En la sessió d’avui he passat una extensa projecció d’exemples d’artistes, obres, i intervencions que a mi m’interessen, m’inspiren i que admiro, per tal que els alumnes poguessin tenir alguns referents d’intervencions que s’han fet (tant obres meves com d’altres artistes).
Llistat d’artistes que hem visionat:
Lluís Sabadell Artiga
Harmen de Hoop
Samantha Clark
Stéphan Barron
Richard Box
Décosterd & Rahm
Donna Colon & Markus Ahlers
Mara Adamitz Scrupe
Tim Knowles
Shai Zakai
Trashformaciones
Kathryn Miller
Agnes Denes
Ko, Seung-Hyun
Andy Goldsworthy
Henrik Hakansson
Vaughn Bell
Jim Denevan
Georg Dietzler
Suzanne Husky
Future Farmers
Hugh Pocock
Donna Colon
HeHe
Erwin Wurm
Brad Downey
Recetas Urbanas – Santiago Cirugeda
Santiago Sierra
Jenny Holzer
Colectivo Bios
Matias & Mateo Pintó
CMG Landscape Architecture
Dagmar Schmidt
Studio Superniche
Depave.org
SpY
Anna Hillman
What if: Projects
2A+P Architecture
Oliver Bishop-Young
Ton Matton
WorkArchitecture
Diller Scofidio + Renfro with Olafur Eliason
Peanutz Architekten
Public Architecture
Theater Het Amsterdamse Bos
Doris Salcedo
Amenity Space
Peter Callesen
Gelitin
Studio Arne Quinze
Raumlabor Berlin
Rotor Group
OSA Office for Subversive Architecture
Graffiti research Lab
Florentijn Hoffman
Haas & Hahn
Pentagram
Helmut Smits
Basurama
La sessió ha estat intensa, mirant de manera ràpida totes aquestes imatges i comentant-les molt ràpidament. Els ha interessat força la intervenció “Illuminatio” que vaig realitzar a Finlàndia sobre el Llac gelat Kuolimo. També Harmen de Hoop els ha fet riure, així com SpY.
En un moment donat -tal com acostumo a fer a les meves xerrades- he volgut que ens sentíssim una mica “idiotes” tot reproduïnt les escultures d’un minut d’Erwin Wurm, per aconseguir canviar per uns moments el nostre punt de vista i “repensar-nos” a nosaltres mateixos. Aquí teniu unes fotografies d’aquest moment força divertit:
Després de la sessió, amb el grup encarregat de l’organització de la sortida a Can Masdeu (Maideny, Jenny, Milagros, Alexandra i Darling), hem anat a dinar allà, convidats molt amablement per la Lidia, per organitzar tots els detalls de la sortida. Hem decidit entre d’altres coses que cadascú portaria un plat típic de la seva cultura/lloc de procedència per compartir i que dedicaríem almenys un parell d’hores per anar a fer petites intervencions de Land Art pels boscos de Can Masdeu, i així poder refrescar la ment una estona.
Podeu veure la grulla que ens ha vingut a saludar quan marxàvem de Can Masdeu. Per variar, tornava a ploure…
TASCA A REALITZAR PEL PROPER DILLUNS: RECERCA D’ALTRES ARTISTES I OBRES
A continuació he fet una llista amb els noms d’alguns artistes, paraules clau, links i webs que us ajudaran en la recerca que heu de fer pel proper dilluns sobre algun artista o obra. Podeu fer la recerca d’aquests autors o obres a través dels buscadors (si aneu a Google>Buscar por Imágenes, és força fácil), tot i que la majoria d’ells tenen web pròpia.
Abans del dilluns podeu enviar-me al meu correu (lluis@sabadellartiga.com) els links dels artistes o de les obres que trobeu, tot indicant què és el que us agrada o el que us ha cridat més l’atenció de cadascun d’ells.
Artistes i arquitectes interessants que no us he mostrat:
Ecosistema Urbano
Olafur Eliason
Richard Long
Calum Stirling
Anna Recasens
James Turrell
Nils Udo
Walter de Maria
Difusor.org
Algunes paraules clau de recerca:
Land Art, Arte y Naturaleza, Ecoarte, Arte y Sostenibilidad, Acciones Urbanas, Arte Urbano, Arte Social, Galerias de Arte, Museos…
Alguns links:
www.floresenelatico.es (mirar també els links en aquesta web)
www.greenmuseum.org
www.hibrids.net
www.hibrids.net/naturalbalance
www.sabadellartiga.com
www.lucasfeireiss.com
Altres webs on podeu trobar informació:
www.eco-artblog.com
www.ecosistemaurbano.org
www.straddle3.com
www.free-soil.org
www.urbanario.es
http://www.artsandecology.org.uk
http://ecoartblog.blogspot.com (mirar també els links en aquesta web)
Grup: Ian, Mateo, Maideny, Dayana, Darling, Judit, Javi, Tamara, Jenny, Veni i Erick
Avui la pluja ha decidit acompanyar-nos una altra vegada en la nostra sortida. Hem tornat a visitar els “pirulos” del lloc de trobada per veure l’espai amb ulls d’intervenir-hi. Hi ha possibilitats, però alhora es un espai difícil, donat que és molt “fort”.
A la mateixa plaça, però, hem descobert un altre possible lloc de microintervenció: resulta que per tota la plaça hi ha un sistema de megafonia on cada tarda-nit sona música. Es tracta d’un tipus de música que als joves no els agrada gaire…, i per això jo els he preguntat perquè no posaven música seva, que els agradés, ja que precisament aquest és un espai de trobada dels joves. Si s’animen aquesta podria ser una altra intervenció sonora interessant! Que facin de dj’s i seleccionin la música que més els agradi i la punxin allà…
Poso èmfasi en aquestes microintervencions, en la idea que moltes coses es poden canviar encara que no s’ho creguin, i que l’espai públic és això, públic, i per tant, de tots. Després, hem anat a la plaça “del Javi” on hem pogut constatar que l’espai públic cada vegada està més envaït pels cotxes i un exemple clar és la pilona de ciment que obstrueix la vorera dels vianants per deixar pas al parking improvisat en una plaça de sorra. Em dóna la sensació que els espais “usuals i normatius” per aparcar al carrer estan desapareixent i (sembla que el mateix ajuntament) crea aquests espais temporals que, com l’aparcament del poliesportiu, acaben convertint-se en definitius després de 18 anys…Vam recollir el testimoni d’un veí al respecte:
En un moment de l’excursió he introduït la idea de que la intervenció no tan sols ha de tenir el punt de vista humà (social) sinó que a més ha d’incloure el mediambiental: cal fer una intervenció que també agradi als ocells. Per això els he plantejat la pregunta: Com pensa un ocell? En què pensa? I que pensaria ell de la nostra intervenció? Hi ha hagut respostes per tots els gustos, però la reflexió més important, és que els ocells no tenen les mateixes necessitats que nosaltres els humans… El canvi de punt de vista ens serà molt útil: primer un ocell veu les coses diferents perquè vola i també, perquè és un animal….
Un cop de tornada a l’institut, els alumnes han definit breument com volen que sigui la intervenció:
que es noti
que sigui permanent
que sigui bonica i vistosa
que agradi a tothom
L’última hora l’he dedicat a reunir-me individualment amb alguns d’ells, els que m’ha donat temps…: Darling, Jean, Ian Linares, Mateo, Adrià, Ivan Arias, Andrés, Ian García i Judith. La veritat és que està essent molt enriquidor i que m’estan ajudant molt amb els seus comentaris i consells. Parlàvem sobre com veuen el projecte, si els agrada la manera de treballar, etc. També els he preguntat quins dels llocs a intervenir els interessava més dels escollits la vegada passada. Resumint, sobre la primera pregunta, coincidien bastant en que ja tenen ganes de començar a treballar, que les sortides els agraden més que “pensar” tant!! Que volen fer quelcom que es vegi, que agradi a tothom al barri i que tingui una utilitat, preferiblement una intervenció permanent i no efímera…
Pel que fa a la intervenció principal, les decisions estaven molt repartides entre els diferents espais que hi ha. Del que m’he adonat és de que potser amb tant d’anàlisi de l’espai i de les problemàtiques del barri, el risc és que perdem una mica la intenció artística de tot plegat. Potser és el moment de reprendre-la d’alguna manera amb algun exercici boig. Hi pensaré…
Grup: Darling, Alexandra, Miguel, Andrés, Ivan, Ian Linares, Adrià i Cristian
Avui havíem programat anar a visitar Can Masdeu i l’Associació de Veïns de Roquetes, però com que plovia, al final hem decidit anar només a Can Masdeu i fer una visita més llarga, per no haver de córrer amunt i avall amb aquest mal temps.
Ens ha rebut la Lídia, que porta el tema de les visites a Can Masdeu. I és que Can Masdeu, no es una casa okupa a l’us, sinó que està fent un treball de difusió de la seva tasca envers una manera d’entendre la vida diferent a la que estem acostumats: més comunitària, més ecològica, i menys opressiva amb el planeta i amb els altres.
Tot just fa uns dies van celebrar el 8è aniversari de l’ocupació d’aquesta antiga leprosseria que portava abandonada 50 anys. La veritat és que l’entorn és impressionant, tenint en compte que està a tant sols cinc minuts a peu de la ciutat…La natura és exhuberant i s’hi respira una pau i una tranquil·litat que et deixen bocabadat.
Can Masdeu crec que es pot definir com un laboratori social on promocionen la cultura oberta i d’intercanvi (d’espais, de feines, de materials…) i el més important: tenen una ferma voluntat de difondre la seva tasca. L”hort que tenen per abastir-se d’aliments ecològics és una joia, a més d’haver-hi horts de gent de la ciutat que vol tenir el seu espai de cultiu, i que ells organitzen i els cedeixen. La Lídia ens ha explicat el funcionament de la casa, la seva organització, la distribució de les tasques, la seva economia, etc. També ens ha fet una visita curta (la pluja no parava!!) pels horts i els diferents espais de la casa: taller de bicicletes, habitació d’eines, rentadora a pedals (tot i que també en tenen d’elèctrica), els wc secs, el calentador o la cuina solars. Sorpren que aquests plantejaments de vida ecològica es donin en una gran ciutat com Barcelona i que siguin un exemple viu i funcionant d’un estil de vida que ben aviat, ens agradi o no, haurem d’anar adoptant tots nosaltres.
Després, de tornada a l’institut, hem dedicat les dues hores següents a fer una sessió de revisió de les sortides que hem fet fins ara i de quines coses hem descobert sobre la història dels barris de Canyelles i Roquetes. Hem destacat les diferències entre el barri de Canyelles i els seus grans blocs, que corresponen a una planificació “des de dalt” amb carrers rectes, en forma de quadrícula i voreres amples, i Roquetes, que és urbanisme “de baix cap a dalt”, sense una planificació, que ha anat creixent a mesura que la gent ha anat construïnt més o menys lliurement les seves cases d’autoconstrucció, i que dóna lloc a uns carrers amb cases baixes, força recargolats i amb una alta densitat horitzontal.
Per últim, hem estat parlant dels possibles llocs d’actuació. He fet un llistat del que cada un d’ells ens ha explicat o bé de les informacions que han trobat al fer les entrevistes. Els llocs que hem pensat són: el poliesportiu “fantasma”, les escales de pujada a Torre Baró, el castell de Torre Baró, la plaça del Javi -batejada així ja que en el seu moment desconeixíem el nom exacte-, l’escultura robada, la brutícia, el timbre de l’institut i els “pirulos” del lloc de trobada.
Hem començat a parlar sobre quins llocs els interessaven més. El castell consideraven que era un lloc massa apartat i que la gent no ho veuria. A alguns, sobretot la Tamara, i a mi, la història de l’escultura robada i la idea de regalar una escultura al barri ens feia molta gràcia, tot i que en Mateo i en Darling han dit que no els interessava massa fer una “escultura que no servís per res”. No hem entrat en la discussió de la utilitat que pot tenir una escultura pública, tot i que entenc el sentit en que plantejaven aquesta idea: no volien treballar per fer un “bunyol” posat al mig d’una plaça.
De tota manera, no hem aprofundit massa en el tema, ja que la Milagros ha expressat el seu interès en treballar amb/a Can Masdeu, cosa que m’ha sorprès molt gratament i encara més quan hi ha hagut força quorum que hi estava d’acord! De manera que hem acordat fer una sessió de treball a Can Masdeu. Això els ha engrescat molt (amb alguna excepció), i han proposat fer una jornada sencera a la casa, o fins i tot, quedar-s’hi a dormir. Hem nomenat una “comissió organitzadora” de la sortida que està formada per en Darling, la Jenny, la Maideny, la Milagros i l’Adrià. De manera que cap a finals de gener, si tot va bé, anirem a fer un parell de dies de treball en el projecte a Can Masdeu. A més, volem aprofitar perquè vinguin Ecosistema Urbano i així poder treballar amb ells un parell de dies seguits en un entorn on el tema ecològic és tant present de manera pràctica, i tant aprop, cosa que no es gens fàcil de trobar, i menys en una ciutat.
M’ha sorprès que alguns alumnes, concretament quatre, s’han negat a venir a Can Masdeu a treballar, però no m’ha sorprès la seva negativa (ja que, sincerament, no pensava que la idea tindria tants adeptes!) sinó que no sabien o no volien donar un motiu per la seva negativa…cosa que no ha permès poder establir un diàleg per acostar posicions i poder consensuar-ho.
Veurem si quan tornem de vacances podem reprendre el tema per tal que tots estiguin contents amb el tema de la sortida!
La sortida ha estat molt profitosa. La idea inicial era fer un seguiment de l’efecte de la ronda i documentar què hi passa a dalt i als laterals des de l’institut fins arribar a “las pistas”, que és un punt de trobada entre els joves i sobre el qual el Veri ens havia d’explicar la seva història. Però després hem canviat de plans al trobar noves pistes sobre el barri.
Avui feia un fred terrible, i això ha fet que fos més difícil trobar gent disposada a ser entrevistada, ja que amb el vent gelat que bufava la gent no volia aturar-se. Tot i així, hem aconseguit fer algunes entrevistes molt interessants, sobretot la primera, que ens ha donat la pista per anar a visitar l’associació de Veïns de Canyelles, dient-nos que era molt activa. Això ha fet que decidíssim desviar-nos de la ruta inicial per anar cap allà. La veritat és que ha valgut molt la pena! Tant per la persona que hem trobat -que ha estat molt amable i fins i tot ha interromput la classe de ioga que estava donant, per atendre’ns- com per la informació que hem trobat als plafons expositors del local.
Tot i que parlant amb la senyora que estava al local de l’associació novament hem constatat que, en general, a la gent de Canyelles i de Roquetes com que són uns barris molt cohesionats, amb molta vida “de barri”, un fort sentit d’identitat i que han lluitat molt per aconseguir el que tenen, no volen o no se’ls acut massa coses per canviar. Tot i així, ha tornat a sortir el tema del poliesportiu, que el diari diu que fa 18 anys que prometen i la senyora afirmava que fa 30 anys que reclamen! En qualsevol cas, és un tema interessant a tractar.
Ara no recordo si ha estat en Veri, l’Erick, la Jenny o la Maideny qui m’ha fet veure els articles que hi havia penjats en un plafó del passadís de l’associació. El que més m’ha cridat l’atenció a part de l’article del poliesportiu, ha estat un altre article on s’explica que la única escultura que hi havia a tot el barri de Canyelles va ser robada aquest passat agost i ara tant sols en queden les restes de l’ancoratge. La història per si sola ja és molt engrescadora: que el barri només tingui una escultura, que precisament hagi estat robada i que en quedi un fragment, una mena de pedestal per a l’escultura invisible, que hi va ser però ara no hi és: una absència, una petjada… A més és una escultura que estava a la rotonda just davant de l’institut, de manera que la majoria dels alumnes hi passaven cada dia pel davant…Tot plegat, aquesta història m’està engrescant molt! Potser regalar una escultura a un barri orfe d’art al carrer?
Per la propera sortida tenim una agenda apretada, ja que hauríem de visitar tots aquests llocs: l’Associació de Veins de Canyelles, la de Roquetes i un lloc que una de les senyores entrevistades ens va dir que ens interessaria: Toni Guida (?), per parlar amb el Rafa. No se si donarà temps d’anar a parlar amb la Carme Andrés del Districte de Nou Barris, que sembla que és la persona, segons l’article que vàrem trobar, que haurem d’anar a veure per investigar més sobre el “Poliesportiu Fantasma”…, també algú de Medi Ambient…
Ah! i Can Masdeu – una masia okupa a pocs metres de l’Institut, molt activa, que promou horts ecològics, botiga gratuïta i moltes més activitats interessants! Podeu visitar la seva web: http://www.canmasdeu.net
(Lluís Sabadell Artiga)
VISITA GRUP 2 – Ian, Mateo, Tamara, Javi i Dayana
L’objectiu de la segona sortida era desplaçar-nos fins a aquells punts que els alumnes coneixen més dels barris de Canyelles i la Guineueta, i que ja havien escollit en una sessió prèvia, per tal que expliquessin les històries personals que cadascun d’aquells racons tenia per ells. Es tractava d’intentar recollir informació sobre aquests espais per mirar d’entendre’ls més bé des del punt de vista dels residents, per buscar-hi utilitats, mancances, possibilitats de millora i de canvi.
Calia recollir aquests testimonis amb la càmera de vídeo, gravant les explicacions dels alumnes en primera persona, fent fotografies dels espais i recollint les adreces dels punts on ens aturéssim.També era interessant buscar altres testimonis del barri perquè ens donessin més informació. Això últim no va ser possible, ja que la metereologia no acompanyava massa (plovia, feia vent i molt de fred) i no hi havia moviment de gent pels carrers.
A més, calia estar atents a observar qualsevol espai del barri que estés deteriorat o malmès i on creiéssim que era necessari plantejar algun tipus d’intervenció. El recorregut que havíem plantejat tenia les següents parades:
1. Parc de Josep Serra Martí. Vam aturar-nos en dos racons escollits per la Tamara i la Dayana:
els fars o “pirulos” de la plaça
els bancs del parc
Expliquen que aquests dos espais s’utilitzen com a punt de trobada i de reunió pels joves del barri. El primer s’utilitza a l’estiu i l’altre a l’hivern, ja que queda més recollit. Detecten més necessitat de bancs agrupats, per afavorir la reunió, el contacte entre ells. L’Ian grava aquestes declaracions en càmera de vídeo i el Mateo fa fotos.
2. Rambla del Caçador. Anem a buscar un pàrquing mig improvisat en un espai que queda entre blocs de pisos i que el Javi coneix. Ens explica davant la càmera que no està en massa condicions, hi ha pilons de ciment armat que el delimiten i marquen el pas dels cotxes per accedir-hi. Veiem (i l’Ian grava apresuradament amb la càmera de vídeo) com els cotxes van entrant a dins tot circulant per la zona asfaltada dels vianants. Fem fotos de l’espai. Es planteja la necessitat d’adeqüar la zona i fer-ne un pàrquing en condicions (i gratuït).
3. Anem baixant pel Passeig de Fabra i Puig i veiem com el barri va canviant. Ja no són tot blocs de pisos suburbials. A l’alçada del carrer de Capsec, a mà dreta, apareix una zona de carrers paral·lels amb casetes baixes i petits patis al davant: són humils, però tenen encant. Es respira tranquil·litat, ja no sembla el mateix barri.
4. Parc del Turó de la Peira. Arribem al parc on el Javi acostuma a anar amb els seus amics. És un parc molt gran, dalt d’un turó. Amb molts arbres, bancs, gronxadors. És un bon lloc de trobada, i està molt acondicionat. L’Ian grava les declaracions del Javi sobre aquest espai. El Mateo fa algunes fotos.
5. Carrer de Feliu i Codina. Camí de tornada ens aturem davant un petit descampat que hem localitzat. Sembla que abans havia estat una guarderia i recentment l’han tirat a terra. La Dayana diu que fa poc encara hi era. Fem alguna fotografia i tornem cap al centre.
L’excursió va ser molt profitosa! Els vaig proposar d’agafar les càmeres i prendre fotografies d’allò que anessin trobant i que els agradés o no els agradés. A més de gravar entrevistes amb els veïns preguntant-los “què els agrada del barri”, “què no els agrada” o “què canviarien”. Tots es va anar animar molt! I alguns ja varen començar a treure la seva vessant creativa com l’Adrià, fent de reporter intrèpid, buscant la notícia, fins i tot allà on no n’hi havia!! O el Jean amb el seu projecte de càmara subjectiva!
(Lluís Sabadell Artiga)
LA GENT DEL BARRI VA DIR DEL SEU ENTORN:
Què els agrada del barri?
La tranquil·litat x2
Hi estem molt bé
M’agrada el parc central: és ample, té espai perquè juguin els nens
En aquesta sessió sobretot vàrem fer dues coses importants de cara a preparar l’excursió del dia següent: vàrem situar al mapa l’institut (punt groc), allà on cada un d’ells viu (punts blaus) i també els llocs que volien anar a visitar (punts vermells). Amb tot això vàrem fer una ruta aproximada (linea blava).
