Actualment tenim molts mitjans per a difondre qualsevol element sonor i aquest ens arriba fàcilment des de diversos lloc del món en pocs instants. Això però no sempre ha estat així. Fins a mitjans del s. XIX, i en alguns indrets encara molt més tard, les cançons, igual que altres sabers o coneixements, es transmetien oralment, és a dir escoltant els que els sabien i que a la vegada els havien après de generacions anteriors. La majoria d’aquestes cançons van ser creades per algun motiu, per acompanyar determinades feines o moments de la vida d’un individu. Així trobem cançons de treball, de bressol, de noces, de festeig, de mort, de festa... un amplíssim repertori que avui ha perdut totes aquestes funcions però que segurament n’ha creat de noves.
De gran part d’aquestes cançons no en coneixem el seu origen, i la lletra i la melodia s’ha anat modificant en passar d’una generació a una altra. Per aquest motiu solem dir que són anònimes. Totes tenen però elements molt coneguts per la societat que els ha generat, la qual s’hi sol sentir identificada i per això encara a l’actualitat són part identitària d’aquesta. Han anat recollint informació de tot allò que la memòria col•lectiva considera definitori d’una cultura o i ho han fet en estreta relació amb la llengua, que els aporta un vocabulari i un llenguatge melòdic determinat.
A mitjans del s. XIX, amb el treball dels anomenats folkloristes, aquestes cançons van quedar fixades en paper, en els cançoners que es van anar publicant, i anys més tard van començar a ésser utilitzades per intèrprets i grups musicals que volien donar-les a conèixer. Avui continuen tenint vigència i han superat nombrosos entrebancs que els han permès ésser ben vives en diferents contextos. El perquè és difícil de concretar però vosaltres mateixos l’anireu descobrint a mesura que les escolteu o les canteu.
CALENDARI
Meta