Molts africans van ser obligats a deixar les seves terres i traslladats al sud del que ara són els Estats Units d’ Amèrica a partir del s. XVII per a treballar com a esclaus en les plantacions dels camps de cotó i de sucre, per construir el ferrocarril i per a servir a les cases benestants. Ells però no van deixar mai les seves tradicions i entre aquestes els cants, unes melodies que mentre treballaven sonaven melancòliques i tristes però que tenien un ritme molt marcat i que es caracteritzaven per les improvisacions i a vegades pel moviment corporal. Quan van començar a anar a les esglésies i van aprendre els cants dels amos, bàsicament de l’església protestant, els van transformar en un altre estil que va donar origen al que anomenem espirituals negres al s. XIX. Posteriorment tots aquests cants van evolucionar fins arribar a altres formes, algunes de caràcter més optimista, que donarien origen al gospel i que influirien en el naixement del jazz, el funky i el soul.
A Catalunya, als anys seixanta i setanta del segle passat, hi va haver una colla de músics i escriptors que van fer adaptacions d’aquestes cançons al català, en un moment en que eren molt interpretades a les esglésies impulsades pels moviments de l’escoltisme i també a través del Grup de Folk. Peces com Mou senyor, Hi ha algú que està trucant, La vall del riu vermell, Sóc jo senyor, Gronxa’m estel daurat, Joshué va conquerir Jericó, No tardis, Jack, La marxa dels sants... i un llarg etcetèra formen part ara del patrimoni col•lectiu de moltes generacions que les han interpretat i les continuen interpretant, sovint encara amb un fort sentiment reivindicatiu.
CALENDARI
Meta