quin significat té el crani de plata?
- Què volen dir els guants del quadre de Galícia?
Hola!
M’ha agradat molt veure com heu investigat la web i les preguntes que m’heu fet. Com que són unes quantes que han de veure amb una particularitat de la meva obra, per començar prefereixo explicar-vos-les personalment quan ens coneguem demà dijous. De totes maneres m’han donat peu a reflexionar sobre aquets petits objectes que amaguen alguns secrets.
Les dues primeres respostes les teniu aquí, encara que en podríem parlar-ne una mica més.
Què va fer que et dediquessis a l’art?
Quan vaig acabar els estudis d’arquitectura d’interiors, degut que sempre m’havia agradat pintar, dibuixar i veure art, vaig decidir seguir estudiant art a la mateixa escola Eina. Una gran escola.
Allà el mestre que tenia de color i pintura, que es deia Albert Ràfols-Casamada, em va encoratjar dient-me que jo devia prendre consciència i pintar, que tenia dots especials i que havia de buscar la manera de pensar i fer una exposició.
D’entrada em va sorprendre. La intuïció em va dir que si jo tenia aquets dons no els podia malgastar i que segurament tindria moments de moltes dificultats però al mateix temps de moltes satisfaccions, especialment a l’experimentar amb resultats nous dins de les propostes artístiques i personals.
A casa meva mai no ho entendrien i jo no sabia ben bé què m’esperava, però li vaig fer cas.
Des de quan et dediques a aquesta professió?
El 5 de Març de 1981 farà 30 anys que vaig fer la primera exposició en una galeria comercial a Barcelona. La galeria 491.
Demà ens veiem i seguim parlant!
francesca