LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

bloc de quart curs de l'institut Jaume Almera
  • rss
  • Inici
  • A DEBAT…
    • CONSUM
      • El nostre pa de cada dia
      • Hipnosi consumista
      • Responsables del que consumim
    • OBEDIÈNCIA A L’AUTORITAT
      • Obediència a l’autoritat
      • Obediència cega. L’experiment de Milgram
    • HUMANS I MÀQUINES
    • El show de Truman
    • CONTROLEM EL FUTUR?
      • Controlem el nostre destí?
    • LA LLIBERTAT ÉS UNA IL·LUSIÓ?
      • Humanitat i llibertat
      • Els límits de la llibertat
      • Frases per rumiar
      • Determinisme i llibertat
    • QUÈ CAL PROHIBIR?
      • Despullats pel carrer
      • Amb vel a l’escola
      • Com vestim
    • SOM IGUALS?
      • Nois i noies, iguals o diferents?
      • Submissió i discriminació
    • QUÈ ÉS L’AMISTAT?
    • NECESSITEM CONVENCIONS?
      • Convencions i convivència
      • Normes: naturals o convencionals?
      • Convencions i educació
      • Reglament de l’institut
    • CAL QUE HI HAGI PODERS QUE ESTABLEIXIN NORMES?
      • Poder, normes i sancions
      • Calen els governants?
      • Quina relació hi ha entre l’ètica i la política?
    • LA ESPONTANEÏTAT, ÉS UN VALOR?
    • CAL SER SINCERS?
      • Som mentiders per naturalesa?
      • Sinceritat i poder polític
  • Per escriure millor
    • QUINA IMATGE TINC DE MI COM A ESCRIPTOR O ESCRIPTORA?
    • DECÀLEG DE LA REDACCIÓ
    • LES CIRCUMSTÀNCIES DE L’ESCRIPTURA
    • CONSELLS PER A LA PLUJA D’IDEES
    • PER FER CRÉIXER LES IDEES
    • L’ORGANITZACIÓ DE L’ESCRIT
    • FRASES LLARGUES O CURTES?
    • VUIT CONSELLS PER ESCRIURE FRASES EFICIENTS
    • MARCADORS TEXTUALS
    • ORGANITZACIÓ DE LA PÀGINA IMPRESA
    • PUNTUACIÓ. Shahespeare. Somni d’una nit d’estiu
    • CORREGIM UN ESCRIT
      • Avisos parroquials espanyols
      • Reglament de règim intern
      • Un foso medieval para la última frontera de Europa
      • Excés d’oralitat
      • Carta als socis
      • Guerra al menjar porqueria
    • CLOZE
      • Detreminisme i llibertat
      • Normes: naturalesa o convenció?
      • Llibertat i espontaneïtat
    • COM REVISAREM ELS ESCRITS?
    • TALLER DE REDACCIÓ DE LA UPF
      • PLANIFICACIÓ
        • ANALITZAR LA SITUACIÓ
        • MÈTODES PER A GENERAR IDEES
          • El cub
          • Escriptura lliure
          • Extreure idees de la bibliografia
          • L’estrella
          • Mapa d’idees
          • Pluja d’idees
          • Relacions lògiques
        • ORGANITZAR IDEES
          • La classificació
          • La comparació i el contrast
          • La jerarquització
          • La relació causa-efecte
          • L’esquema
      • REVISIÓ
        • Qüestionaris
        • Tècniques de revisió
      • TEXTUALITZACIÓ
        • CONNECTORS
        • EL PARÀGRAF
        • MILLORAR L’ESTIL
          • Regles per millorar l’estil
            • Regles per millorar les frases
            • Regles per escollir les paraules
          • Exercicis
        • PUNTUACIÓ
          • Els parèntesis
          • Els punts suspensius
          • La coma
          • La cursiva
          • Les citacions
          • Les cometes
          • Notes a peu de pàgina
          • El guió
          • El punt i coma
          • El punt
          • El signe d’exclamació
          • El signe d’interrogació
          • Els dos punts
    • Titulars de premsa equívocs
  • Textos breus per treballar
    • ISABEL LLAUGER
      • Càpsules
    • MANUEL VICENT
      • Resetear
    • JOSEP MARIA TERRICABRAS
      • Rosell o la moral mal entesa
      • Elogi de la política
    • ESCRITS DE TERTULIANS
      • Alba Canals. Objectiu acomplert
      • Cristian Alvarez. Qüestió de mercat
      • David Garcia. L’hora de fer els deures
      • Emma Puig. El clarinet
      • Júlia Xaubet. Aranyes
      • Kim Rodríguez. Es busca!!!
      • Laia Monells. Per què jo? Per què no?
      • Laura Fernández. El valor del que tenim
      • Maria Samon. Amb un hematoma a l’ull
      • Martí Cavaller. M’he quedat sense galetes!
      • Raül Gómez. La mandra, és possible esquivar-la?
      • Ainoa Pubill. Dulces rosquillas
      • Héctor Calvet. M’ha picat un mosquit!
    • VICENÇ VILLATORO
      • Necrològiques
    • ALBERT PLA NUALART
      • Enlloc com a casa
      • Un a un
      • Li agrada però la preocupa
      • El destí de l’espoli
      • No sigui que, no fos cas que
      • Oblida-ho
      • Val més que hi vagis tu
      • Ovacionat per part del públic
      • Bocamolls i xivatos
      • Per a què ho vols?
      • Vaig de seguida
      • Pujarem a la nòria i als cavallets
    • JOSEP MARIA ESPINÀS
      • Pastís de la Sagrada Família
      • Què passa amb els polítics?
      • El dret futbolístic de l’engany
      • Apunt sobre cinturons
      • Quan dir “el més” no és seriós
      • Més enllà de la llei civil
      • Jo no sé quin “kaphna” tinc
      • L’atzar seductor de l’autobús
      • El valor de la imperfecció
      • Cap a l’educació automatitzada
      • Un ridícul atac a la llibertat
      • La mort d’una vella pipa
      • La llei del pa amb tomàquet
      • Vida i mort de les claus
      • Quan els cognoms parlen
      • Els bons escriptors periodistes
      • La humanitat sencera de la ciutat
      • La tortura de portar camisa
      • Els castells, projecte de futur
      • Singular pervivència de la “miss”
      • La gran regata de la vida
      • Ficció? no ficció? Literatura
      • L’apoteosi del comerç universal
      • El públic comença a badallar
      • Els peus no mereixen la violència
      • No és una qüestió de centímetres
      • L’última ofensa al gos
    • RAMON SOLSONA
      • El papa, en direcció contrària
      • El dit a l’ull
      • Butxaquejar sense butxaques
      • El silenci dels dits
      • La noia de la coca-cola al front
      • Pell de sap i iogurt de mànec
      • Un euro
      • Companys de pis
      • Enciam amb gust d’enciam
      • Jo tinc mala consciència
      • L’art de no mirar
      • Pícnic al cine
      • Qui farà els paquetets, ara?
      • És dels pocs que saluden
      • Pintar-se les ungles a l’autobús
      • Un tresor de 700 milions d’euros
      • No es veurà afectada la qualitat
      • Cinc ratolins al clot d’un arbre
      • Una pregunta perillosa
    • JOAN BARRIL
      • El dia que Déu ens va castigar
    • EMMA RIVEROLA
      • L’enemic ets tu
      • La calç no tapa el mal
      • Dóna’ns una lliçó
    • XAVIER BOSCH
      • Aparcar a la plaça dels discapacitats
    • MANUEL CUYÀS
      • Calor d’havent dinat
      • Festa major
      • La confitura de Torrent
    • JOSEP MATAS
      • Cambrers i turistes
    • ANNA BALLBONA
      • Cartells, safaris i metàfores
    • GABRIELA CAÑAS
      • De trapos y siliconas
    • FERNANDO SAVATER
      • La vacante de Dios
      • Hasta cuándo?
    • GEMMA LIENAS
      • Felices lecturas
      • Orgullo moral
      • El ladrillo y el burdel
    • JOSEP GIFREU
      • El retrat d’Aisha
    • XEVI SALA
      • La meitat del que tens
    • JAUME CABRÉ
      • Noms
      • Elogi del professor de secundària
      • La relectura
      • El plaer de narrar
    • SEBASTIÀ ALZAMORA
      • Quin fum fa? fa un fum fi…
    • QUIM MONZÓ
      • No todo es sexo en la vida
      • Renovarse o morir, unos y otros
      • Crónicas marcianas
      • De aquí a dos días, Semana Santa
    • ÍÑIGO LAMARCA
      • Un deber moral
    • SALVADOR GINER
      • Les ètnies, un mal que no s’atura
      • La bicicleta amenaça
      • Reglar malament és no reglar res
    • MARIA MERCÈ ROCA
      • Dies difícils
      • Passar gana
      • Fer-se grans
      • Dictadura
    • ANTON COSTAS
      • Fallen les oportunitats
    • J.M. FONALLERAS
      • Promoció del fetitxisme
    • PILAR RAHOLA
      • Alegrías al aire
    • FRANCESC ESCRIBANO
      • El meu cul, el meu capital
    • ENRIC HERNÁNDEZ
      • ¿Solidària, la banca?

Sorpreses

| 3 juny 2013

Aquest dimarts com un dia més vaig anar al gimnàs per a entrenar una mica. Després d’estar una bona estona entrenant uns companys i amics es van posar a entrenar amb mi i després d’una llarga conversa va sorgir el tema del que m’interessaria fer l’any vinent. Després d’explicar-los-hi que m’agradaria poder-me treure el batxillerat tecnològic, i amb una mica de sort, fer un mòdul superior d’esports i condició física, o bé per defecte, un d’altre sobre mecànica, per posteriorment poder fer les oposicions a bomber. Va donar la casualitat de que un dels meus companys tenia pensat fer una cosa semblant, però a ell li venia de gust treure’s un modul mitjà i un altre de superior i després fer les oposicions a bomber com jo. Varem estar parlant una estona i gràcies a ell i la seva informació em vaig adonar que podia fer de voluntari i així guanyar punts per a l’hora de fer les oposicions.

També varem parlar que la cosa estava molt difícil per a poder entrar en el cos de bombers i que calia esforçar-se molt per a poder-hi accedir. Així que ara, amb una mica més de ganes vull seguir els estudis al Jaume Almera i intentar aconseguir el títol de batxillerat.

Àlex

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Àlex Passarell, Estudis, Futur
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Maleït Hàmster

marcariza | 3 juny 2013

Quan era petit volia tenir una mascota, com molts altres nens. No passava un dia que no recordés als meus pares que m’agradaria tenir un gos, un conill o un hàmster. I, és clar, els meus pares van optar pel hàmster. Per què?  Doncs, perquè és petit i no s’ha de treure a passejar.

Me’l van regalar pel meu aniversari, juntament amb una gran gàbia plena d’atraccions per l’animal. Era molt bonic: marró amb taques negres i blanques. Se m’ha oblidat el nom que li vaig posar. Serà pel mal record que tinc d’ell?

Els primers dies de tenir-lo m’ocupava de posar-li el menjar, l’aigua i de netejar-li la gàbia. L’intentava acariciar, però ell fugia de mi. Jo volia treure’l de la gàbia i jugar amb ell, cosa difícil perquè no es deixava. Dies més tard vaig deixar d’interessar-me per ell: no li donava el menjar ni l’agua ni tampoc el netejava. Passava d’ell com ell passava de mi. Se n’havia d’ocupar el meu pare.

No el vaig tenir gaire temps. Un dia que el meu pare el va agafar per netejar la gàbia, li va fer tal mossegada al dit que vam decidir regalar-lo.

Marc Ariza

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Hàmster, Marc Ariza
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Ja s’acaba

cristinadausa | 3 juny 2013

Tot just queden 26 dies perquè sigui 21 de juny. 26 dies per començar les vacances i acabar el curs.

Tots estem desitjant que arribi ja aquest dia, estem cansats d’estudiar i treballar. Només queda fer aquest esforç final i tot s’haurà acabat. Si tot va bé, la majoria de nosaltres a setembre ja començarem batxillerat, i aquí si que ens haurem d’esforçar. Però bé encara queda, ara hem d’acabar aquesta recta final, i després podrem gaudir d’aquests tres mesos, no perdre ni un segon i viure les màximes experiències possibles.

Així que a esforçar-se durant aquests breus dies, que entre el viatge, els assaigs de la obra i els caps de setmana sens redueix a menys de 15 dies. Tots podem.

Cristina


Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Cristina Dausà, Final de curs
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

El descens?

| 3 juny 2013

El descens no només consisteix en baixar per un camí amb salts i obstacles. El descens, és saber dir que no pots anar a alguna festa, o no pots quedar, perquè has d’entrenar. És vèncer la por a saltar aquell salt que et sembla tant difícil de fer. És ser dona i saber enroscar i desenroscar un cargol, saber canviar una roda, embrutar-te les mans de greix, estar fastigosament plena de fang… El descens és saber que hi ha molta gent millor que tu, però tot i així no rendir-te mai i sempre intentar-te superar. És tenir el cos ple de blaus. És tenir els braços destrossats i seguir entrenant. És saber-te aixecar després de cada caiguda i continuar endavant. És aguantar els nervis abans de cada competició i tremolar quan estàs a la parrilla de sortida i comença el compte enrere. És demostrar tot el que saps fer lluitant contra el cronòmetre. És sentir-te lliure al circuit. Passar-t-ho bé. És esforçar-te al màxim per aconseguir els teus somnis. Per molts és un simple esport, per mi un sentiment, una passió, un estil de vida.

Carla

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Bicicleta, Descens, Esport
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

“Preséntate con un secreto inconfesable”

laiavalldosera | 3 juny 2013

Estábamos en la compañía de danza y era sábado por la tarde. Paso allí todos los sábados y no paro en todo el día. Siempre hacemos cosas distintas y, por eso, no me aburre. La directora nos dijo que aquella tarde había programada “clase sorpresa” y nosotros supusimos que vendría algún bailarín famosillo (siempre vienen bailarines a darnos clase cuando toca sorpresa). Pero esa tarde no bailamos, eso sí que era sorpresa de verdad. Vino una actriz – no sé qué obra estaba haciendo, no era conocida- y nos dio clase de interpretación.

Empezamos con caras largas, a veces juzgamos las cosas antes de hora. Yo, por ejemplo, cuando oigo “clase de interpretación” lo primero que me viene a la mente son esos actores que van en mallas recitando frases dramáticas. En lugar de eso, la chica nos sentó en medio de la sala y nos dijo “Presentaros con un secreto inconfesable, así os iré conociendo”. La chica loca no estaba, pero un poco particular sí que era. Al ver nuestras caras de indiferencia, se explicó más bien. Nos dijo que para conocer a una persona sólo basta saber un secreto, un miedo y un deseo. Dijo que podían ser cosas simples pero, según ella, con eso bastaba.

Íbamos en el tren de vuelta a casa cuando nos pusimos a pensar. ¿De verdad alguien tiene el valor de contarle sus temores o sus sueños a un desconocido? Creo que no, pero la pregunta más general sería: ¿Cuándo conocemos realmente a una persona? En el momento que nos encontramos con un desconocido, ¿qué mostramos de nosotros? Mi amiga decía que mostramos una cara externa que no tiene nada que ver con nuestro interior. Nuestra verdadera personalidad solo la compartimos con las personas a las que conocemos bien. Pero el tema está en qué hablamos de relaciones humanas, o sea, relaciones totalmente recíprocas. Por lo tanto, tenemos que tener en cuenta a las dos personas. Si solo mostramos nuestra verdadera persona cuando conocemos bien a la otra, pero resulta que la otra persona hace lo mismo, entonces nadie está mostrando su manera de ser de verdad porque nadie conoce a nadie realmente, ¿no? Ya sé que esta reflexión es un poco liosa, de hecho a mi amiga le costó entenderme. Yo intento expresarme de la manera más simple posible pero estos temas de las relaciones humanas me lían un poco. Atentos, podría ser que en el momento de simpatizar con alguien nos fijemos en la apariencia y solo nos mostremos tal como somos si encontramos al otro similar aparentemente? ¿Su similitud física nos hace pensar que lo conocemos, lo vemos más familiar o cercano? Si fuese así sería muy triste, decía mi amiga. Yo creo que es así, así de triste digo, porque personalmente yo no suelo abrirme a una persona que no tiene nada que ver conmigo exteriormente. Estamos constantemente perdiendo oportunidades de conocer a grandes personas porque nos guiamos por lo que vemos.

Mi amiga y yo no sacamos ninguna conclusión de todas estas dudas, pero escribiendo este texto, he reflexionado un poquito más. Yo diría que cuando conocemos a alguien no nos mostramos tal como somos hasta que no estamos seguros que a esa persona le vamos a gustar, porque lo último que queremos es ser rechazados. Por eso, mostramos otra cara, otra fachada, como una barrera protectora. La otra persona hace lo mismo y eso se convierte en un “tira-y-afloja” que poquito a poco puede acabar bien, si las dos partes se coordinan, o de lo contrario, si las dos partes no conectan.

Laia

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Comunicació, Diàleg, Laia Valldosera
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Dijous complert

| 3 juny 2013

Avui, un dijous com qualsevol altre he hagut d’aixecar-me a les 7:30, per a preparar-me l’esmorzar i la motxilla. Després d’això, m’he posat de camí al institut amb la meva moto i tota la pesca. Després de sis interminables hores entre les quals hi havia un control de matemàtiques, que la veritat no m’ha anat gens malament, m’he hagut de quedar amb la Júlia Montagut Mogas, una companya de classe, a assajar l’escena IX de l’obra que estem preparant a quart, tot i que a la fi no l’hem pogut assajar perquè faltava molta gent. Després hem anat a dinar la Julia i jo fora de l’institut per a poder respirar una mica, i hem tornat a entrar per fer l’assaig musical. La veritat és que aquest últim no ha sigut gaire avorrit però s’ha fet força pesat esperar a la gent per a que assagés i esperar el meu torn. Quan he sortit a la fi he anat al gimnàs i m’he esforçat tot el possible, amb l’ajuda d’un company. Me dutxat i me’n he anat cap a casa.

Després de tot aquest embolic ja tocava sopar a casa amb la família i parlar una mica amb ells, que si el meu pare m’explicava que li havia fet falta la meva ajuda avui per a fer una mudança, que ma mare havia tingut molt treball a la tenda…

I per fi després de tota aquesta moguda m’he posat a escriure aquest escrit per a fer temps abans d’anar a dormir i així poder-hi anar amb la consciència ben tranquila.

Àlex

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Àlex Passarell, Dies
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Tenir molt o tenir poc

itziarmartinez | 27 maig 2013

L’altre dia la meva mare va anar a comprar i, com a casa ens agrada molt la xocolata va portar de diferents tipus: xocolata blanca, amb llet, negra i una que portava trufa a l’interior. Després de dinar em venia molt de gust menjar-ne, però de cop em vaig topar amb un gran problema, no sabia quina començar!
Aquí és on jo volia arribar. Fa uns anys això no passava, perquè només hi havia un tipus de xocolata o, si hi havia més varietat, no totes les famílies se la podien permetre econòmicament. Ara, en canvi, tenim absolutament de tot i, moltes vegades repetit.
Tot i així, tenir de tot no ens fa feliços, ja que, la gran majoria de vegades la felicitat no ve donada per coses materials, sinó per la família, amics i, sobretot, per nosaltres mateixos. És per això que, sota la meva opinió malgastem una gran quantitat de diners. Estic convençuda que si no compréssim quatre tipus diferents de xocolata, sinó que només en compréssim un, seríem igual o més feliços, ja que aprendríem a valorar el que tenim i, a més a més no gastaríem tants diners.
En conclusió, gastem diners inútilment, perquè tenir molt no ens proporciona la felicitat que necessitem. Prefereixo tenir poc i gaudir-ho, a tenir molt i oblidar-ho. És millor lluitar per allò que vols aconseguir, que no pas que t’ho donin a la primera, ja que si t’ho has guanyat o gaudiràs el doble.

Itziar

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Consum, Itziar Martínez
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Mentiras

| 27 maig 2013

Las mentiras pudren la verdad. Si a una verdad la añades mentiras, se convertirá en una mentira completa. Pero si a las mentiras se las va añadiendo verdades, hay dos posibilidades: que se conviertan en las verdades que realmente son, que desveles los secretos de las palabras; o que, por el contrario, nunca puedas dejar de mentir, porque tu vida entera encierra una gran mentira, un gran secreto.

Como siempre, sólo tú eliges. Pero eso no significa que no te influencien. Puedes intentar engañar a los demás, pero si no te crees tus mentiras, no servirá de nada. Y siempre existe la tercera opción. En este caso, lo neutro, la valentía. Tras ser valientes, toda la realidad te golpea. Y, si has hecho bien las cosas, llegará la calma y tras ella, la recompensa. Tal vez tarde en llegar, tal vez te desespere la espera, te corrompa la locura y te pierdas en la luz, pero la recompensa llega. Aunque es diferente para cada uno…

No hay nada peor que vivir en tu propio mudo de mentiras.

Paula

 

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
Mentir, Paula Lombarte
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Ana Frank

| 27 maig 2013

Ana Frank, que triste esta historia… En general la historia de los judíos siempre ha sido muy triste ya que siempre han sido perseguidos por los nazis. A lo largo de la historia, numerosos conquistadores, imperios y naciones han oprimido a los judíos o han intentado eliminarlos completamente. Los métodos empleados han ido desde la mera expulsión hasta el genocidio. Las persecuciones del Imperio Romano, las Cruzadas, las expulsiones de judíos en España, Portugal, Inglaterra, Francia, Alemania y otros países, y, sobre todo, el Holocausto, en el que fueron asesinados seis millones de judíos, entre ellos un millón y medio de niños. Toda esta masacre sólo por creer en otra religión o ser distintos físicamente. Ana Frank fue una de las niñas que murió asesinada por los judíos, era Alemana y pasó media vida escondida con su familia para no ser enviados a un campo de concentración. No entiendo cómo se puede vivir así, pensando cada segundo que alguien puede entrar por la puerta y llevarte lejos de tu familia, es realmente inimaginable. Ella estuvo en Holanda, aunque no murió fusilada o en una cámara de gas, murió por una enfermedad muy joven. Fueron unos tiempos horribles y estoy súper agradecida de haber nacido en estos tiempos, aunque vayan a peor… Total, que el diario de Ana fue publicado gracias a su padre y aparte de ser un buenísimo libro, es una bellísima historia de una niña que tenía nuestra edad y uno mismo puede ser capaz de imaginarse lo que habría hecho él en una situación como la suya.

Clara

 

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Clara Canals, Holocaust
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Un detalle

carlacalado | 26 maig 2013

Escribo para agradecer a una persona que un día escribió algo sobre mí. Esa persona me alegró el día y hizo de mi una persona más feliz. A través  de lo que me escribió obtuve más confianza conmigo y pude saber lo que ella pensaba de mi. Gracias a ello, hemos podidos descubrir cosas la una de la otra.

Quiero decirle también que estoy muy agradecida por este detalle que nunca olvidaré. Contarle que es de una las mejores personas que he conocido. Darle las gracias por todas esas veces que me ha ayudado, tanto en clase como en la vida cotidiana.

Concluyendo, muchas gracias por tu compañerismo y su amistad. Que cada día puedas descubrir cosas nuevas y conocer a personas que te hagan feliz.

Gracias por todo tu cariño y apoyo.

Siempre tuya,

Carla

Comentaris
1 Comentari »
Categories
Agraïment, Alegria, Amistat, Carla Calado, Carta
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

« Previous Entries Next Entries »

un bloc per escriure el que pensem i pensar el que escrivim

articles recents

  • Revolució
  • Take me back
  • El canvi
  • Mi mundo- Hard GZ
  • La Desconfiança
  • Te añoro
  • L’home més ràpid del món – The Flash
  • Em penedeixo
  • Si et torno a veure
  • Em penedeixo
  • L’alquimista
  • ETS CULPABLE
  • 24 personalitats
  • Into the Wild (Llibertat Salvatge)
  • La teoria del meu avi

els treballs i els dies

octubre 2026
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« març    
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  

Arxius

Categories

administrador

  • Entra
  • RSS dels articles
  • RSS dels comentaris
  • WordPress.org

visites

Web Sites Counters

Consultes lingüístiques

  • Centre de Redacció de la UPF
  • Corrector "Lanuagetool"
  • Corrector castellà
  • Corrector català softcatalà
  • Diccionari Enciclopedia catalana
  • Diccionario de la lengua española
  • Eines
  • Institut d’estudis catalans. Gramàtica
  • Optimot. Consultes lingüístiques
  • Refranyer català-castellà

Educació

  • Agrupació Escolta "Serra de Marina"
  • Estudiar a Catalunya
  • Institut Jaume Almera

Premsa

  • Ara
  • Avui
  • Catalunya ràdio
  • El mundo
  • El país
  • El periódico
  • La vanguardia
  • Periodismo humano

des d’on ens llegeixen?

rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox