Activitats del Nadal

Aquest Nadal hem fet moltes coses! Vam haver d’anar a buscar el tió (es va perdre al parc de Canyelles i no sabia arribar a l’escola!), també el vam haver d’alimentar durant uns dies, vam portar la carta dels reis a Correus, vam visitar el gran pessebre del mercat, vam assistir al petit concert de corda d’un quartet de quatre nens, ens va visitar el patge reial… i la part que ens va agradar més: vam fer cagar el tió i, al tornar de vacances, vam veure que els reis ens havien deixat regals!

Visita al TRULL DE L’OLI de CAN BOGUNYÀ

El passat 13 de desembre vàrem anar a visitar el trull de l’oli. El Xavi Alabreda ens va explicar tot el seu procés d’elaboració:

Per començar, les olives es posen en una plataforma sobre la qual es fan girar les moles (pesen 2 tones i les van portar de l’antiga pedrera del Puig de la Creu). Aquestes moles aixafen les olives i van formant una pasta.

Després s’escampa la pasta sobre els discos d’espart i la premsa els va estrenyent. L’oli regalima, brolla i cau en una conducció que el porta a un dipòsit d’aigua, i és així com es pot separar l’oli.

És un molí tradicional i tot el procés es fa igual que fa molts i molts anys enrere!

Va ser una visita molt interessant!

Floten les pedres volcàniques?

L’Alba Turull també ens va portar dues pedres volcàniques, una negra i una de blanca. La blanca és pedra pómez. L’Alba ens va explicar que quan el volcà entra en erupció la pedra pómez surt disparada, i és per això que no pesa gaire, ja que té molts forats i “entra aire a dins de la pedra”.

També ens va proposar que provéssim a veure si flotaven en l’aigua.

Biel: la pedra negra és volcànica.

Mariona: quan les pedres tenen forat és que són volcàniques.

Roc: quasi totes les pedres són volcàniques.

Alex F: algunes són petites i d’altres, grans.

Alexia: les pedres volcàniques són negres perquè es cremen amb el foc dels volcans.

Jordi: si són volcàniques, per què estan fredes doncs?

Biel: perquè ja fa molt de temps que els volcans van explotar, i ja s’han refredat.

Isabel: quan el volcà comença a tremolar, ja surt la lava.

Lluís: les pedres volcàniques, quan surten del volcà, es van refredant. La lava és el foc.

Biel: potser un meteorit va caure amb els dinosaures, els volcans van explotar i es van morir tots. Després dels homes primitius van passar molts anys, molts anys, i és quan la mare de l’Alba va agafar aquestes pedres volcàniques ja fredes.

Pau: un meteorit és una pedra gegant.

Emma: aquesta pedra blanca no pesa, sembla de plàstic.

Biel: o de cotó!

Adrià: potser ve d’un volcà d’aigua.

Roc: si la fregues, treu pols.

Ismael: és pols com la neu.

Miquel: sembla un tros de núvol.

Nerea: mireu! Guixa! (Ho fa al terra)

Biel: si sembla guix!

Què passarà si posem les pedres amb aigua? Flotaran?

Adrià: sortirà la pols de la pedra pómez.

Biel: la pols es quedarà a l’aigua.

Emma: o potser la negra es tornarà blanca?

Mar: o potser es tornarà verda.

Alexia: la pedra blanca flotarà i la negra s’enfonsarà.

Pau: no, s’enfonsarà la blanca.

Lluís: totes les pedres s’enfonsen perquè l’aigua és més forta.

Adrià: les coses que no pesen no tenen força.

Roc: la blanca no s’enfonsarà perquè no pesa, i l’aigua sí que pesa.

Biel: les pedres negres s’enfonsaran perquè tenen molta força.

Fem l’experimentació de la flotació amb les dues pedres volcàniques i d’altres que tenim a l’aula, i arribem a aquestes conclusions:

-Hi ha pedres que encara que siguin molt petites, s’enfonsen.

-Hi ha pedres que pesen poc i per això floten (pedra pómez).

-Les pedres que s’enfonsen tenen més força (pes), i per això s’enfonsen.

Una classe de fòssils

Va venir l’Alba Turull, de la classe dels Taurons, i ens va portar molts fòssils, ja que la seva mare, la Gemma, és geòloga, i sap molt de pedres i fòssils. L’Alba ens va explicar com diferenciar un fòssil (petxines, cargols, ostres…) dels no fòssils (actuals), per què els fòssils de mar s’han trobat a la muntanya, que alguns ja estan extingis (trilòbits)…

Moltes gràcies Alba! Hem après moltes més coses dels fòssils! Moltes gràcies tant a tu com a la teva família!

Maleta de l’evolució

evoluciohumana

La maleta de préstec del Museu de Paleontologia Miquel Crusafont ens ha ajudat a conèixer una mica més de prop aspectes de l’EVOLUCIÓ DE L’HOME.

Partint del què vol dir evolució: primer l’home era un mico, va anar passant el temps i es va convertir en un home com nosaltres.

Hem observat i hem parlat dels diferents cranis, de la seva forma, del seu tamany…

Emma: els homes primitius tenien el cervell petit.

Adrià: quan l’home va evolucionar fins a un Homo sapiens, ja sabia fer eines.

Javi: el crani gran (neanderthal) s’ha trencat.

Jordy: aquests cranis (australopithecus) són petits.

El dryopithecus és el primat que s’assembla molt als éssers humans. Al dryopithecus trobat a Sabadell se l’ha anomenat JORDI.

Roc: el JORDI encara caminava com un mico.

Mohammed: així (i camina com un mico).

Isabel: vivia als arbres.

Alexia: al crani gran se li ha trencat una dent.

Pau: els australopithecus tiraven pedres als animals per matar-los i per espantar-los.

Biel: el crani més petit és el del JORDI, per això el seu cervell també era el més petit.

Ismael: el morro del JORDI és de goril·la.

Eric: els cranis són de colors diferents.

Unai: els australopithecus ja s’aixecaven amb les dues cames i s’enfilaven als arbres.

Nerea: per què aquests cranis no tenen dents?

Mar: potser tenen les dents trencades perquè havien d’arrancar moltes fulles, flors…

Alex F: o potser va caure de l’arbre i li van caure les dents.

Biel: i com naixien els australopithecus si no hi havia metges?

Mar: doncs apretant, apretant molt!

Sofia: els homes primitius es curaven sols.

Lluís: i també amb fang i fulles.

Miquel: quan es van morir aquests homes (els del crani), potser els van caure els ulls.

Unai: però dins del cervell què hi ha?

Isabel: hi ha el pensament.

Biel: i una mica de sang.

Mar: hi ha parts del cervell que són per pensar, d’altres per moure les mans, per escoltar…

Alexia: però com podem moure les mans?

Mar: un tros de cervell és el qui ho mana.

Adrià: el cervell dels homes primitius era petit perquè sabien fer poques coses.

Hem mesurat els nostres cranis i també els de la maleta. Els hem comparat i després de parlar una bona estona hem arribat a aquestes conclusions:

-L’evolució de l’home comporta creixement del cap i per tant del cervell.

-El crani dels nens mesura més que els primers cranis humans.

-El crani dels nens mesura com el crani de l’home adult de Neanderthal.

En aquest enllaç podeu veure les fotos manipulant i mesurant els cranis: http://picasaweb.google.com/105659037514251761535/LaMaletaDeLEvolucio?authkey=Gv1sRgCIbMsc-YtICseA#

La maleta dels fòssils dels dinosaures

El museu Miquel Crusafont ens ha deixat la maleta dels fòssils dels dinosaures. Com ens agrada aprendre’n més coses!!!

Hem començat parlant dels fòssils:

-Emma: un fòssil és una pedra amb la forma d’un animal. És com un dibuix.

-Mariona: també pot ser un fòssil d’una fulla.

-Isabel: o d’un cargol.

-Alexia: un cargol com es transforma en un fòssil?

-Sofia: han de passar milions d’anys i després ja es transforma en fòssil.

-Biel: a l’animal mort li cau terra a sobre, pluja i després de milions d’anys ja serà un fòssil.

-Emma: abans de convertir-se en fòssil, s’asseca el riu, queda el fang enganxat al cargol, passen molts i molts anys i el sol l’asseca i es converteix en fòssil.

-Unai: les formigues es mengen la carn del cargol i la closca es va assecant.

-Alex F: aquesta dent (de carnívor) és d’un dinosaure bo, i l’altra (herbívor), de dinosaure dolent.

-Jordy: els dinosaures eren molt forts!

-Roc: l’ou pesa com una pedra! A que és un fòssil?

-Nerea: unes petjades són grans i d’altres són petites.

-Lluís: perquè uns dinosaures eren grans i d’altres no.

-Adrià: molts dinosaures caminaven a quatre potes.

-Miquel: el Tyranosaurus rex caminava amb les potes de darrere.

-Pau: a que un meteorit va matar tots els dinosaures?

-Mar: també es van morir perquè van esclatar volcans.

Aquí podeu veure les fotos de quan vam observar i manipular els diferents fòssils de dinosaures:

Powerpoint facilitat pel Museu de Paleontologia Miquel Crusafont: http://www.megaupload.com/?d=7QYO8440

De quin animal provenim?

dsc07600

Els Metges hem iniciat el projecte de l’origen de la vida i de la prehistòria (projecte de nivell de I5). Tenim moltes ganes de saber i d’aprendre la història de la vida i de l’home. Ens hem preguntat de quin animal podem venir els homes. Com a bons científics, hem imaginat, pensat i elaborat la nostra pròpia teoria de l’evolució. Hem modelat l’animal primitiu i també hem dibuixat l’evolució del nostre animal pas a pas. L’explicació de la nostra teoria:

Alexia: venim d’una tortuga que es va fer gran i després li van sortir els peus, els braços, un cap gran… i ja va ser un home primitiu.

Alex F: d’un gat que li va marxar la cua i després va tenir peus i mans com un home però caminava amb dues potes.

Lluís: venim d’un lleó. D’unes potes (les del darrere) li van sortir peus, de les altres potes (les del davant) li van sortir mans, va començar a caminar amb dues potes i ja va ser un home.

Mar: venim d’un tauró que vivia al mar, va sortir de l’aigua i li van començar a sortir peus per caminar i després mans per agafar, i així ja va ser un home.

Eric: venim d’un conill que li van sortir mans, cames i braços.

Miquel: d’un peix que poc a poc li van sortir braços, peus i així va començar a caminar.

Unai: potser d’una serp que li van sortir cames, el cap d’home, braços i així es va transformar en un home.

Sofia: d’una foca que primer li van sortir mans, braços i després un cos d’home.

Jordy: d’un peix que va sortir de l’aigua i li va sortir una pota, després l’altra, un braç, després l’altre, i ja va ser un home.

Mohammed: d’una tortuga amb cames, mans i cap.

Nerea: d’una girafa que se li va fer el coll petit, després li van sortir mans, cames i ja era home.

Javier: d’un peix que té mans, peus i cap.

Emma: d’un mono amb cua i dents llargues, dents de sabre. Les dents es van fer petites, li van sortir orelles, la cua es va anar fent petita, petita i li va caure, i poc a poc es va convertir en un home.

Isabel: venim d’un peix que va sortir de l’aigua i li van créixer cames i peus per caminar, i també mans, i així ja va tenir forma d’home.

Adrià: d’un cuc d’aigua. Com que el mar es va assecar, li van sortir peus i cames per caminar, i després mans peragafar, i així va evolucionar fins a ser un home.

Roc: d’un dinosaure, que li van sortir orelles com les nostres, ungles amb dits, cames per caminar i poc a poc va ser un home.

Ismael: d’un tigre que li van sortir els peus, les cames i les mans.

Biel: venim d’una tortuga amb cresta que va anar evolucionant: li va sortir una mà, després l’altra, un peu, l’altre peu, després el cos, i així ja podia caminar com un home.

Si voleu veure el modelatge dels nostres animals prehistòrics, visiteu el següent link: http://picasaweb.google.com/105659037514251761535/ElsNostresAnimalsPrehistorics?authkey=Gv1sRgCNnjo5yQubHnWw#

Hem anat a l’Auditori

Els nens d’Infantil I3, I4 i I5 avui (16 de novembre) hem anat a veure l’espectacle TRINCO, TRINCO. L’audició es basa en cançons tradicionals que ens han endinsat en en meravellós món de la música.

Amb l’ajuda dels instruments, hem cantat i hem endevinat cançons conegudes que el Xavi i la Mirna tocaven. Ens agrada molt cantar i ho hem passat molt bé!

dsc07468 dsc074731

L’òvul i l’espermatozoide

Els metges hem après que l’inici de la vida es dóna amb l’unió de l’ÒVUL, que és la cèl·lula sexual de la mare, i l’ESPERMATOZOIDE, la del pare. Aquestes cèl·lules són tan petites, tan petites, que s’han de veure amb microscopi.

A l’escola tenim microscopis i ens va agradar molt veure l’ala d’una mosca i un cabell augmentats. Ja arribarà el dia en què tinguem microscopis més potents!

dsc06843 dsc06849

És fascinant la primera gran carrera, quan els espermatozoides competeixen per arribar primer a l’òvul. És divertit i meravellós!

Si voleu veure un vídeo sobre la fecundació, feu clic aquí -> Veiem com és la fecundació

La FECUNDACIÓ es pot simplificar en una SUMA ben senzilla.

suma

Ah, famílies! La fecundació interna, de moment, no interessa massa! De veritat que no hi ha censura, potser més endavant els interessarà, i us haurem de demanar ajuda. No s’hi van explicar els viatges de la cigonya!