Normalment quan parlem d’orquestra ens referim a l’orquestra occidental, encara que, segons alguns estudiosos, qualsevol agrupació amb instruments podria considerar-se’n. Les diferents agrupacions instrumentals han evolucionat al llarg de la història i van des de duet, trios, quartets… fins a les grans orquestres. Les de l’època barroca es caracteritzaven pel grup d’instruments de corda, al que es va anar afegint el vent i la percussió al llarg del s. XVII i primera meitat del XVIII. Al romanticisme, a començaments del s. XIX, augmentà el nombre de violins i de la resta d’instruments, la majoria dels quals es transformen per aconseguir un major volum sonor. Wagner va ser un dels compositors que va proposar una instrumentació més àmplia, una tendència que seguiren Gustav Mahler, Richard Strauss, Arnold Schönberg i Igor Stravinsky. Al llarg del s. XX l’orquestra s’ha ampliat amb noves sonoritats amb elements diversos com màquines d’escriure, xiulets, guitarres elèctriques, sintetitzadors…
El terme simfonia deriva del grec i significa reunió de sons. Es tracta d’un gènere orquestral nascut a mitjans del s. XVIII i que es desenvolupà al llarg del XIX en paral•lel a l’ampliació de l’orquestra. Llavors ja quedà definida com una peça amb quatre parts de tempo diferent amb possibles variacions segons el compositor: allegro, lento, minuet i allegro. Igualment s’hi incorporaren veus i cors com en el cas de la Novena Simfonia, de Beethoven, o un cinquè temps, inclòs entre els antics tercer i quart. Alguns dels compositors més reconeguts de simfonies són el ja citat Beethoven amb la Tercera “Heroica”, la Cinquena “Del destí”, la Sisena “Pastoral”;Txaikovski, amb la Sisena “Patètica”; Mahler, amb la Primera “Tità”; Dvórack, amb la Novena “Nou món”; Mendelssohn, amb la Quarta “Italiana”; Mozart, amb les seves 41 simfonies; Haydn amb “La sorpresa” o “Londres”; Schubert, amb la Vuitena “Inacabada”; Berlioz amb la “Simfonia fantàstica”…
CALENDARI
Meta